Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot
© Manel Pastor i Madalena, 2018
© Daquesta edició: Universitat de València, 2018
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta: Castell de Bunyol, detall del mapa dels termes municipals de Setaigües, Bunyol, Xiva i Macastre (1721). Arxiu del Regne de València, Mapes i plànols, núm. 260
Revisió del llatí: Concha Ferragut
Maquetació: Inmaculada Mesa
Introducció
LES SENYORIES
Tradicionalment, lespai central del territori valencià entre lHorta de València i els altiplans occidentals ha estat definit com un espai de transició entre el pla del litoral que es desplega a lorient i la muntanya que creix cap a ponent. Aquesta condició intermèdia sacorda amb una dualitat fisiogràfica ben representada també per lonomàstica aplicada al territori de lactual comarca que llueix la denominació administrativa oficial de «Hoya de Buñol-Chiva» dacord amb el fet que es tracta dun territori que històricament ha estat de parla castellana.1 La comarca de la Foia de Bunyol-Xiva comprén, a occident, la depressió terciària de Bunyol enquadrada entre relleus calcaris de certa importància, és a dir la Foia, i a lorient els piemonts de Xiva, recolzats en els vessants orientals de les serres de Los Bosques que estructuren un seguit de planures secularment conreades que reposen caient pausadament cap al Pla de Quart en les riberes mateixes dels cultius occidentals de lHorta de València.2
Les baronies de Bunyol i de Xiva es van bastir sobre aquesta zona central de lactual País Valencià, unes poques llegües a ponent de la ciutat de València, arran del procés docupació del seguici del titular de la Corona dAragó, el rei Jaume el Conqueridor, en la tercera dècada del segle XIII. Resseguint el seu procés històric, podem comprovar en bona mesura la seua composició bicèfala, de manera que la Foia pot identificar amb claredat el territori que constituí una senyoria sobre els territoris dels actuals municipis de Setaigües, Bunyol, Alboraig, Macastre i Iàtova, tot i que el topònim al·ludeix amb propietat a una unitat geogràfica que ateny únicament els quatre darrers territoris. La localitat de Xiva és a hores dara un centre subcomarcal que forma junt amb Xest abans Xestalcamp i Godelleta antiga Godella el denominat Camp de Xiva o de Xiva-Xest i fou el cap duna altra important senyoria medieval.3 Avui dia Xiva és el municipi amb més població de la comarca en haver superat recentment la preeminència demogràfica de Bunyol, que romania sostinguda tot al llarg del segle XX, per haver-se beneficiat del fenomen de descongestió de la metròpoli i per haver eixamplat i desenvolupat, en relació amb aquest fet, noves àrees residencials.4
Al llarg del període medieval i modern, entre els segles XIII i XIX sestructuraren tres senyories amb una llarga continuïtat des dels voltants del canvi de segle, enquadrat entre les dècades finals del XIV i les primeries del XV, fins a èpoques recents. Hom diria que el canvi dinàstic dibuixà un solc definitiu en la persistència dels llinatges medievals en aquestes terres. En aquest sentit, val a dir que en les nostres senyories no saprecia el ball característic de la desfilada de llinatges esdevingut en molts altres indrets de la geografia medieval valenciana amb lexcepció del cas de la baronia de Xestalgar, que canvià de mans en diverses ocasions al llarg del segle XIII.5 En aquest mateix sentit, hom pot adduir també el cas de les fugaces intervencions de Roderic de Liçana i de lorde de lHospital a la senyoria de Bunyol de la primera dècada després de la conquesta. Pel que sembla, Xiva romangué sota la senyoria dels Entença, que integraren a final del segle XIII el castrum de Xestalgar, des dels anys de la conquesta. Xest roman-gué invariablement sota el domini dels Peris dArenós i Bunyol fou senyorejat pels Ferrandis dÍxer al llarg de la segona meitat de lesmentat segle XIII amb les matisacions adés al·legades. Tot al llarg de bona part del segle XIV, els territoris dels castra de Xiva i Xestalgar i el de Bunyol constituïren el patrimoni valencià dels comtes dUrgell arran del matrimoni entre lhereva de Xiva i Xestalgar, Teresa dEntença, i el senyor de Bunyol, linfant Alfons, fill segon del rei Jaume el Just. Com és conegut, Alfons tingué també assignades altres rendes provinents del patrimoni reial a les Valls del Vinalopó: Elda, Novelda i Asp.
Així doncs, com a conseqüència o en sintonia amb el canvi dinàstic, van arribar modificacions importants i duradores de manera que la senyoria de Bunyol passà a mans del llinatge de juristes valencians dels Mercader des del 1425 fins al 1836. Un dels seus membres, Gaspar Mercader, fou investit amb la creació del títol que els ennobliria definitivament, el de comte de Bunyol, que fou instituït el 1604 pel rei Felip III. La baronia, que havia estat segrestada al darrer comte dUrgell, fou entregada pel Magnànim a aquest llinatge de «savis en dret» installats en la Batllia General de València i amb aspiracions dennobliment. La senyoria de Xiva pertangué a una branca de la potent família dels Montcada després emparentats amb els Medinaceli des del final del segle XIV, quan ladquiriren en una operació de bescanvi feta amb el comte Pere Pere i dUrgell fins al final de les senyories, i la baronia de Xest, que fou senyoria duna branca dels Mercader de Bunyol, romangué en mans daquest llinatge predilecte al llarg també dun extens període fins ben entrat el segle XIX. Totes tres senyories protagonitzaren sengles processos dincorporació a la corona per tal despolsar-se el jou feudal que sallargaren dècades interminables fins a les portes mateixes de la modernitat arrapant les restes dun antic règim que no acabava mai de morir.6
El període que ara ens proposem representar amb aquest recull documental, tanmateix, representa un tram del passat que va reunir les senyories de Bunyol i Xiva, amb Xestalgar, sota la titularitat dels comtes dUrgell i específicament de la branca comtal nascuda del pacte-compra signat entre el darrer Ermengol i el rei Jaume el Just, materialitzat pel casament duna reneboda del vell comte infecund i el fill segon del monarca. Lacord va ser signat lestiu de lany 1314 i pocs mesos després es produïa el matrimoni que personificava linici de la nova branca comtal: la cerimònia sesdevingué el 10 de novembre daquell mateix any a la catedral de Lleida. A més dun munt de conseqüències polítiques, el matrimoni uní els destins de les nostres senyories ja que ella, lhereva del comte, era Teresa dEntença, una jove que heretà moltes altres possessions i també les baro nies de Xiva i Xestalgar al regne valencià de son pare Gombau dEntença.7 Ell, el fill segon del titular de la corona catalanoaragonesa, era linfant Alfons per a qui, el pare, el rei, havia comprat quan era només un xiquet, la baronia de Bunyol. Dacord amb els termes del pacte, el primer fill del rei, linfant Jaume, restava reservat a heretar la corona de manera que Alfons fou investit amb el comtat segons les minucioses previsions i especificacions de lesmentat acord entre el comte i el rei. El vell i delejat comtat dUrgell, amb el vescomtat dÀger, sincorporava ara a la corona, o als seus encontorns per a ser més precisos.