ELS CONSTRUCTORS
DE LHORTA DE VALÈNCIA
ORIGEN, EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA SOCIAL
DUNA GRAN HORTA ANDALUSINA
ENTRE ELS SEGLES VIII I XIII
HISTÒRIA / 183
DIRECTORS
Mónica Bolufer Peruga (Universitat de València)
Francisco Gimeno Blay (Universitat de València)
Pedro Ruiz Torres (Universitat de València)
CONSELL EDITORIAL
Pedro Barceló (Universität Postdam)
Peter Burke (University of Cambridge)
Guglielmo Cavallo (Università della Sapienza, Roma)
Roger Chartier (EHESS)
Rosa Congost (Universitat de Girona)
Mercedes García Arenal (CSIC)
Sabina Loriga (EHESS)
Antonella Romano (CNRS)
Adeline Rucquoi (EHESS)
Jean-Claude Schmitt (EHESS)
Françoise Thébaud (Université dAvignon)
ELS CONSTRUCTORS
DE LHORTA DE VALÈNCIA
ORIGEN, EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA SOCIAL
DUNA GRAN HORTA ANDALUSINA
ENTRE ELS SEGLES VIII I XIII
Ferran Esquilache Martí
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment,
ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació,
en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia
o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Ferran Esquilache Martí, 2018
© Daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2018
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es
publicacions@uv.es
Il·lustració de la coberta:
1960-28 Acequia Tormos-Benimamet BMAL HV
Boletín de Información Municipal 28, Ajuntament de València (1960)
Correcció: Elvira Iñigo
Maquetació: Inmaculada Mesa
Als mestres de 1939: Miquel Barceló, Pierre Guichardi Thomas Glick, perquè aquest llibre mai no hagués estatpossible sense el seu treball previ de molts anys.A Enric Guinot, per tot el que hi ha aportat i mha ajudat.
ÍNDEX
PRÒLEG, per Enric Guinot
INTRODUCCIÓ
Dos falsos debats: lorigen de les grans hortes uvials
Objectius i metodologia: la societat andalusina a través dels espais agraris irrigats
I. LA SOCIETAT RURAL ANDALUSINA
1. Els antecedents historiogràcs
2. El «paradigma» tribal de Guichard
3. La societat a través del territori: castells, alqueries i espais agraris
3.1 El poblament rural de Šarq al-Andalus
3.2 Laportació de larqueologia hidràulica: xarxes dalqueries i espais irrigats
3.3 El debat actual: la relació entre el món rural i les ciutats
4. Estructura socioeconòmica i funcionament intern de les comunitats rurals
4.1 Llinatges i habitatges: lorganització social i el model familiar andalusí
4.2 Lorganització política de les aljames i la coordinació dels processos de treball
4.3 Lestraticació social i la suposada dissolució dels lligams gentilicis
5. Societat tribal o destribalització? Levolució de la societat andalusina
II. LA ZONA DESTUDI: LHORTA DE VALÈNCIA
1. El medi natural
1.1 La formació geològica de la plana al·luvial de València
1.2 Barrancs, paleobarrancs i marjals
1.3 Climatologia i torrencialitat històrica
2. La xarxa viària històrica
III. ANÀLISI MORFOLÒGICA DELS SISTEMES HIDRÀULICS
1. La séquia de Montcada (ns al Carraixet)
1.1 Interpretació morfològica de Paterna
1.2 Interpretació morfològica de lArc de Montcada
2. La séquia de Quart, Benàger i Faitanar
2.1 Interpretació morfològica de Manises, Quart i Aldaia
2.2 Interpretació morfològica de Benàger i Faitanar
3. La séquia de Tormos
3.1 Interpretació morfològica de Tormos
4. La séquia de Mislata
4.1 Interpretació morfològica de Mislata, Xirivella i Andarella
5. La séquia de Mestalla
5.1 Interpretació morfològica de Campanar i Petra
5.2 Interpretació morfològica de Rambla i Algiròs
6. La séquia de Favara
6.1 Interpretació morfològica de Favara
7. La séquia de Rascanya
7.1 Interpretació morfològica del pla de Sant Bernat i Palmaret .
7.2 Interpretació morfològica dAlboraia i Almàssera
8. La séquia de Rovella
9. Lhorta que va veure Jaume I
IV. CRITERIS DIDENTIFICACIÓ MORFOLÒGICA I ANÀLISI DE CONJUNT
1. Els parcel·laris posteriors a la conquesta del segle XIII
1.1 La colonització i el concepte de «regularitat orgànica»
1.2 La densicació parcel·lària del Repartiment
2. Els espais hidràulics andalusins: identicació, morfologia i superfície
2.1 Una classicació morfològica
2.2 Anàlisi de les mides de superfície