Miquel Pueyo París - Llengües en contacte en la comunitat lingüística catalana

Шрифт
Фон

LLENGÜES EN CONTACTE

EN LA COMUNITAT

LINGÜÍSTICA CATALANA

BIBLIOTECA LINGÜÍSTICA CATALANA

Dirigida per A. Ferrando i A. López García

LLENGÜES EN CONTACTE

EN LA COMUNITAT

LINGÜÍSTICA CATALANA

MIQUEL PUEYO

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

I.S.B.N.: 978-84-370-9367-3

Edició digital

Servei de Publicacions

Universitat de València

Disseny portada: Tomás Burgos

Fotocomposició: Servei de Publicacions de la

Universitat de València

ÍNDEX

PRESENTACIÓ

PRIMERA PART LA SOCIOLINGÜÍSTICA COM A PARADIGMA CIENTÍFIC I COM A DISCIPLINA ACADÈMICA

1.INTRODUCCIÓ

1.1.A la recerca dun paradigma científic per a la sociolingüística

1.2.Lespecificitat de la sociolingüística dins el conjunt dels estudis lingüístics i la seva doble responsabilitat

2.ALGUNES CONSIDERACIONS PER A LA DOCÈNCIA DE LA SOCIOLINGÜÍSTICA

2.1.La sociolingüística, entre la lingüística i les ciències socials. Aspectes teòrics i metodològics

2.2.Objectius immediats i derivatius en la docència universitària de la sociolingüística

SEGONA PART LLENGÜES EN CONTACTE

1.LLENGÜES EN CONTACTE

1.1.Necessitat històrica i història de la necessitat

1.2.Uriel Weinreich: els fonaments científics

2.BILINGÜISME

2.1.Bilingüisme i bilingüismes

2.2.Algunes precisions metodològiques sobre el bilingüisme

2.3.El bilingüisme a examen

2.4.Crisàlides i papallones: les valoracions del bilingüisme escolar

2.5.El component mític del bilingüisme

3.DIGLÒSSIA

3.1.Diglòssia a la catalana

3.2.Els orígens: Jean Psichari

3.3.La diglòssia segons Charles A. Ferguson

3.4.La revisió de Joshua A. Fishman. Usos i abusos

4.CONFLICTE LINGÜÍSTIC

4.1.La definició de Lluís V. Aracil

TERCERA PART LA COMUNITAT LINGÜÍSTICA CATALANA

1.COMUNITAT LINGÜÍSTICA

1.1.Difícils definicions

1.2.Existeixen comunitats lingüístiques bilingües?

2.LA COMUNITAT LINGÜÍSTICA CATALANA

2.1.Situació del català dins el conjunt europeu

2.2.Conflicte lingüístic i disgregació

2.2.1.La fragmentació de la comunitat lingüística catalana

2.2.2.Unitat filològica o unitat sociolingüística?

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

PRESENTACIÓ

Miquel Pueyo ha pouat, en aquest llibre, en una transcendental i primerenca aportació dUriel Weinreich el títol mateix és, en part, un homenatge per analitzar rigorosament els conceptes de bilingüisme, diglòssia i conflicte lingüístic. En el primer cas, realitza una severa revisió dels seus elements mítics i proposa una interpretació suggerent de les claus que expliquen levolució de les valoracions científiques i ideològiques del bilingüisme, des de la Conferència de Luxemburg (1928) fins a lactualitat. Pel que fa a la diglòssia, a banda delaborar una síntesi ordenada i crítica de la història i levolució dels usos del terme Psichar, Ferguson, Fishman, Vallverdú, Aracil, Ninyoles no sestà de criticar la funció anestèsica que el seu ús imprecís ha jugat en la interpretació científica de la realitat sociolingüística catalana, al mateix temps que argumenta i defensa ladequació de la teoria del conflicte lingüístic a la comprensió daquesta mateixa realitat.

A partir daquestes premisses, lautor afronta lanàlisi de la situació actual de la comunitat lingüística catalana no sense debatre, abans, una sèrie dinterrogants bàsics en la teoria general de la linguistic community i satura, molt especialment, en lespecificitat de la problemàtica de la disgregació, en les relacions daquesta amb la situació conflictiva i en el caire que prenen els processos de fragmentació.

Sens dubte, a causa de la seva experiència i el seu interès per la docència universitària, Miquel Pueyo no ha desaprofitat locasió dincorporar una primera part daquest llibre, plenament dedicada a avaluar quin és el grau de consolidació dun paradigma sociolingüístic i a suggerir algunes consideracions per a la docència daquesta disciplina.

És per totes aquests raons que la Biblioteca Lingüística Catalana es complau a presentar aquest volum que, sens dubte, desvetllarà interès en el marc de la sociolingüística catalana i esdevindrà una eina eficaç en el panorama universitari de la comunitat lingüística.

València, setembre de 1992

PRIMERA PART

LA SOCIOLINGÜÍSTICA

COM A PARADIGMA CIENTÍFIC

I COM A DISCIPLINA ACADÈMICA

1.INTRODUCCIÓ

És evident que la sociolingüística constitueix un dels temes en expansió dins lestudi del llenguatge i això la duu, cada cop més, a ésser reconeguda com a matèria integrant dels curricula acadèmics, centre dinterès en la investigació científica i objecte freqüent datenció i debat, fins i tot més enllà de la cleda acadèmica. La seva història, però, és una història recentíssima, els orígens de la qual se situen en la dècada dels 60, als Estats Units. En els anys 60 i 70, una concepció menys unificadora del melting-pot i més preocupada per lestudi objectiu dels grups minoritaris desafavorits moguda, això sempre, per una voluntat integradora i plena doptimisme pel que fa als beneficis de leducació, unida a lassignació de recursos a la investigació sobre aquests temes, propicià una florida destudis empírics i una àmplia discussió sobre els conceptes teòrics subjacents.

Ваша оценка очень важна

0
Шрифт
Фон

Помогите Вашим друзьям узнать о библиотеке