Justament aquell oficial, Domingo Arnau en lèpoca, era el punt dencontre per als traginers dels molins que van ser denunciats de manera genèrica al consell per fer «grans fraus», en quedar-se part dels blats i les farines que li duien, tot i que les autoritats municipals no hi van acabar prenent cap decisió concreta més enllà dordenar el corresponent càstig civil o criminal en cas que el fet fora provat. Com era habitual, però, el consell sí que va comanar la compra de forments i ordi quan sapropaven les messes, per tal de garantir lavituallament de la població, com també va acordar amb diversos venedors de peix fresc el bon aprovisionament de la pescateria de la vila. En relació amb tot això, com també havia succeït en anys anteriors seguint els establiments municipals, es va pagar a un sastre per haver caçat fins a mil pardals, ajudat duna mostela, per tal de reduir els seus danys sobre els cultius, alhora que es va donar plena llicència per a caçar cérvols, que sembla que sovintejaven en aquells anys en les marjals i el terme de Castelló.
Altrament, els consellers i els jurats també van protegir altres interessos de la població, com ara subvencionant la presència dun cirurgià, Galceran de Jorba, que feia «moltes e bones cures», o dun mestre descola «per legir gramàticha», com en el cas de mestre Arnau de Peralta, que va morir aquell mateix any. Igualment, també van prendre decisions en favor dels artesans locals que feien odres, botes de vi i carabasses, per tal que pogueren accedir a la pega a un preu assequible, o van deliberar sobre la permanència de la companyia de joglars de Jaume Robió, que, tot i ser sol·licitats en altres llocs, «amarien més avenir-se ab la vila de Castelló». I també, com era comú, les autoritats municipals es van fer càrrec dorganitzar i finançar la festa del Corpus Christi, alhora que, per a evitar altercats, van establir que els ciris de les confraries de Sant Miquel i Sant Jaume, com les més antigues de la vila, havien destar en un lloc preeminent en els oficis eclesiàstics i les processons, mentre que els de les altres posteriors confraries i almoines havien danar a continuació, barrejades.
Finalment, també els afers més estrictament relacionats amb qüestions polítiques i jurisdiccionals van ocupar, per descomptat, un paper important en lactivitat del consell municipal durant aquell exercici. Per exemple, reclamant que el lloctinent de governador del riu dUixó ençà tinguera el seu domicili en la mateixa vila de Castelló, com també es va demanar el mateix per a loficial del bisbat de Tortosa, instal·lat a Almassora població del bisbe, atés que hauria de residir en «la pus insigna vila del oficialat». Igualment, al llarg de lany les autoritats castellonenques també van defensar els seus veïns davant les marques fetes pel lleuder de Sant Mateu i el consell dOnda, alhora que van lluitar pel retorn duns presos de la vila acusats de crim de collera que havien estat duts a València pel governador del regne, per a la qual cosa van mobilitzar els seus representants davant el vicecanceller, el batle general, el poderós racional de la capital Guillem Saera, etc. Així mateix, el consell va donar ple suport a la defensa jurisdiccional de la vila de Llíria, encapçalada per la mateixa ciutat de València, per tal devitar la seua desmembració del patrimoni reial després que el monarca la traspassara al noble castellà Diego Fernández de Sandoval, una donació que va quedar efectivament revocada en les Corts valencianes iniciades el mateix 1417, per a les quals queda ací registrada la tria de síndics per part de la vila de Castelló.11
En darrer terme, la influència del papa Luna, definitivament apartat al castell de Peníscola després de la retirada de lobediència de tots els monarques ibèrics proclamada a Perpinyà a començaments de 1416, queda novament reflectida en la documentació municipal. Dun costat, perquè el vicari de lesglésia de Santa Maria, Pere Conques, va recordar al consell el manament del pontífex per tal que els jueus visqueren separadament dels cristians, cosa que a Castelló es va aplicar ubicant-los en un carreró determinat, i, dun altre costat, perquè el nou rei Alfons va ordenar que es donara plena llibertat a un oficial del papa per tal de «comprar e portar al dit papa viures e altres coses necessàries per a la vida cotidiana de aquell». Era, però, linici dun confinament que ja no cessaria fins a la mort de lancià i pretés pontífex uns anys més tard. Com hem vist, alguns traços de la seua història i de la seua vida, però també, encara en molta major mesura, dels habitants de la vila de Castelló tenen el seu reflex en els llibres ací editats.
VICENT BAYDAL
Professor Ajudant Doctor dHistòria del Dret
Universitat Jaume I de Castelló
LLEDÓ RUIZ DOMINGO
Historiadora
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ
1. Es conserven les grafies tradicionals.
2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.
3. Saccentua el text dacord amb les regles ortogràfiques vigents.
4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, dacord amb els usos actuals. Per a les parts en llatí, igualment es procedirà amb la c/t davant di seguida de vocal, que es redueix a la forma c: Valencia, Valencie
5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.
6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.
7. Saplica el criteri normatiu de lús de majúscules i minúscules.
8. Susa la dièresi i el guionet dacord amb la normativa actual.
9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).
10. Sempra lapòstrof dacord amb la normativa actual.
11. Les formes verbals del verb haver: ha he, quan no duen la h, van accentuades de la següent manera: à i é.
12. Sempra el punt volat per a indicar lelisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen actualment representació gràfica en la normativa actual.
13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .IIM .
14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.
15. Les lletres o mots omesos per lescrivà i indispensables per al sentit, els quals són restituïts per leditor, van entre parèntesis angulars < >.
16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].
17. La indicació dun blanc sindica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, sindica: ||5r (en blanc).
18. Les indicacions com (sic) van entre paréntesis redons.
19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts []. També pot advertir-se mitjançant un signe dinterrogació.
20. Les notes i mots al marge del document, la indicació dun símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.
21. Els interliniats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades daquesta manera: \abc/.
22. Cal indicar que el desenvolupament dalgunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de lèpoca. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present dindicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó daparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».