[11] Diu-me que per a Sant Joan de juny serà despedit Pasià al servir, que axí sia que és hora i si à menester i posarà en casa. En resposta de sa carta de 24 de maig reste avisat que tindrà cuydado en lo que toca a lo que convé, que sap ya V.m.
[12] En lo que a respechte a Domingo de Arispe, reste avisat que el té per molt bona dita, encara que así alguno no la té per tal, i més que jo he demanat a Rebert dell i mha dit que no coneix en lAlcaiseria tal nom de Domingo de Arispe, ni mai tal à hoït nomenar, y puix vós lo no y à per a què detenir-se.
[13] Veix mescriu que li resten per vendre vint-y-dos peses de setí de les de mon compte y no·m diu de les sues quines lin resten per vendre ni mai de la sua roba mà donat rahó, què nà fet y que tenia per sert que les vendria de comptans y que lin daven a quatorse reals de Castella, que si no les ven per quinze reals y mig, tot lo que serà de aí abaix, hi perdré de pur cabal com bé sap per la mia roba, per lo que·m està, mes yo estich tan confiat que y mirarà com si yo mateix y estigués ay en Sevilla, que la mia roba no és per a donar per quinze reals i mig en Carmona sinó per setze reals i encara no y trauré lo cabal. Diu-me que si pot remetre en fira la dita cantitat que ho farà, o si no que done orde en fira que·s valguen de V.m. de 2.000 ducats. A daixò responch no u vull, sinó que mo remeta así a València de comptans, si pot ab Anton de la Càrcel, y si per cas no·m hagués remés, al rebre desta en fira, sia enviat de comptans ab Anton de la Càrcel, li dich per esta ma carta me remeta ab lletres de cambi así en València, per a què a tres de agost me puga aprofitar del diner, i també lo que fa a dir de son conte, me remeta perquè difalquem del cambi que porte per son conte, perquè si no menjaria los costats i axí lo i avise.
[14] Reste avisat que si hi à lloch de fer tollines del duch, barato les dites que aí se me dehuen, que ho farà i seguirà lorde, que·n la mia li tinch escrit de 22 de febrer pasat y ara li atvertix de nou que si fa tollines per mi, que sien molt bones i ab comoditat y que sien molt ben salades, que axiò és lo que importa y seguiscas lorde que tindrà en fer-les.
[15] Sisto del Grau, perquè·s home molt de bé y pràtich, atvertirà que si fa tollines per mi, que fasa també lo de son conte, si lo pareixerà a fira que aí en Sevilla no·m reste ningun deute y no y vull ser tingut a divichsió als deutes ni res, y per amor de mi que en lo de fer de les tollines, que hubrau los hulls, que sien de bona marca, grans i ben salats, i aconsellar-vos heu ab lo senior Jerónimo Dalfino que és pràtich, que hell vos aconsellarà a lo que aveu de fer.
[16] Fareu de repartir la roba en dos o tres veixells y la mitat de totes les dites de mon conte i nostre, fareu de fer les bótes que sien ben estajes, que no shixca la salmorra, que axiò és lo que aveu de fer, i les botes me remetreu así en València a mi i les marcareu de la marca fora en lo marge i lo demés fareu barrils y els remetreu a Molvedre, a Francés Crespo o a qui son poder tindrà, marcant-los com tinch dit de la mia marca. Mireu molt lo que feu, perquè·s mercaderia que vol estar feta ab tot compliment de sal i que estiguen estojs i en los nòlits fareu com los demés, procurant ab los veixells que carreguen lo de Sisto, carregar-nos y també ab los que carregarà lo cunyat de Felip Audet que·ls restarà a Morvedre.
[17] Lo que nos haveu de fer es avisar-me en continent que traureu de terra [...] per a poder-me asegurar o si no, mirareu de si aurà algún vexiell, que·s porte la tollina i nos la asegure, deixant-nos la valor en part si era que axí va.||13r En algunes ocasions dit-me à Revert que·s mor molta tollina en conill i advertirvos que así en València ne à mort molta, mes advertint-vos que quant ay sen mor molta y no·s molt barato, se aventura a perdre-y dinés, y quan no sen mor tanta és la ganànsia certa. Fareu sobre asò vós lo càlcol y pensar-ho en bé que jo bé ho dexie a vostre albitre.
[18] Atvertireu que jo no vull correr arisch ningú més de que si u repartiu la roba ab tres veixells, en cada veixell hi vull córrer cent ducats i lo demés me vull asegurar. Jo hi tinch per sert que de voluntat de tots fareu hun correu per a dasí asegurar-se, y si no·s par fer avantaje, algún correu fer heu, ab què Montoro contraïxca en sa part, i algun altre per a què así ab temps puga posar la seguritat y sobre tot procurau de mirar molt bons veixells y que sien fransesos y coneguts, que de tot nos ne informareu lo que convé y Déu nos dexie fer molt bon negosi, com sap havem menester.
[19] Hui así y a en València barrils que·s donen a 36 reals lo barril en les botigues per menut de tollina vella de ay, sobre això ne poreu fer lo conte, y sens dir que se·n ha mort molta i no·s molt barato, que si perdrà ducats, perquè de la mercaderia molta nabaten les galtes per totes les plases.
[20] Y may no es pot despedir bé, sobre tot sia bona roba, que la bona roba se ven aventachat lo conte que·s segons les dites que vós me heu escrit, la una de 13.500 reals i la altra de 11.400 reals i la altra 19.000 reals, qu·és prop de 45.000 reals, que podeu fer bona cosa de tollines. No siau pereós a lo escriure cada dia mentres durarà aquest fet, que al rebre desta ma carta, la tollina ha de estar negosiat y procurau de ser dels primers i avisar lo nom dels veixells, si es sagetia o veixell o nau, i quant té de port, com se diu lo patró per a què yo puga fer bé la seguritat y lo cost dels barrils, carregant-hi los nòlits per a què yo puga bé fer la seguritat y en este particular no tinch res més que dir.
[21] Farà de comprar sis onses de perles que costen de 20 a 25 reals de onsa, y sien molt bones, que per lo traginer que ha portat les perles a Noguera de don Alonso Carceller lo i tinch escrit y enviat la mostra que han de ser para la mujer de Hernandes.
[22] Per la present li avise que li trach a pagar per ma lletra de cambi de cinch de juny en Miquel Noguera sinch-sents y deu ducats per la valor rebuda de comptans de Pere Romero al usat, la qual partida pagareu y si al pagament de la partida mhagueseu remés lo prosoït de les 22 peses y no tingueseu dinés de mon conte, valdreu-vos-en de mi de así de València y per a dasò yo he escrit al senyor Jerónimo Dalfino los prenga su mersé per mi y tenint de mon conte no y a per a què traurem a pagar, sinó que vos pregue que ultra lo que mhaureu remés de comptans en Anton de la Càrcel, me remetau en continent lo prosoït de les 22 peses mies, puix en tenien que vendre les de comptans y molt ben venudes per a què sien así lo 3 de agost lo prosoït perquè ho [he] menester y confiat que ho fareu, no·m vull allargar més de lo que tinch dit.
En nostra casa tots estan bons, gràsies a nostre Senyor. Fransés Crespo.
22.
[INSTRUCCIONS DIVERSES A JERONI DALFINO A SEVILLA]
JHS. En València a 9 de juny 1591.
Per a Jerónimo Dalfino en Sevilla.
[1] Per resposta a ses cartes de 20, 30 de abril y 24 de maio que a elles faré resposta y reste avisat per la lletra de 20, com V.m. havia estat bon medi per a què Jeroni Grau despedís la seda torsuda a Domingo de Arispe i també 10 peses de setí i que V.m. la té per molt bona dita, que axí·n tinch per sert, més ningu mà sabut dir dell dels que àn vengut de aí, que he demanat a Revert que aplegà así tres dies fa hui i mà dit que no à hoït dir tal, com en lo demés bastes aver-i V.m. entrevengut per a què tot anàs convenut ||13v y en lo respechte que·m diu V.m. aver-li escrit lo señor son pare per lletra de 7 de abril que Jeroni Grau avia jugat 17.000 reals i avia venut 16 peses de setí de comptans, crega V.m. que·s axí que mo àn dit, mes per a mi ya mai tal he cregut y altres moltes més coses que bastaven a mi estar ab companyia de V.m. i baix son consell, per a que de ninguna manera men pogués venir dany. Ni que encara que de Jeroni Grau nestat yo sempre molt confiat sinó que y à persones que ab los seus hulls no·s vehuen una biga i vehuen ab los dels altros huna palleta.