En lany 1590 Crespo compareix davant la Batllia General acusat de frau en el pagament dels impostos del peatge i la quema respecte duna entrada de 197 lliures de «seda en madeixa», comprada a la Pobla Llarga. Crespo al·lega la llibertat natural de comerç i sacull al plet començat contra el nou impost sobre la seda. Descriu com es feia el pagament daquests impostos:
se acostuma deixar penyora al dit portal per a on entra la dita seda.Y en aprés per a cobrar dita penyora, ha de pendre albarà de solta de la sisa de mercaderia de la present ciutat de València, y dit albarà de la sisa ha de passar y ser colpejat del peatge per a poder cobrar dita penyora, y lo credencier de dit peatge, quan se ha de colpejar dit albarà de solta, assenta en lo Libre del Manifest del peatge y carrega la quantitat de seda que ha entrat a la persona que la ha entrada en la forma acostumada.7
Demostra estar al dia en la qüestió de la prohibició dels canvis fingits o préstecs amb interés, sense que es realitze un vertader canvi entre diverses monedes. Açò ho recomana al seu germà a Nàpols, perquè no faça canvis fingits (carta 138 [4]). En la redacció de les lletres de cambi té cura de manifestar un vertader canvi entre les lliures valencianes i les altres monedes emprades en altres regnes (castellanes, ducats, florins dor del sol, carlins, etc.) encara que a vegades comparteixen el mateix rei.8
La seua vida transcorre en la segona meitat del segle XVI i encara albira el primer any del segle XVII. Anota la mort de Felip II i els presagis no massa bons del començament del regnat de Felip III, de qui afirma «ques el príncipe inconstante», malgrat la influència del marqués de Dénia (carta 173 [7]).
Les núpcies de Felip III celebrades a València van ser ocasió de «las mayores fiestas que se podían haser a príncipe del mundo» (carta 184 [12]).
Crespo aprofita lavinentesa de la presència de la cort reial a València per invitar a la seua casa el secretari del regne de Nàpols, don Bernardino Barrionuevo de qui diu «ofresile mi carrosa por estar su mercet gotoso el caballero» (carta 184, [9]). Però respecte del acostament a la noblesa, pren precaucions, perquè hi ha «caballeros pobres» de dubtosa solvència econòmica (carta 138 [6]), i a banda frueixen del privilegi de no poder ser posats en la presó per deutes (carta 138 [8]).
El negocis de Crespo entropessen a vegades amb la falta de liquiditat o «estrechor de dinero» que es pateix a València (carta 184, [23]). També li va preocupar, i molt, la tercera bancarrota de Felip II, la moratòria de les fires de 1597 i les notícies econòmiques provinents daltres places. Les cartes revelen una primera època en què sinteressa pel comerç amb Sevilla i, per extensió, a lHavana, ciutat que cita expressament. El mercat financer el té a Medina del Campo, on van a parar la major part de les lletres de canvi, a vegades protestades i amb retorns. A partir del 1594, passada una mala experiència de comerç de llarga distància, se centra més aviat en larrendament dels delmes de larquebisbat, atrevint-se i tot amb els delmaris més productius com ara Alberic, Xàtiva, Ontinyent i Alcoi.9 La fallida de la collita darròs a Xàtiva li ocasiona nombroses pèrdues i es veu en la necessitat dacudir a lendeutament. En efecte, en lestiu del 1600 la població de Xàtiva pateix un atac epidèmic, probablement de tifus o malària, i el governador mana trencar els cavallons dels camps darròs per buidar laigua estancada quan la collita està ja verolant. Crespo rep una carta del seu soci Jaume de València, que valora les pèrdues generals en setanta mil ducats incloent el terme del Genovés. Açò implica una pèrdua de 4.000 ducats en larrendament del delme. La carta indica a Crespo «V.m. represente açò al senyor Patriarca i en breus hores shi done remei».10 No sabem la reacció del Patriarca; sols sabem que Crespo queda endeutat en 2.350 lliures i cerca desesperadament que algú li financie el deute.
Poc després, en la tardor del 1601, tenim una referència de Crespo que és enviat a Roma comissionat pel bisbe i canonges de Sogorb per a resoldre la qüestió de les noves parròquies amb població morisca. Cessen al mateix temps les cartes, les lletres de canvi i les operacions bancàries en la Taula de Canvis. Sembla que Crespo aprofita lamistat de don Feliciano de Figueroa, bisbe de Sogorb, al que califica «amich y senyor meu» (carta 174 [3]) per a fugir de València. No en tenim més referències, ni de la seua vida, ni dels negocis.11
GLOSSARI DELS MERCADERS I BANQUERS MÉS CITATS
ALDANA, Alonso
Ell i el seu germà Pau tenen un banc amb el qual Francés Crespo (en avant FC) es relaciona a Medina del Campo. Mor sobtadament en desembre del 1593.
ALDANA, Pau
Després de la mort dAlonso continua la relació comercial de FC amb Pau Aldana en les fires de Medina del Campo. FC li firma una carta dindemnitat, avalant Jaume Montoro amb la quantitat de 1.460 castellanes. El 1597 FC li demana que li gire 1.000 lliures perquè les necessita per a un pagament de les rendes del duc de lInfantado. En mig de la supressió de les fires de 1597, FC ordena a Vicent Arinyo que cobre dAldana i altres «porque el retorno ha de ser aquí muy trabajoso».
ANGIATO, Bernat i Mancio
Banquers napolitans dels qui FC diu «me ha pesado del fallimiento» o fallida bancària.
BARBA LIMPIA DE FIGUEROA, Pere
Prior de les Junqueres. Personatge de lorde de Sant Jaume de lEspasa, amb el qual Crespo sinteresa per larrendament dels delmes de pobles com Sagra i Sanet, Museros, Barxeta i altres llocs de Terol.
BELLVÍS, don Lluís
Crespo sofereix a gestionar-li el certificat de ser cristià vell i noble, i diu que això «no se hase con poco dinero».
BERGADÀ, Pere Pau
Mercader que recomana a Crespo enviar larròs que cull en larrendament senyorial dAlberic a Barcelona,Tarragona i Mallorca.
CAMARENA, Joan Baptista
Banquer valencià a qui Crespo recorre freqüentment. Forma companyia comercial amb Pau Puiggener de Barcelona i el seu germà en Flandes. FC també es val de Camarena a Nàpols per a pagar a Jaume Crespo els 100 ducats de lherència. FC reitera «que Batiste Camarena és amich meu». Per açò hi recorre en lletres que sobrepasen les 1.000 castellanes. Camarena ha pres en administració lavituallament de la carn per a la ciutat de València, i no en troba en cap lloc, fet que preocupa FC.
CAMPS, Pau
Resident a Sevilla, sencarrega de donar informació a FC sobre la desaparició de Jeroni Dalfino. És destinatari duna dramàtica carta del pare de Jeroni Dalfino suplicant-li que busque el seu fill i que pague a FC i aquest li demana «me avisés lo que aí diuen del dit Dalfino». Camps que també és creditor de Dalfino, li indica a FC la conveniència de convocar concurs de creditors, cosa a què soposa FC amb largument que els pares de Dalfino són «de poco caudal».
CASTRO, Juan Bautista i Antonio de
Homes de negocis castellans amb els quals trafica FC. Són importants les referències a aquests mercaders, perquè foren corresponsals a València de Simón Ruiz. En lArxiu Provincial de Valladolid es conserva la correspondència que aquests germans enviaven a Simón Ruiz amb notícies sobre «la largueza o estrecheza» monetària de València.
Així diuen que per comprar blat per a la ciutat «se ha consumido toda la buena moneda» (APV, Fondo Simón Ruiz, C. 154 n.º 296, 24.03.1592). I resumint la situació financera de tot lany diuen «ha habido mucha falta de letras y mucha sobra de dineros» (ibidem, n.º 304). Informen a més que del concurs de creditors establit per la fallida de la banca Aliaga «de pérdidas están olvidadas y no hay quien se acuerde dellas» (ibidem, 161, n.º 66, 3.08.1593).