No obstant això, durant aquests anys lMC encara participa com a tal en les conteses electorals, però aquesta participació no entusiasma a ningú: consumeix massa energies per a uns resultats sempre descoratjadors. Daquesta manera anirà refermant-se la idea al si del partit que la seua base social és molt magra, que no tenen representativitat i, com ells mateixos confessen, «més val eludir la qüestió» i deixar de competir en el terreny electoral.
Durant aquest temps es produeixen dos moments organitzatius importants. El primer té lloc el 1978, en el marc del II Congrés, quan lMC que un parell danys abans havia esborrat la E de les seues sigles es converteix en una federació de partits que a les sigles comunes sumen el nom del seu territori autonòmic: Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), Moviment Comunista de Catalunya (MCC), etc. No obstant això, malgrat el canvi juridicoformal, ni lestructura ni el funcionament pràctic del partit canvien massa de facto: hi ha una secretaria federal molt potent, radicada a Madrid, que continua concentrant els poders fonamentals de lorganització (gràfic 1.4).
GRÀFIC 1.4 Laparell organitzatiu de lMCconvertit en federació (1978)
Les conseqüències daquesta transformació només es veuran a la llarga, perquè entre els militants dels distints ens federals de lMC el canvi crea una nova imatge del partit que, gradualment, anirà alterant la forma en què cadascú se situa o identifica en relació amb el conjunt. Aquesta alteració identitària gradual desencadena al seu torn una doble dissociació: duna banda, entre lestructura formal del partit i el seu funcionament real, que continua tenint caràcter centralista; daltra, entre la pràctica real i la imatge que cada organització projecta tant entre els seus mateixos militants com a lexterior, una imatge que emfatitza lautonomia de cadascuna de les parts. El tema arriba a adquirir gran rellevància en el cas dEuskadi, on a principis dels vuitanta es planteja que «seria més convenient per poder moures allí i tenir una relació més confortable amb el sector radical-nacionalista, ser un partit independent». El Comitè federal de lMC discuteix la proposta i laccepta.
És així com arribem al segon moment organitzatiu important: quan el 1983 lEMK se separa de lMC per a convertir-se en un partit independent. Aleshores lestructura federal de lMC ja shavia refermat mitjançant la creació dun Comitè i un Secretariat federals, dels quals el darrer era el més executiu. Cal assenyalar, a més, que malgrat la seua independència formal, lEMK continua mantenint importants lligams amb lorganització mare: continua estant present en el Comitè federal, on té un estatus particular. Formalment, els vincles organitzatius entre ambdues organitzacions desapareixen, però, no obstant això, aquests romanen incòlumes en lombra gràcies a lhabitual presència dalgun dirigent de lEMK sempre a títol personal en lesmentat Comitè madrileny (gràfic 1.5). Com veurem més endavant, no serà lúnica vegada que lMC utilitze aquesta estratègia que suposa invisibilitzar una part bàsica de la seua estructura organitzativa, concretament aquella que guarda relació amb el seu nucli de direcció tàctica i ideològica.
GRÀFIC 1.5 LEMKi el Comitè federal de lMC
La separació de lEMK té varies lectures paral·leles que no sempre caminen en el mateix sentit. Duna banda, no es tracta solament que la independència formal de lorganització basca no dóna lloc a un fort allunyament o a una separació real, sinó que aquest «continuar treballant coordinadament» també es fa extensiu a altres nivells importants. Així, fins ben avançats els primers dos mil, les dones militants de lEMK han seguit integrades en la familiarment coneguda com «la Cordi de las chicas», una coordinadora sectorial que aglutina totes les dones del conjunt emecé. De la mateixa manera, prestigiosos membres de lEMK, amb una bona formació intel·lectual i especialitzada, continuen jugant un paper important en la tasca de difusió i adoctrinament, ja siga a través dels articles que publiquen en la revista de la federació o de les xerrades, cursets i seminaris que imparteixen en les diverses seus territorials. I el que és tan important o més, els militants dambdues formacions, EMK i MC, en especial els seus líders més destacats, mantindran vius al llarg del temps els forts vincles personals que els uneixen des dels anys de la clandestinitat.
Contradictòriament, per altra banda, aquest canvi també contribueix a alterar la percepció que les entitats federals de lMC tenen de lEMK i viceversa, una apreciació en què cada vegada es fa més patent un sentiment mutu de relativa distància i allunyament. En aquell moment, aquest tipus de seqüeles van preocupar prou els dirigents de les dues formacions, en especial els de lMC. Encara trenta anys després, les conseqüències de la separació continuen sent motiu de reflexió crítica; com afirma un vell líder de lMC, malgrat lelevat cost que va comportar per a lEMK convertir-se en un partit dàmbit i obediència basca, durant molts anys, dintre dEuskadi, va continuar sent marcat com a partit espanyolista. El cost del divorci fou al seus ulls molt gran: augment de laïllament i pèrdua de solidaritat.
favorece un mayor aislamiento [de lEMK], aislamiento que ya está de por si propiciado por todo el ambiente del mundillo radical en el País Vasco, durante 20 años es un mundo que vive encerrado, encerrado... interesándose por cosas que ocurren a veces a 20.000 kilómetros, pero por supuesto no interesándose nada por lo que ocurre fuera del País Vasco, en el Estado español, ¿no? Bueno, la relación de solidaridad, que para mí es un valor y sigue siéndolo, pues tiende a debilitarse, claro, tiende a debilitarse. (Entrevista a E. R., Madrid, 2004)
Al mateix temps, lMC experimenta altres processos que alteren profundament el rumb de la seua evolució ulterior. Primer, constaten que la reforma política espanyola una reforma no desitjada per ells estava molt consolidada; per això llancen una campanya estatal que pren el nom i la consigna del conegut article de Lenin, «En ruta», en el qual, davant del fracàs de la revolució de 1905, es fixen metes a més llarg termini. Segon, al si del partit es referma la convicció que és preferible deixar de competir en el terreny electoral, cosa que suposa reconèixer implícita o explícitament que no tenen representativitat i força social, i que els porta a declarar ineficaç la competència electoral. Tercer, al mateix temps que renuncien a participar en el joc electoral, comencen a prendre consciència dels espais socials en què ara tenen certa força i influència, concretament en els nuclis del feminisme, en la coordinadora anti-OTAN i en altres moviments socials (pacifisme i ecologisme). Aquests espais comencen a adquirir una importància central en la ideologia i en la praxi de lMC federal. Endinsar-shi comporta un triple avantatge: permet la renovació de la militància, afavoreix la construcció dun espai propi i propicia finalment lexercici dactivitats reeixides. Dací deriva precisament el notable gir tàctic i identitari que experimenta lMC a mitjan dels anys vuitanta del segle passat: allunyament del model de partit revolucionari i participació activa en les mobilitzacions anti-OTAN, en les campanyes ecologistes i en favor de lavortament.