MÉS ENLLÀ DE LEMOCIÓ
...que res no et torbi...
Marta Povo i Audenis
MÉS ENLLÀ DE LEMOCIÓ
...que res no et torbi...
Dedico aquesta petita obra a la meva néta Noa Freixa,
encara adolescent i supervivent
però amb una ànima gran, sàvia i lluminosa,
que amb certesa la conduirà pel
camí de la coherència, la pau i la plenitud.
1ª Edició: Març 2019
Títol original: Más allá de la emoción
© 2019-Marta Povo i Audenis
Disseny de la coberta: Veronika Plainer
Maquetació: Veronika Plainer
Revisió de text: Marta Salinas
Reservats tots els drets. El contingut daquesta obra està protegit per la Llei, que estableix penes de presó i/o multa, a més de les corresponents indemnitzacions per danys i perjudicis, pels qui reprodueixin, plagiïn, distribueixin o comuniquin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada a través de qualsevol medi, sense autorització.
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra només pot ser realitzada amb lautorització dels seus titulars, llevat dexcepció prevista per la llei. Dirigeixis a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar fragments daquesta obra.
© Editora Tarannà
Tel/Fax 932 800 390
e.mail: info@taranna.es
http://www.taranna.es
Dipòsit legal: B 5319-2019
Introducció
El major aprenentatge sempre és el propi descobriment, i el que vaig descobrir per mi mateixa és lúnica cosa que sempre va valer la pena compartir i contagiar. Tot el que vaig aprendre en la meva llarga i intensa vida relacional es podria expressar en poques paraules: només quan estàs bé amb tu mateix, pots estar bé amb els altres. Cap relació no et donarà la pau que tu abans no construeixis en el teu interior.
Estar en pau amb un mateix és una cosa directament relacionada a una atenta exploració interior, especialment a les emocions que ens mobilitzen. Cada reacció emocional que he tingut, gairebé sempre relacionada amb la convivència o el contacte amb altres éssers, lhe viscut o sofert una i altra vegada fins que lhe pogut interpretar o comprendre, fins que lhe pogut esmicolar i valorar, fins que sha convertit en un element dalquímia i transformació interior, fins que vaig ser capaç de veure cada problema només com un desafiament. Llavors, desapareix lemoció o sentiment. Deixant anar les resistències i amb lintens mosaic de vivències, he constatat que ningú no em faria feliç fins que jo no fos feliç per mi mateixa, amb el que soc i el que tinc, feliç amb la meva ànima genuïna, per descomptat, però també feliç amb el meu ego o personalitat i feliç amb el meu cos, siguin com siguin aquests.
Vaig acabar aquest llibre durant el meu 67è aniversari, gairebé set dècades de pèrdues i trobades, denamoraments i dols, dèxits i fracassos, desperances i frustracions, de dolor i de goig, de dubtes i certeses. Vaig constatar, després de tot, que només es pot ser feliç quan dues persones felices suneixen per compartir la seva felicitat, i no per fer-se felices una a laltra. Pretendre que algú o alguna cosa ens ompli de felicitat no és més que una fantasia narcisista que sovint solament ens porta frustració, i de vegades ens porta a viure un tango emocional gairebé inhumà, tant si es tracta damics, parelles o família.
Buscar la plena felicitat en mi mateixa ha estat sempre el fil dAriadna que mha conduït a ser terapeuta, artista, escriptora i pedagoga. Cada terreny explorat també mha conduït a observar els mecanismes psicoemocionals dels altres, clarament en les milers de teràpies realitzades, però també en el supermercat, al carrer, amb familiars, amics i col·legues. Aquesta petita obra pretén ajudar en el procés dexploració i autoconeixement de cadascun, però també aspira a facilitar la comprensió dels altres, els que tenim al voltant, siguin infants, adolescents o adults.
El procés emocional és constant en la nostra vida i és un reflex de leterna cerca de la plenitud en cadascun. Reprimir les emocions no solament és inútil i ineficaç, sinó que porta conseqüències nefastes per a la salut. Encarar i conèixer els seus profunds mecanismes ens fa més capaços socialment, per descomptat, però també ens fa més autèntics, més precisos i més forts. He constatat que conèixer el que domina el teu subconscient és un signe de fortalesa i no de feblesa. Permetrens ser emocionals i saber reconduir aquesta força com una intel·ligència, una saviesa o un do, i no pas com una fragilitat o alguna cosa a amagar, és un dels camins més assenyats i necessaris per sentir felicitat i plenitud en la nostra existència i per projectar-nos cap al món amb llibertat, autenticitat i transparència.
Marta Povo, octubre de 2018
Si para recobrar lo recordado, debí perder primero lo perdido,
si para conseguir lo conseguido, tuve que soportar lo soportado,
si para estar ahora enamorado, fue menester haber estado herido,
tengo por bien sufrido lo sufrido
y tengo por bien llorado lo llorado,
porque después de todo he comprobado
que no se goza bien de lo gozado sino después de haberlo padecido,
porque después de todo he comprendido
que lo que el árbol tiene de florido
vive de lo que tiene sepultado.
Francisco Luís Bernárdez,
poeta postmodernista argentí
Primera part
Sentir per evolucionar
Emocions i evolució
Naixem i fins que morim alguna cosa es va transformant dins nostre. Som com un gresol dalquímia que permet la transformació duns elements. Mutem constantment a través de lentorn, a través dels ingredients i components del laboratori, sempre mutem a través dun motor que ens impulsa dins, una cosa molt íntima, i també a través del medi que ens envolta i a través dels altres éssers humans.
Aprenem i processem cada cosa nova, o bé transformem cada cosa vella i sabuda en una de diferent, en una que ens fa diferents del que érem abans, simplement perquè ara ho veiem millor, o perquè ho observem duna forma més àmplia. O simplement ens transformem perquè ara hi ha més ingredients en el procés alquímic i la sinergia de la fórmula és ara més rica; per tant, el canvi és més evident. Aquest aprenentatge ens modela, ens perfecciona, ens transforma en més savis o amb una persona de millor qualitat. Aquesta gran transformació de la vida humana és un procés perfectiu; en diem evolució.
El major element alquímic i transformador mai vist de la vida són precisament les emocions. Les emocions semblen ser el catalitzador necessari i imprescindible del gran procés evolutiu. El fenomen de tenir emocions és molt més complex del que aparenta. És completament dinàmic i constant, és provocador i reptador, és inevitable i irreversible.
Resulta molt interessant veure el que la mateixa paraula emoció significa: moviment o impuls. E-moció és alguna cosa que ens mou. És energia en acció. Ve del llatí emotio, que significa allò que ens mou cap a. Cap a on? Aquesta és la gran pregunta. Les emocions ens mouen, ens remouen, ens commouen, ens porten o condueixen cap a aquesta transformació o procés perfectiu comentat abans, ens porten sempre cap a un lloc nou. És gràcies a les emocions que prenem decisions, que creem pensaments i modelem la nostra voluntat. Són elles les alquimistes, les causants de la mutació i del canvi.