Llavors, en el segle XVIII, quin problema té la ciutat de València? La resposta: la crisi, traduïda en la manca de recursos, en el deute heretat. No és una qüestió que afecta sols València, sinó que afecta també molts municipis de la monarquia hispànica, i tampoc no és una novetat del segle XVIII, sinó que, com demostren els carregaments dels censals, ja succeeix a lèpoca medieval.
Tant a la Corona de Castella com a la Corona dAragó les dificultats financeres locals ja apareixen a ledat mitjana. La ciutat de Madrid, entre 1464 i 1497, de vegades havia de recórrer al préstec, sobretot per a costejar les despeses de les obres públiques i les dels plets,2 però sembla que, en general, el recurs a la renda dels propis dels municipis castellans retarda lendeutament municipal.3 No així a la Corona dAragó, on normalment els municipis no disposen de propis, les càrregues fiscals són escásses per a cobrir les despeses, i hi apareix el deute.4 La mancança financera de ladministració local continua a lèpoca moderna.
Ara bé, si lendeutament és un problema dels municipis, i particularment de la ciutat de València, té les mateixes caractéristiques en tots els segles?, és lúnic problema económic dels governats locals? És, evidemment, una qüestió important a resoldre.
La ciutat de València al segle XVIII és una de les més grans de la monarquia espanyola. És, a les darreries del segle, després de Madrid i de Barcelona, la més populosa, amb uns 70.000 habitants dins de les murarles i amb uns 100.000 si comptem la contribució particular.5 La població de València va créixer significativament en el segle XVIII, així com la resta del País Valencià,6 però, a diferència daltres localitats valencianes, degué una part del seu creixement a la immigració exterior del País, prop dun 30 %. No és estrany, doncs, que aquest nucli urbà, tan important demogràficament, no ho siga també en altres paràmetres socioeconòmics.
Així, lactivitat comercial es reactiva clarament en aquest segle. Amb això, i per lacció dels comerciants valencians, el 1762 es creen els tres cossos de comerç de València, entre els quals hi ha un Consolat o Tribunal de Comerç.7 Ricardo Franch ha estudiat aquesta activitat i mostra com el valor fiscal de les importacions passa dun índex 37,09 el període 1725-1729 a un índex 197,60 el quinquenni 1788-1792.8 Fins i tot sobri un comerç dexportació cap a América, sobretot de seda i paper valencià.9 Apareix una important burgesia valenciana dedicada a lactivitat comercial, tot i que alguns burgesos són dorigen francés nacionalitzats, i amb lligams familiars a València.10 En aquest indret, la voluntat per adequar el port al Grau és patent durant tot el segle, encara que les obres, dirigides per Manuel Mirallas, foren represes molt tard, el 1792.11
Al nudi urbà té també importància el sector gremial. Les famílies dartesans són les més nombrases al segle XVIII,12 encara més que les de jornalers, llauradors o comerciants, i dentre els artesans cal destacar lactivitat del Col·legi de lArt Major de la Seda, tant pel creixement en nombre de mestres de 544 mestres el 1700 a 1.889 mestres el 180113 com pel volum de lactivitat productora, encara que a les darreries del segle entra en crisi.14
Tot i això, la ciutat de València és, sobretot, un centre administratiu, seu de moltes institucions, herència dhaver estat la capital dun regne, i com a tal residència dun important sector terciad i duns grups socials privilegiats: nobles i eclesiàstics. A nivell polític i institucional el canvi més signifïcatiu és la pèrdua de la Identitat política amb els decrets de Nova Planta. La desfeta de la Corona dAragó per la Guerra de Successió15 no sols té importància perquè sintrodueixen les lleis castellanes al Regne de València, sinó també perquè perd definitivament el seu autogovern polític virrei amb el Consell Reial, i representació política dels estaments. Amb els canvis institucionals,16 dos organismes tenen força importància per tal com són entitats que posseeixen diners: el municipi i la Diputació de la Generalitat. La Diputació de la Generalitat és un organisme que perdura en el segle XVIII, amb canvi de la nominació dels gestors, encara que sols per a realitzar la seua liquidació econòmica17 ja que ha desaparegut la institució de la qual depenia: el govern dels estaments en les corts o fora de les corts. El municipi és lúnic que perdura, i no sols com a organisme de govern polític local sinó també com a organisme econòmic que gaudeix duna rellevància considerable.
Ès rellevant perquè el pressupost que maneja és molt elevat, amb diferència, el més elevat del País Valencià, però sobretot és important perquè aquest pressupost incideix en els àmbits social i econòmic del veïnat de la ciutat. Molts grups socials compten amb unes rendes derivades de les pagues de les pensions dels censos que efectua la ciutat, especialment lesglésia i la noblesa; uns altres grups treballen en el comerç de lavituallament de la ciutat i altres grups socials gaudeixen del sistema benèfic Casa de les Repenedides, Hospital General, Universitat. A nivell económic, la política municipal repercuteix en el mercat local, en els preus dels productes, en la fïscalitat, etc. LAjuntament de València és, doncs, una institució integrada en la societat, i ací rau precisament el seu interés.
Abans de començar lestudi de la hisenda de la ciutat en el segle XVII teníem clara una qüestió: el principal cavall de batalla de la hisenda és el deute heretat, per això la primera qüestió que hem de resoldre és esbrinar perquè es produeix aquest fenomen.
Atés açò, cal començar el segle XVIII aclarint com funciona ladministració local, quines són les competències de la ciutat. Especialment, quan hi ha hagut un canvi en el funcionament amb la introducció de les lleis castellanes, que modifiquen lorganigrama governatiu respecte a lèpoca foral.
Tot seguit cal passar, i així volem fer-ho, a la crònica de la hisenda de la ciutat, és a dir, a la descripció de quines són les propietats i les rendes i, daltra banda, quines són les despeses. No obstant això, no cal aturar-se en aquesta crònica, essencial per altra part, sinó que shan danalitzar els elements económics estructures i conjuntures, i comprendrels dintre daltres elements económics de la ciutat de València, i analitzar, en definitiva, el seu problema hisendístic preeminent. Totes les dades económiques indicades als quadres estan expressades en lliures.