LATZAROSA VIDA
DENRIQUE BLAT
UN EMPRESARI REPUBLICÀ
DEL CAMP DE TÚRIA
(1879-1951)
LATZAROSA VIDA
DENRIQUE BLAT
UN EMPRESARI REPUBLICÀ
DEL CAMP DE TÚRIA
(1879-1951)
Joan J. Adrià, Josep M. Jordán, Ramiro Reig
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
2004
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.© Els autors, 2004
© Daquesta edició: Universitat de València, 2004
Producció editorial: Maite Simon
Fotocomposició i maquetació: Inmaculada Mesa
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Correcció: Joaquim de Rocha
Il·lustració de la coberta: Etiqueta original de productes de La Cervantina
Edició digital
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ: LA IMPORTÀNCIA DE NO DIR-SE ROTHSCHILD
I. EL MOLINER DE LELIANA (1879-1904)
Del molí del Roser al molí de la Lluna
Republicans i cacics, dos móns en contacte
II. LATZAR I LA VOLUNTAT: INICI DE NOUS CAMINS (1905-1915)
Temps de mudança: casament i noves activitats
El republicanisme dEnrique Blat
Dies de dol
III. ASCENS I FALLIDA DE LA FÀBRICA DE CONSERVES (1916-1929)
La creació de La Cervantina
A empentes i rodolons: els primers anys
Lèpoca daurada
Vida social i familiar dun industrial pròsper
La mort tràgica de Francisco Blat i la fallida de lempresa
IV. LAVENTURA AMERICANA (1930-1931)
El germà dultramar
Impressions: el viatge, Caracas
Cara i creu de la fàbrica de licors
Lagre final del somni
V. LA REPÚBLICA EN UN POBLE (1931-1936)
La caiguda de la monarquia (i del cacic)
Dos republicanismes cara a cara
La col·locació a les oficines municipals
Sota el bisturí del metge
Lanticlericalisme dels republicans llirians
El compromís polític dEnrique i de Mario Blat
VI. EL MÓN TRASTORNAT: LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
Un estiu dira desbocada
La vida al front i la vida a la rereguarda
El dia de la derrota
VII. EL VELL VENÇUT (1939-1951)
Vae victis!
La necessitat de subsistir
Llarga nit de pedra: lestigma i la solidaritat
Els darrers anys dEnrique i el retorn de Vicente Blat
BIBLIOGRAFIA
APÈNDIX GRÀFIC
INTRODUCCIÓ: LA IMPORTÀNCIA DE NO DIR-SE ROTHSCHILD
Les biografies de persones corrents, què poden aportar?
Un dia qualsevol, potser tebi i assolellat, un novel·lista, escriptor amb una sòlida obra publicada, recorre pausadament les paradetes de llibres de la Cuesta de Moyano. És un habitué, com diuen que fou lalcalde de Madrid, Tierno Galván. Coneix els llibreters experts, que li reserven peces dinterès i el deixen tafanejar darrere el mostrador. Entre volums per classificar i llardoses revistes dels anys cinquanta (Signal, Paris-Hollywood) aguaita unes gruixudes carpetes darxivador lligades amb un cordell, com les maletes de cartó dels emigrants. Les obri amb sigil, les fulleja amb curiositat i, de sobte, sadona que ha descobert un tresor. Contenen la documentació completa duna causa que, en el seu temps, conegué una certa notorietat i que prompte quedà relegada a loblit. Es tracta del judici seguit, lany 1946, contra un grup de comunistes que assaltaren un local de Falange i hi mataren dues persones. Tal volta en algun trasllat de la comissaria o, potser més tard, en la precipitació dels dies de la transició, quan era necessari esborrar les pistes del passat, els lligalls es vengueren a pes i anaren vagant per magatzems humits, fins a acabar apilats al costat dels duna antiga notaria o els duna tenda dultramarins, sense que ningú sabera que guardaven una història tremenda. Allí podem trobar, però, salvats del naufragi de la memòria, els rostres al·lucinats dels detinguts, els puntosos informes de la policia en què es dóna compte de les pacients perquisicions i dels inacabables interrogatoris, i on es detallen les cites dels conjurats a les estacions de metro, les seues anades i tornades per Madrid, la vestimenta que duien, la bossa dhule que la dona portava fermament agafada (senyal inequívoc que contenia armes). I vora la prosa precisa dels policies, el barroquisme jurídic del tribunal militar, transcrit amb mecanografia maldestra però contundència implacable, tancant sense apel·lació la història amb set condemnes a mort, soterrades qui sap quants anys en un humit magatzem de robaveller, com els cossos dels qui foren ajusticiats i es perderen al cementeri de loblit.
Lescriptor va arrapant dels papers com un arqueòleg que, en lloc dapegar els fragments duna àmfora, reconstrueix la misèria del temps amb els objectes abandonats: una bufanda usada, un paquet espremut de picadura, dues entrades de cine de barri on mantingueren la darrera cita, i hi descobreix la patètica soledat dels resistents i la immensitat del seu desemparament en els precaris mitjans confiscats, una vella impremta amagada per uns taulons en una chabola, un manoll de pamflets que ningú arribaria a llegir, dues pistoles antiquades. Amb aquest material Andrés Trapiello va escriure un llibre escruixidor, La noche de Cuatro Caminos, que té lintens dramatisme duna novel·la, lexactitud duna crònica i la veritat profunda de la història.