LLIBRE DE CONSELLS DE 1403-1404
Després del llibre anterior manca el corresponent al període 1402-1403. Per tant, es passa directament al darrer manuscrit dels quatre que editem ací, el referent als anys 1403-1404, que conté un munt de dades interessants per omplir, en la mesura del que siga possible, el buit que el precedeix. En definitiva, el llibre de Consells que analitzem tot seguit està enquadernat amb coberta de pergamí reutilitzat amb lligadures de fil de cànem i contracuberta o part posterior molt deteriorada. Són 93 fulls de paper de dimensions 310 × 200 mm que estan numerats amb llapis en època recent amb àrabics als marges superiors drets. Lestructura interna la formen dos quaderns que agrupen els folis 1-49 i 50-93 respectivament. En blanc trobem els folis 61r-63v, 88v-89v i 91v-92v. Són els fulls que fan de separació entre les actes del consell i els albarans que comencen al f. 64r, entre els albarans i les lletres que sinicien al f. 90r, i entre aquestes darreres i el f. 91r, dedicat específicament a lletres de veïns novells, darrere del qual continuen la resta de missives de nou, des del f. 93r fins al darrer full del llibre.
La primera part del manuscrit recull les actes de vint-i-set reunions del consell de la vila de Castelló començant pel jurament dels nous jurats el diumenge 3 de juny de 1403 i la celebració del primer consell lendemà dilluns. La darrera reunió registrada correspon al dissabte 17 de maig de 1404, vespra de la festa de cinquantena de Pasqua i per tant data delecció de les persones següents que ocuparan els càrrecs de jurats (ff. 57v-60r). Les actes són normalment llargues de contingut, si les comparem amb les dels tres llibres anteriors, la qual cosa justifica que amb un nombre menor de reunions (27 front a 30-32) lextensió del text siga major (60 fulles davant 35-36 o 50). Lelecció del mostassaf en la persona de Bernat Pelegrí fou feta el divendres 28 de setembre de 1403 (f. 21r-v). I tres dies abans de Nadal, el dissabte 22 de desembre elegiren Guillem Loreta com a justícia de la vila (f. 37r-v).
Un dels temes més importants al qual fan referència les actes és la celebració de les Corts valencianes que el rei Martí I realitzà durant els anys 1401-1407. La convocatòria la va fer a Altura el 18 de juliol de 1401, encara que no siniciaren a Sogorb fins al 14 dagost de 1402, amb el discurs dobertura pronunciat pel rei el dia 20. Les pestilències patides en aquells temps obligaren a traslladar succesivament el lloc de les sessions a la mateixa vila de Castelló, la ciutat de València i, de nou, Sogorb i València, capital del regne on varen concloure el 28 de setembre de 1403, malgrat que la comissió responsable de recaptar i gestionar el donatiu al rei continuà treballant fins al 16 dagost de 1407, data en la que es tancaren definitivament, convertint així aquestes Corts valencianes en les de durada més llarga de totes les celebrades al regne en tota lèpoca foral.6
El dissabte 25 dagost de 1403 intervingué a la reunió del consell el procurador en Corts de la vila, Pasqual Ferrando, per a explicar la seua activitat a la ciutat de Sogorb, on aleshores sestaven celebrant les sessions parlamentàries. El seu treball shavia centrat en atendre el plet que Bernat Colomer havia mogut davant del rei contra la vila de Castelló per raó dun problema trobat als comptes de la hisenda municipal. De fet, els jurats li havien imposat una pena de 2.000 sous per no tornar els diners que devia després dadministrar la comptabilitat municipal (ff. 12r-13r). El diumenge 9 de setembre el consell va decidir enviar també a les Corts de Sogorb al notari Ramon Joan per tal de donar suport al susdit procurador, i fins i tot restar allà perquè aquell tornara per a atendre els seus camps de vinyes (ff. 13v-14r). El divendres 14 de setembre el notari va enviar un missatge al consell castellonenc informant del «moviment que·l molt alt senyor rey fehie prestament de Segorb per entrar en València», amb la pròrroga de les sessions de les Corts i el seu trasllat a la capital del regne (f. 14v). Mentrestant, el consell encarregà al procurador Pasqual Ferrando que en València manara fer un bell penó de la vila per a honrar-la en son lloc en les Corts (f. 15v). Així, el dissabte 22 de desembre de 1403 el mateix Ferrando informava al consell que hagués entés que en breu les Corts devien prendre fi i per això ell havia tornat de la ciutat de València (ff. 36v-37r).
El diumenge 10 de febrer de 1404 el procurador de la vila de Castelló a les Corts de València confirmà que les sessions eren acabades de cloure i que aquells greuges que restaren per proveïr serien tractats pels vint-i-quatre diputats electes, puix que les Corts havien estat finalitzades i llicenciades pel rei la vespra de sant Miquel a lhora de mitjanit. Fins i tot, el procurador havia portat trasllat dels furs que eren fets en les dites Corts pel rei Martí (ff. 47v-48r). Malgrat això, el diumenge 6 dabril el procurador Ferrando detallava que entre els afers que restaven per finir a les Corts estava encara el de lembotigament dels blats a què Xàtiva i Alzira soposaven. Emperò, ladvocat de la vila, Guillem Saera, li havia dit que si romania en les Corts segurament finiria també aquesta qüestió. I aquesta va ser la darrera informació que registren les actes daquest llibre al respecte (f. 53v).
Ara bé, una anàlisi curada dels continguts dels 89 registres dalbarans que trobem després a les fulles 64r-88r del manuscrit mostren moltes ordres de pagament dirigides a Pasqual Ferrando en relació amb les Corts i els altres plets i qüestions que tenia oberts la vila de Castelló davant del rei. Daltra banda, ja hem dit abans que dins del petit grup de cinc lletres copiades que senviaren als jurats dAlmassora, Benassal i Onda, trobem un full de lletres referides a veïns novells que estan dirigides als jurats dels seus llocs dorigen com a certificatòries sense dubte a efecte de control fiscal: Andreu Fuster procedent de Borriol o Berenguer Ferrando, Pere Domingo i Guillem Escolà, els tres originaris dOrpesa, els dos darrers pescadors dofici. La gent de lartesanat i els comerciantes eren particularment mòbils en centres econòmics com Castelló.7
GERMÁN NAVARRO ESPINACH
Catedràtic dHistòria Medieval
Universidad de Zaragoza
JOAQUÍN APARICI MARTÍ
Professor Ajudant Doctor de Didàctica de les Ciències Socials
Universitat Jaume I de Castelló
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ
1. Seguir escrupulosament el manuscrit.
2. Conservació de les grafies de loriginal.
3. Separació de les paraules segons la llengua moderna.
4. Simplificació de les consonants dobles inicials.
5. Regularització de lús de u i v, i del de i i j.
6. La ce trencada (ç) ha estat restituïda quan ho exigeix la lectura.
7. Normalització dels signes de puntuació, accents, guionets i apòstrofs segons el català actual. Quan una contracció no es possible en la normativa actual indiquem les elisions mitjançant el punt volat.
8. Regularització de lús de majúscules: es farà el seu ús modern, sense tenir en compte el sistema emprat per lescrivà.
9. Utilització de ||núm. pàgina per indicar el canvi de pàgina.
10. Els interlineats apareixen entre \.../.
11. Reservem els claudàtors [...] per marcar els trossos il·legibles per taques dhumitat o per estar trencat el llibre. Quan podem restituir la paraula o paraules que segurament hi apareixiria pel sentit del text les posem dins del claudàtor.