Ítem, fon proposat per Ramon de Belsa que com ell hagués en<can>tats e delliurats los guardianatge e cequiatge de la dita vila e no fos pagat,26 per ço27 supplicà al dit honrat consell que·l fes pagar de sos treballs e afanys que navie sostenguts e sofferts, e que,28 de la quantitat que al dit honrat consell plaurie \donar/,29 que lin fos manat fer albarà al síndich. Lo consell acordà que al dit Ramon de Belsa per los dits treballs e afanys que havie haüts de encantar e delliurar los dits guardianatge e cequiatge que li \sien/30 donats .XV. sous e que de aquells li \sie/31 feyt albarà al síndich.32
Ítem, fon proposat per la dona na Verduna e supplicat lo dit honrat consell per scriptura que com per lo honrat en Ramon Johan, síndich del any proppassat, \li/ sien estades venudes dues fanecades de terra franques, per ço com aquelles no serien en taxa de peyta e, per consegüent, de la vila, e axí com a béns de la dita vila haje feta la dita venda, per ço supplicà al dit honrat consell que li plàcie fer revocar la venda per lo dit síndich feta de les dites dues fanecades, e de fer-li gràcia e misericòrdia de la quantitat que al dit honrat consell plaurà33 sobre ço que li és stat demanat per lo dit síndich de la dita peyta, com sie dona pobra e miserable e sie carregada ja34 molt en los béns que poseïx segons que per lo libre de vàlies appar. Lo consell acordà, present ||4r en Bernat Miralles, comprador de les dites dues fanecades de terra del dit síndich, e de volentat de aquell35 com dixés36 que per honor del dit honrat consell, pagant-li ço que y havie bestret al síndich, si al dit honrat consell plahie, que li plahie restituhir e tornar a la dita dona la dita terra, que la dita dona na Verduna pach al dit síndich les peytes degudes del temps que no ha peytat les dites dues fanecades de terra, e les mesions, e face ab acabament lo quitament de ço que seran taxades les dites dues fanecades et, lo plus, que sie restituhit a la dita dona com37 lo consell lin face gràcia.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Pere Moster, jurat e clavari, que com a ell fossen stats trameses tres albarans den Guillem Erau, síndich de la dita universitat en València, ço és, un albarà del discret en Bernat Pellicer, notari de València, de dos florins deguts a aquell per scriptures per la universitat en la causa de appel·lació del mora<ba>tí que denant micer Johan Mercader se menave, e de la qual lo dit en Bernat Pellicer ere estat scrivà,38 vint-dos sous, lo qual albarà de reebuda fon scrit de mà pròpria del dit en Bernat Pellicer a .XVII. de maig del any present.
Ítem, altre albarà den Bernat Mulner, regent la scrivania de la Governació de València, de cent vint-nou sous deguts descriptures, ço és, de un procés39 contra en Lopp Sànxiç, lo qual40 fon principat en letres .XIIIª. die mensis decembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXXº.VIIIº., .XLIII. sous, .II. diners.
Ítem, del procés41 contra na Petronilla de Orssins, muller quondam del honrat en Bernat Mercer, deffunct, principiat en letres \de .Vª./42 die mensis ianuarii del any present, .LXª.VI. sous, .IIIIe. diners.
Ítem, per lo procés de la dona na Benveguda, muller quondam den Bernat de Meyà, principat en letres. XVª. die febroarii eiusdem anni, .XIX. sous, .VI. diners.
Et de les quals quantitats lo dit en Bernat43 Mulner feu albarà scrit de mà de aquell a .XVIII. del mes de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.XCª. hu.
Ítem, a micer Francesch Blanch, jutge de la causa de appel·lació entre la dita universitat, de una part, e la dona na Petronilla de Orsins de la altra part, per salarii de la judicatura, vint-dos sous, dels quals fon mostrat albarà de reebuda scrit de pròpria mà del dit micer Francesch Blanch a .XXIIII. de maig del dit any. Los quals albarans de ||4v reebuda mostrats al consell lo dit en Pere Moster, clavari, requerí que dels dits pagaments deguessen manar llur albarà del dit consell per ço que en son compte o reddició de aquell li fossen reebuts. Lo qual consell, vistes les letres del dit en Guillem Erau e los dits albarans de reebuda, manà fer albarà al dit en Pere Moster de manament per ço que, al retiment de compte, li fossen reebuts segons que és contengut en lo dit albarà.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Johan Adam, notari, que com per lo dit en Ramon Johan, síndich del any passat, li sie estada venuda fanecada e miga de terra de orts per preu de .LXX. sous, per certs censals dels hereus den Rocha, los quals lo dit síndich afferme no ésser en peyta, per ço supplique al dit honrat consell que com ell sie pobre e miserable, que no sie gitat de possessió de la dita terra la qual és en taxa de peyta .CCC. sous, e que li sie feta alcuna gràcia de la peyta del dit censal com ell se offire pagar ço que al dit consell plaurà, e que entretant plagués al dit honrat consell que44 la dita venda no pasàs en cosa jutgada. Lo consell acordà que pus los .XXX. dies no són passats del temps que·l dit síndich feu la dita venda de la dita terra, que·l dit en Johan Adam pach al comprador de la dita terra los dits .LXX. sous e les mesions, e del plus de la dita peyta \dels dits censals/ li sie feta gràcia, pagan emperò lo quitament45 dels dits censals aytant com muntarà.
Ítem, fon proposat en lo dit consell e supplicat per en Johan Godes, Jacme Nadalies e per altres vehins de la dita vila que com per lo honrat consell en temps passat fos ordenat e feyt stabliment sobre lo nombre dels porchs e del teniment de la orta, que no·ls hic poguessen tenir, et lo dit stabliment, parlant ab honor del dit consell, redundàs en gran dan e prejuhí de aquells e de altres de la dita vila com ab los nodriments hajen a pagar los càrrechs e no sie guany sinó de guardians, per ço encara que·ls dits porchs no facen mal ni dan en la dita orta, los dits guardians fan rescatar los dits porcaters per lo acusament de la orta. Per ço, los dits proposants suppliquen al dit honrat consell46 que li plàcie de47 corrigir ||5r e smenar la dita ordenació en tal manera que·ls dits porchs puxen anar per la orta ab son ban encars que mal o dan facen.
Lo consell acordà que·l dit stabliment o ordenació fos mitigat en la forma sigüent, ço és, que·ls porchs entrants en los eriaços de la dita orta, no havents arbres ab fruyts madurs damunt o dejús, que no puxen ésser acusats per orta ne paguen lo ban per rahó de orta. Emperò, si lo senyor de la proprietat manarà al porquer o senyor dels porchs que no·ls mete en los eriaços o erriaç, e daquí avant los hic metrà, lo dit porquer pachc lladonchs lo ban ordenat de dos sous en la fi del dit stabliment ja feyt contengut.
Ítem, semblantment lo dit honrat consell stablí e ordenà que alcuna natura de bestiars menuts no gossen entrar en guareyts contra volentat del senyor de la proprietat, sots pena de quatre diners per cabeça, e la guarda de dia .III. sous e de nit .V. sous, pagadors e partidors segons les altres penes dels altres stabliments per lo dit honrat consell feyts.48
Ítem, lo dit honrat consell provehí semblantment en los dos troços de terra que eren stats venuts per lo dit síndich axí com a béns de la vila, com no·ls atrobàs en taxa de peyta, los quals possehie en Bernat Guàrdia per títol49 de concambi que havie feyt ab en Berthomeu de Appiera, vehín de Almaçora, per un troç de terra que·l dit Bernat tenie en lo terme de Fadrell, que feyt compte de les peytes degudes e mesions fetes, que lo plus50 que extara (sic) que li sie tornat pagant emperò lo quitament dels dits dos troços de terra.