El 1997 eixia a la llum a València Frontera, que es proclama successora de Pastoral Misionera la temàtica tractada i les persones que nestaven al front així ho constaten. Frontera naixia impulsada per Josep Antoni Comes, que en serà el secretari de redacció, i el sacerdot i historiador català Casimir Martí, qui assumirà la direcció entre 1992 i 2010. Martí, professor de teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya, va col·laborar també en Quaderns de Pastoral, Serra dOr, Qüestions de Vida Cristiana, Iglesia Viva, Pastoral Misionera i Saó. Posteriorment Frontera ha continuat editant-se sota lempara de leditorial ADG-N, SL i lAsociación Pastoral Misionera. La revista ha estat impulsada per Joaquim Adell Ventura, un dels fundadors de Saó.
Lorientació editorial, periodicitat i àmbit de difusió de Frontera són idèntics a la seua predecessora. Frontera dóna la paraula a sectors progressistes del catolicisme espanyol, tant teòlegs com capellans i associacions de cristians laics de parròquies populars, tots ells crítics amb lala conservadora de lEsglésia.
Però segurament és Iglesia Viva la que més ha influït en Saó tant en lestil de redacció (articles danàlisi en profunditat amb rigor, llibertat i profunditat intel·lectual) com pel tractament dels temes religiosos en la línia del Vaticà II. Iglesia Viva va nàixer a Madrid el 1966. La revista sautoproclama una plataforma lliure i progressista de pensament cristià amb lobjectiu de promoure reformes en lEsglésia segons lesperit del Vaticà II. Socupa de temes de religió, cristianisme, Església, cultura i política des duna perspectiva teològica i sociològica renovadora. La línia renovadora dIglesia Viva es resumeix en tres dimensions fonamentals, les quals trobem també en Saó. Aquestes són les següents: difusió de la mentalitat teològica del Vaticà II, comprensió dels moviments intel·lectuals i socials del nostre temps i renovació de tot allò gastat o empobrit en la vida cristiana i col·lectiva. Loriginalitat dIglesia Viva rau en la seua interdisciplinarietat. Els membres del consell de redacció provenen de diversos llocs de lEstat (fonamentalment de Catalunya, País Basc, Castellà-Lleó, Madrid, Castella-La Manxa i País Valencià) i pertanyen a diverses branques del saber (teologia, filosofia, ètica, sociologia...). Els seus compromisos amb el Vaticà II queden ben definits en el primer número i es mantindran vigents. Aquesta revista també va patir les urpes del franquisme. El 1972 fou denunciada dues vegades pel MIT amb multes de fins a 100.000 pessetes per criticar lestancament de lEsglésia i la seua por a les reformes democràtiques (Barrera, 2001: 131-139).
En els inicis, Iglesia Viva fou editada per lEditorial Popular, SA i més endavant per lAsociación Cultural Iglesia Viva. Josep Antoni Comes en va assumir la direcció el 1975, lany que torna a València per a fer-se càrrec de Saó, i és ací on trasllada la redacció dIglesia Viva. Durant un temps, Comes compaginà la direcció de les dues publicacions. Va exercir la direcció dIglesia Viva fins al 2009, any de la seua jubilació. La revista ha tingut diverses etapes. La primera (1966-1976) es va centrar en la recepció del Vaticà II. En un segon moment (1976-1982), la preocupació fonamental fou la dacompanyar els creients en el procés de democratització dEspanya i en les maneres com afrontar la fe en una societat neocapitalista. A partir de 1982 senceta la tercera etapa, en la qual es fa patent lofensiva neoconservadora (és lèpoca de la presidència de Ronald Reagan als EUA) i Iglesia Viva se centra en lanàlisi de les causes i conseqüències del fenomen neoliberal i en lajuda a les comunitats cristianes per a mantenir-se fidels a lesperit del Vaticà II (Comes, 1988).