Atés açò, on és la diferència entre els propis del concepte antic i els propis dels concepte modern? La diferència es troba en què els propis de lantic règim, a més de fer referència a terres comunals i béns seents, són una sèrie de regalies que, en un principi, ostenta el senyor en el reialenc el rei i en el senyoriu lamo jurisdiccional, com les carnisseries, els molins, etc., qui posteriorment les atorgarà al municipi que disposará delles com a pròpies i sobre les quals crearà unes taxes impositives, amb la qual cosa la fiscalitat es considerarà també pròpia. Malgrat açò, la diferència entre propis i arbitris encara hi és, ja que els arbitris són considerats com la fiscalitat concedida temporalment pel rei al municipi, i els propis, en el concepte actual, no comprenen taxes fiscals sobre productes comerciats.
Actualment molts treballs estudien els propis i els arbitris segons el concepte antic, en el qual càrregues fiscals són considerades propis, i nosaltres pensem que metodològicament és una imprudència separar lanàlisi de dues fïscalitats perquè antigament una era considerada com a pròpia i laltra no.21 Cal aplicar el concepte actual de propi i arbitri a lanàlisi de les hisendes de lantic règim, ja que si no suneixen en propis dos tipus dingressos, els veritablement propis rendes sobre finques o drets financers que no impliquen cap fiscalitat, junt amb una part de les imposicions indirectes sobre els productes de consum, i daltra banda, els arbitris serien la resta dels imposts indirectes, cosa que creiem una incoherència metodològica.
El concepte de propis segons la noció antiga està molt difós per la Corona castellana22 però, en canvi, a la Corona dAragó no és dús freqüent. No hi ha cap diferenciació a les clavaries entre propis i arbitris, shi parla més de cises i drets. Tanmateix, algunes daquestes cises en el segle XVIII com a conseqüència de laplicació de la terminologia castellana seran considerades com a propis perquè tenen un origen antic i confús o perquè són una donació de les regalies del monarca.23 En aquest sentit, a grans trets, hi ha una gran diferenciació, pel que fa a ladministració i lelaboració dels comptes municipals, entre làrea castellana i laragonesa: a Castella els comptes se centralitzen en la majordomia i fan diferenciació entre propis i arbitris, mentre que a Aragó funciona per clavaries, sense utilitzar aquestes terminologies de propis i arbitris.
Pel que fa al patrimoni municipal, és difícil especificar lorigen exacte de les rendes i dels drets de la ciutat. Ha estat més estudiat linici de la configuració governativa que no pas el de la hisenda a la ciutat. Evidentment, abans dhaver-hi patrimoni o recursos dhisenda cal que hi haja un col·lectiu urbà que governe. Hom creu que les disposicions de Jaume I del 1245 creació de quatre jurats són el moment clau del desenvolupament institucional del municipi valencià.24 Abans daquesta data és arriscat parlar dun organisme municipal. Lexistència de béns patrimonials, si entenem com a patrimoni no sols els béns sinó també les rendes fiscalitat o crèdits censos, és prou difícil durant aquest període.
Vista labsència de concessions patrimonials per part del rei, és possible que el nou municipi per tal de fer front a les creixents despeses sacollira al sistema de taxes veïnals. Evidentment, aquest devia disposar dalgun tipus dingressos, perquè ja en 1251, els jurats estaven obligats a retre comptes de la seua administració als nous jurats elegits per a lany següent. El 12 de febrer de 1252 Jaume I concedeix a la ciutat de València el dret dimposar taxes veïnals sobre propietats mobles i immobles.25
La primera referència que trobem a béns patrimonials és la «concessió i confirmació» dues paraules contraposades si observem que la confirmació implica que ja gaudien del bé, als prohoms de la ciutat de València de les seues muralles, barbacanes, clavegueram i places, el dia 15 de setembre de 1259.26 No obstant laspecte avantatjós que presenta el fet cap als prohoms, entenem que és una càrrega que Jaume I va saber endossar-los intel·ligentment, ja que aquest patrimoni no genera cap tipus de renda ni benefici, però, per contra, sí que origina despeses per al manteniment. Un privilegi posterior, de 1358, esmenarà aquesta deficiència ja que permetrà que tots els estaments contribuesquen en el desemborsament mitjançant talles o col·lectes27
Lany 1278 quedará reflectida en la legislació la facultat dels jurats per a poder fer taxes i col·lectes autònomament, sense intervenció del justícia, i amb capacitat per a poder establir ordinacions. Lunica obligació serà la de retre comptes als jurats que prendran possessió del càrrec lany següent.28
Aquest fet és important perquè manifesta que a lincipient municipi valencià la capacitat de la hisenda és derivada de la fiscalitat directa del repartiment de càrregues sobre els veïns i no dels impostos aplicats als productes comercials.
Lampliació de les modalitats patrimonials, significativament, no fa cap referència a impostos sobre mercaderies sinó a una participació en les quantitats rebudes per penes o multes. En 1310 Jaume II concedeix als jurats, prohoms i ciutat de València a petició dells mateixos una tercera part de les multes imposades a qui tinga tafureries, jocs de daus o jocs de gresca a la ciutat;29 també els va donar la tercera part de les penes aplicades als fraus que pogueren realitzar-se per la venda del vi, a més de la meitat de les multes exigides a tothom que anara de nit per la ciutat després de tocar el «cimbal o campana», encara que portaren llum.30 El 1324, alhora que és concedit a la ciutat lofici de guardanatge del vi, se li atorguen la meitat de les multes.31
Les concessions a la ciutat, el 1315, del poder per a recaptar una cisa sobre el pa i la carn, i el 1322, del poder per a recaptar impostos relacionats amb lactivitat comercial, les considerem molt noves ja que no tenen res a veure amb el sistema anterior que protegia les mercaderies32 i gravava la propietat mitjançant taxes. La concessió de 1322 comprén territorialment la ciutat, els ravals, el Grau i els llocs de la seua contribució i té una finalitat específica: recaptar els 350.000 sous reials de València que shan oferit a la monarquia per la conquesta de Sardenya i Còrcega.33 La fiscalitat comercial comprén els següents sectors: