El dit sobre el mapa
Joan Fuster
i la descripció del territori
El dit sobre el mapa
Joan Fuster
i la descripció del territori
Daniel P. Grau
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Director de la col·lecció
FERRAN CARBÓ
(coordinador de la Càtedra Joan Fuster)
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment,ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació,en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic,per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.
© Del text: Daniel Pérez i Grau, 2017
© De les fotografies de la coberta:
Arxiu Joan Fuster
© De la present edició:
Universitat de València, 2017
www.uv.es/publicacions
publicacions@uv.es
Coordinació editorial: Maite Simon
Disseny de linterior i maquetació: Inmaculada Mesa
Correcció: Enric Izquierdo
Coberta: Celso Hernández de la Figuera
A Daniel, Aina, Pau i Aina
aquest any miserable,
m.cm.lxiii. d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicent ventura, desterrat a munic o parís;
joan fuster, a sueca;
diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i
[circula un tenebrós prestigi;
sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat;
jo escric i espere a burjassot,
mentre pels carrers de valència
la gent, obscena, crida i crema un llibre.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, Horacianes
Índex
Introducció
I. DISCURS I TURISME
II. EL CONTEXT EDITORIAL DEL PAÍS VALENCIANO: «GUÍAS DE ESPAÑA», UNA COL·LECCIÓ PARADIGMÀTICA
III. EL PAÍS VALENCIANO I LASSAIG
1. El País Valenciano i la dicció fusteriana. Lassaig com a atractor
2. Aspectes tècnics i paratextos lingüístics
3. La «Introducción general»
3.1 «La tierra»
3.2 «La historia»
3.3 «La gente»
3.4 «La vida»
3.5 «La riqueza»
4. Els itineraris
4.1 El centre del país
4.2 Cap al nord i cap a loest
4.3 Cap al sud
5. Els referents bibliogràfics: les citacions dautoritat
6. La terminologia: art i arquitectura
7. El tractament de les dades econòmiques
8. El lector model
9. Paratextos gràfics: sobrecoberta, mapes, fotografies i peus de fotografia
IV. ESTRATÈGIES DE RECONTEXTUALITZACIÓ I ALTRES MATERIALS DE DESCRIPCIÓ DEL TERRITORI
1. Les obres completes de Joan Fuster i Viatge pel País Valencià
2. La traducció dEl País Valenciano
3. Els materials complementaris de Viatge pel País Valencià
3.1 Noves excursions
3.2 Homes més o menys importants
3.3 Hi ha més catalans encara
4. Alicante y la Costa Blanca
5. LAlbufera de València
6. Veure el País Valencià
7. Esta es mi tierra: El País Valenciano de Joan Fuster
Referències bibliogràfiques
Introducció
Joan Fuster és considerat lassagista català més important del segle XX. El reconeixement de la seva vàlua intel·lectual i de la qualitat de les seves aportacions literàries és gairebé unànime en làmbit acadèmic, i la seva obra i la seva figura han merescut linterès de nombrosos investigadors. Una bona part dels seus llibres continuen reeditant-se i tenen una presència editorial meritòria, malgrat que ja han transcorregut més de vint anys des de la seva mort i malgrat que làmbit genèric de la seva producció que podríem situar en lampli i de vegades eteri espai de la no-ficció i la literatura didees no és actualment el més propici per a lèxit comercial.
Lobra de Joan Fuster constitueix una de les aportacions intellectuals més suggestives produïdes a casa nostra i des de casa nostra, amb una projecció no gens menyspreable envers làmbit cultural espanyol, sobretot per limpacte de les seves col·laboracions en premsa o la traducció dalguns dels seus llibres més significatius. La seva presència en altres àmbits internacionals no és, segurament, la que es correspondria a la qualitat de la seva producció, tot i la traducció dalgunes mostres de la seva obra fonamentalment, Diccionari per a ociosos i els estudis que hi han dedicat investigadors forans de prestigi.
Tanmateix, la imatge que el gran públic sol tenir de Joan Fuster està mediatitzada per una concepció parcial i parcel·lària, extremadament simplista de la seva obra i fins i tot de la seva figura. Massa sovint se lha presentat com un intel·lectual amb dues facetes profundament diferenciades i enteses com a pràcticament antagòniques: el Fuster polític, defensor duna identitat nacional concreta, i el Fuster assagista, creador dobres dabast més universal. Aquesta divisió resulta ben poc profitosa perquè des del punt de vista de la crítica literària deixa de banda, o com a mínim en una posició secundària, una part molt substancial de la producció textual fusteriana. A més a més, és una classificació que es fa sobre la base de dues categories que en cap cas i menys encara en Joan Fuster no entren en conicte: la ideològica i la professional.
A això, cal afegir-hi que la classificació que habitualment es fa de la seva obra tampoc no ha afavorit determinades aproximacions i pot resultar fins i tot contraproduent. Les distribucions genèriques o temàtiques qualsevol tipus de distribució, de fetde lobra dun autor poden resultar útils, sobretot si el que tenim davant com a objecte destudi és un autor amb una obra extensa, com és el cas que ens ocupa. Tanmateix, no deixen de representar un reduccionisme que no sempre nafavoreix la recepció crítica. En el cas de Fuster, a aquesta tendència a seccionar-lo en dues facetes des del punt de vista intel·lectual, cal superposar-hi una nova classificació feta sobre la base del gènere literari però que acaba barrejant-hi aspectes temàtics. En aquest sentit, la seva producció se sol distribuir en poesia, assaig i estudis dhistòria cultural i literària. Caldrà afegir-hi, encara, la distribució de la seva producció dacord amb la llengua de redacció emprada, tot i que, potser i afortunadament, aquest darrer tret és el que menys pes ha tingut en la distribució. Crec, però, que ha estat decisiva en lacostament als seus materials: lobra de Fuster produïda en espanyol ha quedat massa sovint, em sembla, en un segon pla.