A més a més, el contacte directe amb els autors situa lexperiència de lectura en lara i lací, recuperant els lectors la sensació de text compartit que sovint es té amb lassistència a recitals o a lectures públiques poètiques. Fet i fet, és com tornar a fer pública una experiència de lectura poètica que havia esdevingut íntima i individual, potser pels canvis socials ocorreguts en una determinada època i no per les característiques del text poètic en si. Com expliquen Eduard Escoffet i Lis Costa:
La poesia pública, per dir-ho amb un terme que no distingeix entre tradició i avantguarda, beu de les novetats tecnològiques per tornar als orígens, i els mateixos avenços tecnològics li obren actualment les portes a una major vigència pel fet de ser una pràctica creativa efímera, una forma artística que es desenvolupa en viu.
La poesia pública no busca la decoració dun text, sinó que lamplifica i reubica els plans de lescriptura i la lectura i, en certa mesura, multiplica els nivells de lectura. És a dir, desplaça lescriptura a lacte públic (damunt de lescenari) i desplaça la lectura a la presència efímera (limitada a un espai i a un moment concrets, sense possibilitat de tornar al text, fora de la pròpia memòria del lector). El so, el gest i tots els elements extratextuals han de ser interpretats (executats per una banda i llegits per una altra) i el poema nés la suma i la confluència. La informació circula fragmentada per més dun canal; el poema és el conjunt. No es tracta, doncs, de redundar en el discurs, sinó de fer-lo més complex11.
Aquesta manera enriquida de llegir poesia la podríem considerar, per tant, fins i tot més tradicional que la poesia en paper, si tenim en compte que els poemes sovint han estat textos compartits més que textos de lectura individualitzada.
No són només els textos poètics de poetes actuals aquells que es veuen beneficiats de la seua implementació en lentorn digital. Autors clàssics com, per exemple, William Shakespeare, T.S. Eliot o Octavio Paz, també tenen cabuda en els dispositius mòbils: els Sonnets, The Waste Land i Blanco són les obres daquests autors que ara mateix podem llegir a liPad de manera enriquida, però cada vegada són més les iniciatives lectores per a dispositius mòbils digitals. The Waste Land i The Sonnets, ambdós dissenyats per Touch Press12, contenen les lectures anotades de les obres, enregistraments en àudio i vídeo, manuscrits originals dels poemes en el cas dEliot i la primera edició digitalitzada dels sonets de Shakespeare, a més de lliçons a càrrec dexperts en els dos autors. A Blanco, en canvi, el suport digital, a més de fer possible que els lectors puguem observar el manuscrit original, fotografies, documents, àudios i vídeos fa realitat la concepció primigènia de Paz en escriure el poema, ja que permet totes les lectures que ell havia imaginat.
Per tots aquests avantatges del suport digital per al lector de poesia, la literatura infantil i juvenil té en els dispositius mòbils laliat perfecte per a connectar amb els petits o joves lectors. La poesia infantil no es queda enrere en apps per a dispositius mòbils i, a més dels llibres de rimes semblants als àlbums il·lustrats però interactius com The cat in the hat13 (un clàssic anglòfon de les rimes infantils), podem trobar seleccions com If14, amb una magnífica tria per a nens de 270 poemes clàssics recitats per personalitats conegudes del món del cinema i organitzats per temes i edats. La manipulació obligada en la lectura que demanen els darrers dispositius mòbils tàctils fa daquestes obres infantils una porta dentrada més complexa i enriquida al món lector ja que es manté el fet de tocar que trobem en els llibres infantils en paper, tan rellevant en els primers anys daprenentatge, i samplia amb la possibilitat descoltar sons i paraules, observar moviments o ratllar i acolorir sense final.
Lenriquiment que pot experimentar la literatura en lentorn digital (literatura digitalitzada) fa evident quins són els aspectes essencials en la nova dimensió que adquireix la literatura en el mitjà electrònic com, per exemple, la mixtura de diferents tipus de llenguatges (oral, escrit, audiovisual, cinètic...) o la mirada, per això, ara més polièdrica i complexa sobre la traducció dobres i la seua posterior difusió. I tot això, tenint molt en compte la figura del lector, perquè en lespai digital la comunitat de lectors pren un protagonisme absolutament renovat. Tanmateix, la poesia digitalitzada enriquida no és el mateix que la poesia digital, com veurem tot seguit.
LITERATURA DIGITAL: LA POESIA DIGITAL O ELECTRÒNICA
Sanomena literatura digital a la creació literària feta amb mitjans electrònics i/o nascuda en lentorn digital que aprofita les eines pròpies daquest entorn (codi, xarxa, temps, espai, imatge, so, moviment, enllaços...) per existir. És a dir, les eines digitals i electròniques són usades pels escriptors per aconseguir unes finalitats estètiques determinades en la creació literària i en cap cas es poden traslladar aquestes a un suport en paper. Es tracta, així doncs, dobres literàries que no es poden desvincular de lentorn digital o electrònic en el qual han nascut, amb el qual shan creat, per poder ser llegides en la seua globalitat i complexitat. Les obres literàries digitals posen en relleu alguns aspectes metaliteraris i, fins i tot, paraliteraris, que ens comprometen a reformular i a repensar aspectes fonamentals dels estudis literaris com, per exemple, la qüestió de lautoria, la influència del context, el paper, efecte i significat de les figures retòriques, del temps i de lespai en lobra poètica i altres aspectes més històrics com els gèneres, la lectura, lescriptura-creació i la traducció.
A la literatura digital, els diferents crítics i estudiosos shan aproximat des de punts de vista i tradicions diferents i han remarcat diversos i rellevants aspectes del nou mitjà i de les noves textualitats al si de lentorn digital. En aquest breu estudi introductori a la poesia digital apuntarem només alguns aspectes fonamentals de les teories relacionades amb el text literari digital.
La literatura com a producte cultural que se serveix de les eines i de lentorn digital per a existir, és a dir, la literatura electrònica15 o literatura digital, ja fa algunes dècades que sestudia per tal i com en disposem de multitud de creacions i perquè, com veurem, el terme hipertext (en lentorn digital, o no) es pot considerar el concepte que designa un fenomen textual relativament antic.
George P. Landow16, professor de Llengua anglesa i Història de lart a la Brown University, es considera un dels pioners en teoria i crítica de lhipertext i un dels primers introductors de lhipertext per a lensenyament superior amb el seu projecte The Victorian Web. Hypertext: The Convergence of Contemporary Literary Theory and Technology17 (Landow: 1992) suposa també una fita en lestudi acadèmic de lescriptura dels textos en lentorn digital, tot fent ús de les potencialitats daquest entorn. Tant aquesta obra com els posteriors estudis de Landow situen la teoria hipertextual en connexió amb el corrent de la crítica postestructuralista, tot relacionant-la amb autors com Derrida o Barthes però, alhora, amb una àmplia perspectiva que inclou des de Wittgenstein a Genette, les teories de la recepció lectora o la reflexió teòrica sobre les figures retòriques en el marc digital. Tota la seua producció crítica sobre literatura digital la podem trobar revisada i ampliada al molt recomanable Hypertext 3.0: Critical Theory and New Media in an Era of Globalization publicat lany 2006 per la Johns Hopkins University Press. Landow, a més, és lautor de diverses obres hipertextuals per a lensenyament de la literatura com ara The Dickens Web, The In Memoriam Web i Writing At The Edge18. Amb tot, és el projecte The Victorian Web el material hipertextual més antic (any 1987) en el qual Landow va participar com a principal motivador i investigador. El projecte ha estat traduït al francés i al castellà. Altres estudiosos de la literatura en el nou mitjà digital que han aprofundit en les característiques daquesta mena de textos són Espen Aarseth19 (1997) i N. Katherine Hayles20 (2008), els quals encunyen els termes ergodicitat i tecnotext respectivament per a caracteritzar i definir el text literari digital.