NAVARRO BROTONS, Víctor i E. RODRíGUEZ, Matemáticas, cosmología y humanismo en la España del sigloXVI. Los Comentarios al Segundo Libro de la Historia Natural de Plinio de Jerónimo Muñoz, València, Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia, Universitat de València, CSIC, 1998.
PÉREZ MARTÍNEZ, Lorenzo, Las visitas pastorales de don Diego de Arnedo a la diócesis de Mallorca, Palma de Mallorca 1963-1969.
«Relaciones de causas de fe de la Inquisición de Mallorca», Fontes Rerum Balearium, 1, vol. II (1978), pp. 224-226.
PONS PONS, Guillermo, «La reforma eclesiástica en Mallorca durante el pontificado de D. Juan Vich y Manrique de Lara (1573-1604)», Anthologia Annua, XVI (1968), pp. 175-325.
«El colegio de jesuitas de Mallorca y el obispo Vich y Manrique de Lara», Archiuum Historicum Societas Iesu, 80, any XL (1971), p. 437.
POVEDA i SÁNCHEZ, Àngel, «Aigües i corrents daigua a la toponímia de Mayūrqa segons el Llibre del Repartiment», SOBI, X (1982), pp. 47-57.
ROSSELLÓ BORDOY, Guillem, El Islam en las Islas Baleares. Mallorca musulmana según la Remembrança... de Nunyo Sanç y el Repartiment... de Mallorca (MM), Mallorca, Universitat de les Illes Balears, 2007. 495 pp.
i Nicolau ROSER NEBOT, Crònica àrab de la conquesta de Mallorca. Edició i estudi de Muhammad ben Mamar, Palma, Universitat de les Illes Balears, 2008, edició en català de la crònica dIBN AMIRA Kitāb Raih Mayūrqa (1229-1231), sobre la conquesta de Mallorca per Jaume I.
i Pere SALAS VIVES, «El barroc a Pollença. Noticiari de la història de Pollença», Temes Pollencins, 6 (Pollença 2001).
ROSSELLÓ i VERGER, Vicenç M., Cartes i atles portolans de les coleccions espanyoles, dins Portolans procedents de coleccions espanyoles. SeglesXV-XVII, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1995.
LAlbufera de València, Barcelona, PAM, 2006.
Les Illes redescobertes, Barcelona, PAM. 2006.
Cartografia històrica dels Països Catalans, València, Publicacions de la Universitat de València-Institut dEstudis Catalans, 2007.
ROTGER y CAPLLONCH, Mateo, Historia de Pollença [fi del segle XIX], 3 volums. Nhi ha dues reedicions, patrocinades per Sa Nostra el 1967 i el 2004.
SERRA DE GAYETA, Francesc, Programa de la Patrona, Pollença, Ajuntament de Pollença, 1978, reproduït en Francesc SERRA DE GAYETA i DASPRER, «Lhistoriador Joan Binimelis i el Metge Pontico», dins «Nova aportació a la història de Mallorca. Noticiari de la història de Pollença», Temes Pollencins, 7, Pollença (2005), pp. 205-208.
SOTO COMPANY, Ricard, Còdex català del Llibre del Repartiment de Mallorca «Fonts Documentals del Regne de Mallorca», 1, Ripollet-Barcelona, Conselleria dEducació i Cultura del Govern Balear, 1984, edició del còdex del Llibre de Repartiment de Mallorca de lArxiu del Regne de Mallorca, núm. de registre R-18.
SUREDA MILAN, Antoni, <webs.ono.com/roja270904/texto.htm>.
VIDAL BENDITO, Tomàs, «La imatge cartogràfica de lIlla de Menorca», Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 53-54 (desembre 2002), pp. 232 i ss.
«Cartografia i cartògrafs a les Balears», dins Isabel MOLL BLANES i Josep Miquel VIDAL i HERNáNDEZ (dirs.), La Il·lustració, vol. III, Palma, Govern de les Illes Balears, Conselleria dEconomia, Hisenda i Innovació, 2008, pp. 307-362, de la Història de la ciència a les Illes Balears.
ZURITA, Jerónimo, Anales de la Corona de Aragón, Saragossa, Lorenzo Robles & Juan de Lanaja y Quartanet, 1610, 6 volums.
Anales de la Corona de Aragón, Saragossa, Pedro Bernuz, 1562.
Anales de la Corona de Aragón, Saragossa, Domingo de Portonariis, 1579: llibre I, caps. 3 i 9; llibre IV, cap. 60.
Anales de la Corona de Aragón, a cura dAntonio UBIETO et alii, València, Anúbar, 1967-1972, 3 volums.
Anales de la Corona de Aragón, a cura dÁngel CANELLAS LóPEZ, Saragossa, Fundación Institución Fernando el Católico, CSIC, 1967-1978, 9 volums.
¶ 1 «De quina vila era el Dr. Binimelis?», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, vol. XVI (1916), pp. 221-222. ¶ 2 «Relaciones de causas de fe de la Inquisición de Mallorca», Fontes Rerum Balearium, vol. II, núm 1, pp. 224-226. ¶ 3 Antoni CONTRERAS MAS ha fet la fins avui millor síntesi biogràfica de Binimelis per al Diccionari de biblio grafia catalana (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003), s. u. Joan Binimelis. ¶ 4 Lorenzo PéREZ MAR TíNEZ, «Relaciones de causas de fe de la Inquisición de Mallorca», Fontes Rerum Balearium, vol. II, núm 1 (1978), pp. 224-225. ¶ 5 Segons que es dedueix del codicil testamentari del 1612. ¶ 6 Vicenç Garcia morí lany 1574 i testà davant el notari Miquel Pelegrí. En el testament llegà a Joan Binimelis les cases del Carrer de Sant Llorenç, de la parròquia de Santa Creu, i aquella on vivia, a la Costa de la Seu.
¶ 7 Calgué esperar a laprovació, el 1697, dels nous estatuts de la Universitat Lul·liana de Mallorca perquè shi impartissen els estudis de medicina. ¶ 8 Luis Collado fou una figura clau en la renovació dels estudis de medicina a la Universitat de València. La seva evolució envers el galenisme hipocratista es reflecteix en el seu llibre Ex Hipocratis et Galeni monumentis Isagoge (1561) i en els seus manuscrits. Deixeble de Vesali i professor en la Facultat de Medicina de València entre 1546 i 1584, fou aquests anys la màxima figura mèdica a la Universitat, i el principal responsable de la consolidació de lescola anatòmica valenciana, i també de la seva ferma adhesió a les idees del seu mestre Vesali. Vegeu al respecte José María LóPEZ PIñERO, La Facultad de Medicina de la Universidad de Valencia. Aproximación a su historia, València, 1980, pp. 8 i ss. ¶ 9 Jordán GALLEGO SALVA-DORES i Amparo FELIPO ORTS, «Grados concedidos por la Universidad de Valencia, entre 1562 y 1580», Analecta Sacra Tarraconensia, 60, pp. 5-151. ¶ 10 G. LLABRéS, «Testament del Dr. en medicina Joan Binimelis, prevera», BSAL, XVI (1917), p. 178. ¶ 11 An to ni Lluís MOLL BENEJAM, «La Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis: entre el patronatge municipal i leclesiàstic», dins Actes del I, II i III col·loquis sobre art i cultura a lèpoca del Renaixement a la Corona dAragó. Tortosa 1996-1999, Tortosa, Arxiu Històric Comarcal de les Terres de lEbre, 2000, pp. 317-318. ¶ 12 Segons Joaquim M. Bover, que pogué veure alguns autògrafs de Binimelis, el manuscrit daquesta obra que es conserva a la Biblioteca de Catalunya amb el núm. 1.477 és també del mateix autor, que hauria versemblantment participat en la representació i shauria copiat el text.