PEÑARROJA, Leopoldo, Moriscos y repobladores en el Reino de Valencia: La Vall dUxó (1525-1625), València, Del Cenia al Segura, 1984.
Historia de Vall dUxó, Castelló, Diputació Provincial, 2005.
PILES ROS, Leopoldo, «La situación social de los moros de realengo en la Valencia del siglo XV», Estudios de Historia Social de España, 1 (1949), pp. 225-274.
Estudio documental sobre el Bayle general de Valencia, su autoridad y jurisdicción, València, Institución Alfonso el Magnánimo, 1970.
POLES, A. i M. L. ROVIRA, «La torre medieval de la Torrassa (La Vall dUixó, Castelló)», Butlletí Associació Arqueològica de Castelló, 9-11 (1990-1991), pp. 91-105.
RIBERA, Julián, «Los Beni-Gaslón de Uxó», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XI (1930), pp. 65-67.
RIERA I SANS, Jaume, Catálogo de memoriales e inventarios del Archivo de la Corona de Aragón (siglosXIV-XIX), Madrid, Ministerio de Cultura, 1999.
ROCA TRAVER, Francisco, «Un siglo de vida mudéjar en la Valencia medieval (1238-1338)», Estudios de la Edad Media en la Corona de Aragón, V (1952), pp. 115-208.
RODRIGO LIZONDO, Mateu (ed.), Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona dAragó. Textos en llengua catalana (1291-1420). Selecció de textos de Jaume Riera i Sans; preàmbuls de Carlos López Rodríguez i Antoni Ferrando Francés, València, Publicacions de la Universitat de València, 2013.
ROVIRA GOMAR, M. L., «Urbanismo y poblamiento en la Vall dUixó. Reflexiones en torno al nacimiento de una ciudad», en Urbanismo medieval del País Valenciano, Madrid, Polifemo, 1993, pp. 219-229.
RUZAFA GARCíA, Manuel, «Las aljames mudéjares valencianes en la Baja Edad Media», Saitabi, 43 (1993), pp. 167-180.
SEGARRA I ORENGA, Beatriz, Laljama de La Vall dUixó. Una comunitat rural a la Baixa Edat Mitjana. Treball final del DEA dHistòria Medieval, dirigit per Enric Guinot Rodríguez, València, Universitat de València, Facultat de Geografia i Història, 2009.
«Els conflictes interns duna aljama rural mudèjar a la baixa edat mitjana: el cas de la Vall dUixó», dins Família pagesa i economia rural: VII Congrés sobre Sistemes agraris, organització social i poder local, Lleida, Diputació de Lleida-Institut dEstudis Ilerdencs, 2010, pp. 133-150.
SESMA MUÑOZ, José Ángel, «Producción para el mercado, comercio y desarrollo mercantil en espacios interiores (1250-1350): el modelo del sur de Aragón», en Europa en los umbrales de la crisis, 1250-1350: Actas de la XXI Semana de Estudios Medievales, Pamplona, Gobierno de Navarra, 1995, pp. 205-246.
SEVILLANO COLOM, Francisco, «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español, XX (1950), pp. 137-229.
SILLERES, Núria, Maria de Luna. Poder, piedad y patronazgo de una reina bajomedieval, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2012.
SINUÉS RUIZ, Anastasio (ed.), El patrimonio real en Aragón durante la Edad Media. Índice de los documentos consignados en el Liber Patrimonii Regii Aragoniae del Archivo de la Corona de Aragón, Saragossa, Anubar, 1986.
TALAMANTES REBOLLAR, Vicente, «Les relacions entre Vall dUxó i Morvedre als segles XIV i XV (Maria de Luna, reina)», Aigualit: Revista del Centre dEstudis Vallers, 10 (2005-2006), pp. 17-41.
TORRA, Alberto, «Los registros de la Cancelleria de Jaime I», en Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, 2013, vol. 1, pp. 211-229.
TRENCHS, Josep i Antoni M. ARAGÓ, «Las cancillerías de la Corona de Aragón desde Jaime I a la muerte de Juan II», en Folia Parisiensia 1, Saragossa, Institución Fernando el Católico-CSIC, 1983.
UTRILLA UTRILLA, Juan F., «Un libro de cuentas del infante aragonés Martín conservado en el Archivo de la Corona de Aragón», Aragón en la Edad Media, 5 (1983), pp. 167-206.
VIRGILI, Antoni et al. (eds.), Diplomatari de la catedral de Tortosa. Episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat dOlivella (1254-1272), Barcelona, Fundació Noguera, 2018, 2 vols.
¶ 1 Els documents àrabs conservats en els arxius històrics actuals darreu de lantiga Corona dAragó són identificats i catalogats individualment, per la seua singularitat i excepcionalitat. Vegeu la col·lecció de documents àrabs de lArxiu de la Corona dAragó (a partir dara: ACA) o el treball de recuperació de testimonis en llengua àrab dut a terme per Ana Labarta i Carme Barceló, citades a la bibliografia final. Ledició dels documents que ací presentem ens planteja el problema de la transcripció literal dels noms propis hispanoàrabs o islàmics copiats per escrivans avesats i formats en llengua llatina o vulgar. Com apunta Ana Labarta, cada mot havia estat un element codificat inicialment en el sistema àrab i que, transmès oralment, era tornat a codificar per una altra persona en el sistema llatí. El que contemplem és, per tant, la interpretació segons la fonologia catalana dun nom propi pronunciat en una altra llengua, làrab hispànic, a la qual no sadapten gens bé els grafemes llatins; uns sons que, a més, els escrivans, desconeixedors de la llengua àrab, tampoc no distingien correctament. Com a conseqüència, són constants les vacil·lacions, reflectides en les múltiples variants gràfiques donades a un mateix nom o cognom, i en els ratllats o sobreescrits a posteriori. Per reflectir fidelment aquell fenomen, el noms propis hispanoàrabs del diplomatari han estat transcrits seguint literalment loriginal, amb totes les seues variants.
¶ 2 Vegeu Honori GARCIA I GARCIA, «La gobernación foral deça lo riu dUxó», Boletín de la Sociedad Castellonenca de Cultura, XIV (1933), p. 426. ¶ 3 És conegut el passatge descrit en la crònica de Jaume I, vegeu els capítols 249 a 253 del Llibre dels feits del rei en Jaume. Edició a cura de Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, 2007, pp. 318-320. ¶ 4 De fet la primera cita cronística dUixó és dun poc abans en la presa dAlmassora, quan el rei comenta que a loctubre (probablement de lany 1234, tot i que hi ha discrepàncies entre historiadors) poc després duna cavalcada a la Ribera del Xúquer, mentre feien embats i guerrejaven en Onda, Nules, Uixó i Almenara, no varen gosar endinsar-se a la serra dEspadà. Vegeu el capítol 189 del Llibre dels feits..., p. 269 i nota 1208. ¶ 5 De les treves i tractats de rendicions en parla Robert I. BURNS a LIslam sota els croats. Supervivència colonial en el segleXIIIal Regne de València, València, Eliseu Climent, 1990, vol. 1, pp. 212-227, 266-272, fa referència a les condicions de capitulació pactada entre el rei en Jaume i els sarraïns dUixó.