Quan els torna a obrir són dins una habitació gran. Al fons, retallat contra un finestral gegantí hi ha una estàtua. Aquell dia no sap quina és, més endavant sabrà que els observa Joan Baptista. Amb una mà, aferra una creu de plata immensa, llarga com un llança, que gairebé toca el sostre de lhabitació. Amb laltra subjecta una safata, també de plata, on reposa el seu cap, amb els ulls oberts que el miren només a ell, com el mirava lestàtua de lentrada. La finestra immensa del fons és, en realitat, un vitrall. Té vidres de colors, triangles i rectangles de tons verds, blaus, vermells i grocs. Algun de blanc. Allò fa que lhabitació sembli la boca tancada dun arc iris, saliva inclosa, llum líquida que regalima per laire i les parets i els mobles i la seva pell, que lAbel Absent mira extasiat. Hi ha dos llits i potser armaris i cadires i altres coses, però ell només veu els colors i lestàtua i la seva pell acolorida. Finalment observa com, uns metres davant dell, lestàtua es belluga perquè és en realitat un home, i veu que la creu és un bastó, la plata un llibre i que el cap ha tornat al seu lloc. Aquell ésser viu, encara ombra, sasseu davant una immensa taula de fusta, plena de papers. Les dones siameses hi parlen, potser fa molta estona que ho fan mentre lAbel es perdia entre els colors. «Dona les gràcies al padre Ignacio», li diuen. LAbel Absent no diu res i les dones siameses lagafen pel braç empenyent-lo cap a elles o, el que és el mateix, cap a lhome ombra. Es refereixen a Ignacio Mora; encara és viu a dia davui per si el voleu buscar i donar-li records. LAbel Absent aconsegueix aturar-se a un metre de la taula. Com un saltimbanqui, satura fent equilibris, amb un peu clavat a terra i laltre flotant en laire. Finalment, lAbel Absent abaixa el peu que dubtava i es queda, immòbil, davant lhome ombra. Un feix de llum blau li llepa la cara a aquell ésser, un de groc les mans i un de vermell el pit. LAbel Absent veu, entre els colors, al costat de la taula gran, una taula baixa amb un plat amb pa, mantega i un ganivet. Potser ha confós allò amb el cap tallat, abans. Lhome ombra agafa una llesca de pa i, lentament, la cobreix amb una fina capa de mantega. Entre aquestes parets tot llisca: sang, llum, colors, mantega. Tot el que llisca, caurà. El ganivet brilla com les corones despines suades, com els budells curats al sol, com tot el que és sagrat penetrant un infant. Lhome ombra estira el braç i situa el pa a dos pams de la boca de lAbel Absent. Ell mira a les dones siameses, que fan que sí amb el cap. Sí i sí. Totes dues. LAbel Absent no té gana, però agafa el pa sense moure els peus, només vinclant-se endavant. «Gràcies», diu lhome ombra. LAbel Absent no diu res perquè no entén res. «Has de dir gràcies», diu ara lhome ombra. «Gràcies», diu lAbel Absent. «Em fa molt feliç que siguis aquí», diu lhome ombra, i somriu com el que fan els homes que tenen alguna cosa valuosa a la butxaca i la toquen amb els dits, sense mostrar-la. «Tens gana, oi?», pregunta. LAbel Absent mira el pa amb mantega que no ha mossegat encara. La mantega sestà desfent i llisca pel braç. «La Solange et donarà el que li demanis, és la dona que has vist a la cuina. Hi pots anar.» La mantega segueix baixant lentament pel seu braç quan lAbel Absent mira a les dones siameses, que, de nou, assenteixen. Sí i sí. Ell, però, no es mou. «Abel, ves a baix», diu una. «No.» «Abel, ves a baix», diu laltra. «No.» «Pots baixar tu o thi puc portar jo», diu lhome ombra. I lAbel Absent abaixa el cap i la mirada i el coll i lesquena, i totes aquestes coses cauen a terra i també cau alguna cosa més, però no sap el què, tot i que en nota la buidor al pit. El seu cos, de manera automàtica, es posa en marxa, camina i es dirigeix a la porta. Abans de sortir, però, mira a les dones siameses, que, enterrades en milers de colors preciosos, sagafen de les mans. Aquesta és la darrera vegada que les veu. Des dalgun lloc proper arriba un cor de veus infantils. «¿Dónde vas Alfonso XII, dónde vas tu por ahí? Voy en busca de Mercedes hace rato no la vi.»