Altres fragments de la versió en castellà es troben en la Biblioteca Nacional de Madrid amb el títol Noticias pertenecientes a la historia de Mallorca..., de 195 fulls, procedent de la llibreria dAntoni Furió, i amb lletra del segle XIX. Antoni M. Alcover dóna compte daltres fragments en castellà, un dels quals de la família Rosselló-Alemany, i un altre de la família Quint-Safortesa.
Diguem, finalment, que les versions castellanes que inclouen la relació dels esdeveniments de la Germania aporten també una relació, bé que molt sumària, dels de la Germania valenciana, treta de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno, de Martí de Viciana.
ESTRUCTURA I CONTINGUTS
El Llibre V sinicia amb tres capítols diferents de la resta, car tracten de lilla de Mallorca en el seu conjunt, el primer dels quals és dedicat a la descripció de lilla de Mallorca i la seva capital; el segon, al temperament propi de lilla, i a les malalties més freqüents; i el tercer, als primers pobladors de Mallorca després de la conquesta catalana. Aquests capítols són seguits dels dedicats a cadascuna de les viles o parròquies, avui municips, de lilla, començant per Felanitx i seguint la relació de la resta de termes costers donats en un ordre que segueix el sentit de gir de les busques del rellotge, sèrie costera que fineix amb el de Manacor; després segueixen els de linterior de lilla, en aquest ordre: Inca, Montuïri, Sineu, Petra, Algaida, Selva, Binissalem, Alaró, Porreres, Bunyola, Sant Joan, Muro, Santa Margalida,95 sa Pobla, Campanet, Santa Maria del Camí i Sencelles.96
Els tres primers capítols. De la descripció de la illa de Mallorca segons los climes e la sua figura és el primer dels capítols del Llibre V. És dedicat a la descripció general de lilla de Mallorca, on remarca lantiga importància del port de Mallorca i lantiga drassana; també assenyala el repartiment, quasi per meitats, del territori de Mallorca en muntanyes, lalçària de les quals pondera en aquest capítol i altres capítols correspondents als termes de la Serra de Tramuntana, i llocs plans, i dóna idea de la semblança de lilla, delimitada per cinc promontoris o caps, la qual, segons ell, assembla, posada en pla, a una pell de cervo o cabra. Dóna les distàncies de Mallorca a Tarragona, a Narbona, a Sardenya i a Menorca. Forneix informació sobre les produccions globals annuals de lilla en quarteres de blat, ordi i civada, i destaca la producció doli doliva com la major riquesa de Mallorca. També la de formatge, safrà i tàperes. Finalment se centra en una succinta descripció de la ciutat principal de lilla, ço és Mallorca, de la qual remarca que era anomenada Palma pels antics. Dóna la llargada en canes del seu perímetre murat i els noms en català dels vuit portals de la ciutat, i també llurs antics noms en àrab. Finalment fa esment del nombre global desglésies de la ciutat, entre parròquies i convents de frares i monges. El terme de la ciutat, però no la ciutat en si, és objecte dun estudi que constitueix el capítol IX del llibre.97
El segon dels capítols del llibre és lanomenat Del propi e particular temperament de la illa de Mallorca e a quins mals estan subjectes los seus habitadors. És un capítol singular, que no és habitual de trobar en obres semblants de caire historiogràfic, i és de creure que la seva presència és deguda al fet de la formació acadèmica primera de Joan Binimelis, ço és la seva titulació mèdica. Ignor si és el mateix Tractat del temperament propi de la illa de Mallorca citat per Joaquim M. Bover a la seva Biblioteca de escritores baleares i pel mateix Binimelis diverses vegades al llarg de la seva Història general del Regne de Mallorca o nés un resum o una ampliació, però, atesa la similitud dels títols, és, si més no, del tot versemblant de suposar entre tots dos texts una relació íntima de continguts. En tot cas, el dit Tractat és un manuscrit avui perdut, i, com el seu nom indica, és dedicat al temperament dels mallorquins i a les malalties a què aquests es troben periòdicament subjectes. Segons A. Contreras (autor que seguesc en aquestes reflexions sobre aquest singular capítol),98 lobservació personal que Binimelis exposa i el seu interés per explicar amb la màxima precisió el clima de Mallorca entren de ple en la línia de pensament mèdic renaixentista, en el qual lobservació personal preval fins i tot sobre lauctoritas escolàstica.99 Segons Binimelis, doncs, el fet de lalternança de fred i calor en el mateix dia i les «qualitats passives», en les quals Mallorca és «molt seca», són les causes per les quals «los hòmens de Mallorca són molt colèrics e biliosos». És a dir, en ells predomina, alternativament, a causa de la influència climàtica, la bilis negra (freda i seca) i la bilis groga (càlida i humida). Aquesta constitució humoral es reflecteix després en llur constitució anàtomo-fisiològica i els fa ser «de mediocre estatura, magrentins, de color cetrí, àgils e de bon ingeni». Aquesta concepció hipocràtico-galenista de la constitució corporal dels mallorquins constitueix la introducció i la base explicativa dels plantejaments mèdics de Binimelis que li veiem aplicar en la seva interpretació de les epidèmies que en aquell temps afectaven Mallorca.100 Després de les consideracions teòriques que Binimelis fa sobre les causes de les malalties que afligeixen els mallorquins, passa a enumerar-les i a donar-los el tractament terapèutic més adequat. Les malalties citades per Binimelis són les dels cucs, les febres hèctiques i lesput de sang (tuberculosi), les escròfules i les arenes o pedres als ronyons.101
El tercer i darrer dels capítols dedicats a lilla de Mallorca en el seu conjunt és lanomenat Dels primers pobladors de Mallorca aprés de presa per lo rei don Jaume. Una breu introducció històrica, amb remissió al Llibre I de la seva obra, inicia el capítol. Conté al·lusions a un suposat pas de Túbal, nét de Noè, per Mallorca, camí dEspanya, i a Geríon i Hèrcules, com a domadors i instructors dels primitius mallorquins, i als grecs com a pobladors de Mallorca després de la destrucció de Troia, i als frigis i als fenicis de Tir i Sidó; dóna finalment unes dades històriques fefaents en esmentar larribada dels romans a les Balears sota el comandament de Quint Cecili Metel (any 122 abans de Crist) i lescomesa dels vàndals, però cau en lerror, possiblement pel fet de seguir fonts hispàniques peninsulars, desmentar els gots entre la successió de dominadors de Mallorca, en lloc dels qui realment ho feren, ço és els bizantins. Parla duna primera ocupació de les Illes pels moros dÀfrica, que haurien estat expulsats de lilla pels francs, els quals perderen les Illes a linici del segle X a mans dels àrabs, que les dominaren fins a la conquesta de Jaume I, amb el breu episodi intercalat catalano-pisà de 1114-1115. Passa després a esmentar la conquesta de Jaume I de lany 1229 i el subsegüent poblament «de millor gent de catalans: de Montblanc, de Lleida, de Barcelona, de Tortosa, de Vilafranca, de Cervera, de Girona, de Caldes, de Prades, de Tarragona, de Manresa, de Marsella». Tot seguit dóna la llarga relació nominal de pobladors, amb menció de llur procedència, de la part que correspongué al rei en el Repartiment, amb esment de les alqueries i rafals que els foren donats a cadascun, per a la redacció de la qual és ben clar que segueix el Llibre del Repartiment. És evident que, en les parts que correspongueren als magnats (el bisbe de Barcelona, el comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya, el comte dEmpúries i el vescomte de Bearn) que acompanyaren Jaume I en la conquesta de Mallorca, també hi foren establerts pobladors, catalans en llur major part, com ho féu el rei en Jaume en la seva. Només que, com que el Llibre del Repartiment de Mallorca només relaciona els establits en les alqueries i rafals de la part reial, Binimelis ens relaciona, en aquest capítol, només aquests pobladors. La relació, altrament que el Llibre del Repartiment (RM), es fa pels pobladors, agrupats, açò sí, pels antics termes islàmics (ciutat i terme de Mallorca, Inca, Pollença, Sineu, Petra, Artà, Montuïri, i les Muntanyes) on reberen les possessions. El Llibre del Repartiment, en canvi, fa la relació per les heretats islàmiques, també agrupades pels mateixos antics termes. Així Binimelis aplega sovint en la mateixa persona les diferents heretats que rebé en cada cas, però no arriba a fer-ho duna manera sistemàtica, en haver dextreure la informació duna relació de caire geogràfic, i açò el porta de vegades a repetir el nom del poblador. De tota manera, com que la majoria dels pobladors reberen una sola heretat o dues, i, cas de ser més duna, eren quasi sempre contigües o pròximes, açò fa possible que la relació de Binimelis, per pobladors, seguesca en general el mateix ordre que el Llibre del Repartiment, i, en conseqüència, ens certifica que aquest, el Repartiment, és la font, directa o indirecta, de tota la relació de pobladors citada, a continuació, per Binimelis.