Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Xavier García Ferrandis, 2015
© Daquesta edició: Universitat de València, 2015
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es publicacions@uv.es
Disseny de linterior i maquetació: Inmaculada Mesa
Il·lustració de la coberta: Cartell dArtur Ballester
Col·lecció particular. Fotografia, J. V. Rodríguez
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
ÍNDEX
PRÒLEG, per J. L. Barona
INTRODUCCIÓ
I.LES REFORMES SANITÀRIES DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
1.El bienni republicanosocialista (1931-1933): la política reformista de Marcelino Pascua
2.La crisi de la República desquerres i el bienni cedista radical (1934-1936)
3.El govern del Front Popular i la Guerra Civil (1936-1939)
II.LA SANITAT MILITAR REPUBLICANA
III.LA CREACIÓ DEL COMITÈ EXECUTIU POPULAR DE VALÈNCIA
IV.ELS CONDICIONANTS DE LA REORGANITZACIÓ SANITÀRIA A VALÈNCIA EN EL CONTEXT BÈL·LIC
V.LASSISTÈNCIA SANITÀRIA A LA CIUTAT DE VALÈNCIA FINS LANY 1936
VI.EL COMITÈ SANITARI POPULAR
1.Funcions i política sanitària
2.La relació entre el Comitè Sanitari Popular i altres organismes
3.Lassistència sanitària al front de Terol durant lofensiva miliciana (1936-1937)
VII.EL COMITÈ SANITARI POPULAR, LA CONSELLERIA DE SANITAT I LA POLÍTICA SANITÀRIA CENTRALISTA DEL GOVERN REPUBLICÀ
VIII.ELS HOSPITALS DE SANG
1.Els hospitals de sang de la ciutat de València
2.Els hospitals de sang de la província de València
IX.ALTRES CENTRES SANITARIS A LA CIUTAT DE VALÈNCIA DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
1.LInstitut Provincial dHigiene
2.LHospital Infantil Antitracomatós de Campanar
3.LHospital de Malalties Infeccioses
4.LHospital de Refugiats
X.LHOSPITAL PROVINCIAL DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
1.LHospital Provincial, el Comitè Sanitari Popular i la Conselleria de Sanitat
2.Les conseqüències de la Guerra Civil en lHospital Provincial
XI.LASSISTÈNCIA PSIQUIÀTRICA DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
1.El Manicomi Provincial
2.LHospital Neurològic
3.El Sanatori Psiquiàtric de Montemar
XII.LA LLUITA ANTITUBERCULOSA DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
1.El Sanatori Antituberculós de Portaceli
2.LHospital Respiratori de Benirredrà
3.El Sanatori Marítim Nacional de la Malva-rosa
XIII.LEVOLUCIÓ DE LA SANITAT MILITAR A VALÈNCIA. LHOSPITAL MILITAR DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
XIV.EL COL·LAPSE DEL SISTEMA DASSISTÈNCIA SANITÀRIA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA
BIBLIOGRAFIA
PRÒLEG
La Guerra dEspanya és sens dubte un dels esdeveniments cabdals que ha marcat una fita en la història política i social del segle XX, més enllà de la fractura que va representar en el procés deuropeïtzació i modernització política i econòmica que havia mamprès la societat espanyola en la dècada dels trenta. Durant els anys de la dictadura franquista, manipulada la història i censurada la informació, la historiografia sobre lanomenada Guerra Civil va construir-se des de lexterior, gràcies a la importància internacional del conflicte. Inicialment els principals protagonistes de la narració daquella història foren hispanistes estrangers de gran reputació, que deixaren una obra històrica ben sòlida. Malgrat lestratègia tergiversadora del règim, la percepció exterior del que va significar la Guerra dEspanya coincideix amb lesperit de les paraules dAlbert Camus, quan escrivia: «Cest en Espagne que ma génération a appris que lon peut avoir raison et être vaincu, que la force peut détruire lâme et que, parfois, le courage nobtient pas de récompense. Cest, sans aucun doute, ce qui explique pourquoi tant dhommes à travers le monde considèrent le drame espagnol comme étant une tragédie personnelle».
Sense perdre la dimensió internacional, les investigacions sobre la Guerra dEspanya han entrat a formar part de la historiografia espanyola principalment des dels anys de la transició democràtica i han adquirit un impuls considerable durant la darrera dècada. Tot un seguit de prestigiosos contemporaneïstes de diverses universitats i centres dinvestigació espanyols han aportat contribucions rellevants i, a partir del Congrés Internacional sobre la Guerra Civil, celebrat a Madrid el 2006, en el 70 aniversari de linici del conflicte, el diàleg i els debats entre historiadors espanyols i estrangers sha ampliat i enriquit extraordinàriament.
Un altre aspecte que convé destacar també és el fet que, més enllà de la història política i militar, han aparegut nous temes dinvestigació, derivats de la història econòmica i agrària, cultural o social, i també de la història de la ciència. Un dells és sens dubte lexili, però un altre molt important és lestudi de la salut, lalimentació, la medicina o les reformes sanitàries impulsades pel règim republicà i adaptades a les condicions de la guerra. També en aquest domini les contribucions espanyoles han estat acompanyades daltres estudis dedicats a les brigades internacionals, o a la filantropia i lactivisme mèdic per part dhistoriadors estrangers. En definitiva, lestudi de la sanitat durant la guerra i del deteriorament de la salut i lalimentació de la població han aparegut con un instrument historiogràfic potent, capaç de complementar dades i arguments per entendre levolució del conflicte.