DEL LLATÍ AL CATALÀ.
MORFOSINTAXI
VERBAL HISTÒRICA
MANUEL PÉREZ SALDANYA
DEL LLATÍ AL CATALÀ.
MORFOSINTAXI
VERBAL HISTÒRICA
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Col·lecció Biblioteca Lingüística Catalana
Direcció: Antoni Ferrando Francés
Ángel López García
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni en- registrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.© Manuel Pérez Saldanya, 2013
© Daquesta edició: Universitat de València, 2013
1a edició: febrer 1998
2a edició, corregida: juny 2013
Coordinació editorial: Maite Simon
Maquetació: Inmaculada Mesa
Diseño de la cubierta: Celso Hernández de la Figuera
Edició digital
ÍNDEX
PRESENTACIÓ
1. EL CANVI MORFOSINTÀCTIC
2. LES CONJUGACIONS VERBALS I LINFINITIU
3. EL TEMA DE PRESENT (I): AL·LOMORFIES EN LA CONSONANT FINAL DEL RADICAL
4. LA CLASSE DELS VERBS VELARITZATS
5. EL TEMA DE PRESENT (II): AL·LOMORFIES EN LA VOCAL DEL RADICAL
6. ELS VERBS INCOATIUS
7. LA CATEGORIA DE PERSONA
8. LES DESINÈNCIES DE PRIMERA PERSONA DEL PRESENT DINDICATIU
9. LES DESINÈNCIES DEL PRESENT DE SUBJUNTIU
10. LIMPERATIU I LES PERSONES QUARTA I CINQUENA DELS PRESENTS DINDICATIU I DE SUBJUNTIU
11. LIMPERFET DINDICATIU I LES FORMES NO PERSONALS IMPERFECTIVES
12. LA REESTRUCTURACIÓ DEL SISTEMA DE PERFET: LES PERíFRASIS PERFECTIVES
13. ELS PRETÈRITS PERFETS SIMPLES I LES FORMES FINITES PERFECTIVES
14. ELS PARTICIPIS
15. EL PRETÈRIT PERFET PERIFRÀSTIC
16. EL FUTUR I EL CONDICIONAL
17. LEVOLUCIÓ DELS ESQUEMES CONDICIONALS
BIBLIOGRAFIA
PRESENTACIÓ*
En el títol dun article recent sobre la marca de primera persona del present dindicatiu en català, el professor Max Wheeler es preguntava si realment es podia dir res més sobre aquest tema. La pregunta feia referència a la quantitat i a la qualitat dels estudis que, des de perspectives teòriques diferents, shan fet sobre els morfs de primera persona. La mateixa pregunta es podria fer extensiva al conjunt de la gramàtica històrica: realment és necessària una altra obra sobre la gramàtica històrica del català? Certament, comptem amb una importantíssima tradició destudis sobre gramàtica històrica i molts dels canvis lingüístics produïts des del llatí al català modern estan perfectament resolts tant pel que fa a letimologia com pel que fa a la datació històrica dels fenòmens. No cal dir que, en molts punts, aquest llibre sinsereix plenament en aquesta tradició i es limita a fer una presentació de conjunt i una síntesi de les aportacions precedents. Juntament amb això, però, hi ha hagut un intent de reinterpretar els canvis des de perspectives i models teòrics actuals, i datorgar una especial atenció als factors que es troben a la base del canvi lingüístic (tendències dorganització dels paradigmes flexius, principis cognitius generals, gramaticalitzacions dimplicatures pragmàtiques, reanàlisis sintàctiques, etc.).
Com sindica explícitament en el títol, aquest treball se centra en la morfosintaxi verbal del català. La tria respon, en part, a motius de dedicació personal però en part també a lespecial interès que, des dun punt de vista històric, tenen les diferents categories morfosintàctiques del verb. Notem, en primer lloc, que algunes categories verbals reflecteixen duna manera molt clara la superposició existent entre la variació diatòpica i la diacrònica, i permeten comprovar com les variants dialectals responen sovint a una evolució històrica clarament unitària. En segon lloc, cal tenir en compte que les categories verbals són especialment susceptibles als canvis a causa de la mateixa configuració dels paradigmes verbals i de lelevat nombre de formes que contenen. En tercer lloc, cal afegir que dins la categoria verbal existeixen construccions tan definidores del català i tan complexes des dun punt de vista històric com el pretèrit perfet perifràstic. Finalment, no es pot oblidar que el verb, com a nucli lèxic i funcional de loració, obliga a establir múltiples connexions amb les altres parts de loració.
Lestructura del llibre segueix lordenació habitual en els manuals de gramàtica històrica. El primer capítol es dedica al canvi morfosintàctic i se centra fonamentalment en les principals modalitats del canvi; concretament, en la morfologització de regles fonològiques (o de tendències fonètiques regulars), en lanalogia i en la gramaticalització i la reanàlisi. Tot seguit, hi ha una sèrie de capítols relacionats directament o indirecta amb el (sis)tema de present. En primer lloc, sanalitzen les conjugacions i les variacions produïdes en el radical o en lextensió del radical; concretament, es delimita la reestructuració de les conjugacions i la forma de linfinitiu, les al·lomorfies en la consonant final del radical i la formació duna subclasse de verbs amb extensió velar (p. ex. dir i moldre), les al·lomorfies en la vocal del radical i els verbs incoatius. Continuant amb el tema de present, tot seguit sestudia la categoria de persona, i especialment la marca de primera persona del present dindicatiu, i els modes subjuntiu i imperatiu. El tema de present es clou amb lanàlisi de limperfet i de les formes imperfectives no personals (gerundi i participi de present). El (sis)tema de perfet sinicia amb la temporalització del perfet llatí i la reestructuració consegüent del sistema a partir de formes perifràstiques. Dins daquest bloc, sanalitzen igualment els participis (les formes perfectives no finites) i els canvis analògics experimentats pel pretèrit perfet i, en menor mesura, pels antics plusquamperfets llatins. El bloc dedicat al tema de perfet acaba amb la formació del pretèrit perfet perifràstic a partir duna construcció bioracional de moviment. Finalment, en els dos últims capítols del llibre sanalitzen dos aspectes íntimament relacionats amb la modalitat oracional: la formació del futur romànic a partir duna construcció amb un valor originàriament deòntic i levolució dels esquemes condicionals, i sobretot levolució funcional de les formes en -ra.