Així mateix, també se succeïren durant aquells mesos la compra o la confecció de diversos tipus darmes i municions, com ara arnesos, pavesos, ballestes, telloles, passadors, viratons, bombardes, pedres per a les bombardes i materials per a fer pólvora, com larseni, el salnitre, el sofre, la càmfora i la llenya de salze, alhora que es donava llicència per a portar armament dins del terme i es feia vindre a la vila un ballester, un cuirasser i un colteller. Igualment, també hi van arribar un barber i cirurgià, un menescal i un metge, que degueren fer-se càrrec dels ferits en els diversos xocs militars contra «los castellans» en què van intervindre els castellonencs, com ara en les companyies de ballesters, llancers i peons trameses pel consell a lesmentat lloctinent de governador Guillem Urgellés i al noble urgellista Ramon de Perellós, o altres combatents, com els que formaven part de les tropes enviades pel governador del regne i la ciutat de València i les companyies de gascons establides a Castelló i comandades per Riet de Gascunya i Joan de Biscaia. En consonància amb tot això, també es documenten obres en la mateixa presó de la vila, que probablement va conéixer una important activitat durant aquell període.
Finalment, duna altra banda, en el llibre del consell de 1411-1412 també apareixen registrades, com era habitual, informacions sobre els tributs imposats sobre la població per tal de sostindre aquelles despeses, com la peita de 4 sous 6 diners per lliura imposada prèviament o la de 1 sou 6 diners daquell mateix any, recaptada per un preu de 900 sous pel prohom Joan Prats. Així mateix, les imposicions majors excepte la del peix van ser arrendades per Francesc Serra per 36.820 sous i la del peix per Felip Merí per 2.605 sous. Daquesta forma, amb aquells i altres diners aconseguits per altres vies el consell municipal va pagar no només les despeses relacionades amb els afers bèl·lics, sinó també amb daltres comunes, com ara les obres en lesglésia de Santa Maria, les reparacions en el sistema de séquies, el manteniment dels pous daigua i del palau de la vila o les remuneracions per les activitats cinegètiques conduïdes a reduir el nombre de pardals i cérvols que hi havia en el terme, que perjudicaven els cultius. En darrer terme, enmig daquell context militar, un altre afer va destacar entre les decisions preses pel consell de Castelló: el relatiu a un llarg i intens enfrontament entre dos veïns, el sabater Domingo Dolç i el febridor Guillamó Granyana, per lús dun pati compartit en ledifici que els dos habitaven. Ni lestat bèl·lic els desviava latenció daquella vella i enconada disputa.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1414-1415
El següent llibre de consells conservat consta de 114 folis numerats, dels quals els 78 primers detallen les nombroses reunions i acords que es prengueren en el marc de la institució municipal. Així mateix, els següents 33 folis, del 79 al 111, contenen els albarans de pagament signats pel clavari i, finalment, sadjunten les ordenacions que la ciutat de Tortosa proporcionà sobre les celebracions que havien realitzat per a lentrada de Benet XIII. Daltra banda, aquell any lexercici dels jurats i consellers sinicià el 26 de maig de 1414 i durà fins al 18 de maig de 1415 i les seues decisions, a diferència danys anteriors, estigueren considerablement marcades per la constant i estreta relació entre la vila i el nou monarca, Ferran I, així com amb el papa Benet XIII, que, com és sabut, havia afavorit fortament a Casp les pretensions daquell al tron de la Corona dAragó.
En concret, el 2 de juliol de 1414 Bernat de Morera, veí de Morella, presentà davant els membres del consell una carta del rei Ferran en la qual els explicava que en els dies posteriors realitzaria la seua entrada en la vila de Morella i els demanava que li feren arribar «tots aquells blats, ordis, civades, palles, fruytes e altres vitualles que atrobarets». El rei es dirigia a Morella per mantindre un encontre amb el papa Benet XIII per tal de tractar temes substancials relatius al cisma i altres projectes compartits com el matrimoni de linfant Joan amb lhereva de Nàpols, entre daltres.3 No obstant això, en un primer moment, el consell municipal considerà que la qüestió de labastiment, tot i ser significativa, concernia únicament el govern municipal de Morella. Tanmateix, davant la insistència del monarca els consellers permeteren i impulsaren el flux de queviures i mercaders cap a Morella, per tal de facilitar la tasca dabastiment del mateix rei i el pontífex. Després daquella trobada, el monarca marxà cap a Montblanc per tal de celebrar Corts catalanes, mentre que el papa inicià el seu trajecte cap a la capital del regne de València. De fet, en el seu itinerari el pontífex decidí realitzar una entrada solemne a Castelló, per a la qual es demanà laprovació del rei, qui donà instruccions de celebrar un acte amb tots els honors corresponents. Per aquest motiu el consell municipal considerà necessari enviar un representant a Tortosa, per tal dobtindre les ordenacions del cerimonial que el govern daquella ciutat havia establit en ocasió de la visita del papa, les quals es poden trobar al final del llibre. En aquest sentit, tot i que no sabem amb certesa quin dia es produí finalment la solemne cerimònia,4 certament lacte suposà tot un repte organitzatiu i econòmic per al consell, que hagué de fer front a nombroses despeses econòmiques, comparables o fins i tot superiors a les realitzades per la ciutat de València en lentrada que shi organitzà uns mesos després.5
Així mateix, a finals dany, el 15 de desembre de 1414, el rei i la reina també van fer una entrada solemne a la vila de Castelló en el seu trajecte cap a la mateixa ciutat de València. Segons detalla aquest llibre del consell, després de preparar i engalanar la vila per a larribada de la parella règia, Antoni Pegueroles, lloctinent del justícia, acompanyat per Pere Miró, Nicolau de Reus, Manuel Caixa, Llorenç Bosch, Bartomeu Palàcia i Pere Sanchis isqueren a rebre al monarca portant la bandera reial, per acompanyar-lo al monestir de Sant Agustí, on descansà aquell dia. En tot cas, els preparatius de lentrada sembla que no foren tan significatius com els del pontífex i, de fet, la visita reial degué ser molt breu, atés que dos dies després, el 17 de desembre, el monarca es trobava ja a Sagunt, la qual cosa no impedí que el consell municipal li oferira com a regal 2.200 sous i 1.100 sous a la reina, així com un parell de paons a cadascun.6
Daltra banda, el mateix monarca exigí en diverses ocasions al llarg daquell any importants sumes de diners a la vila de Castelló, que agreujaren considerablement la situació econòmica del consell. En primer lloc, tant el rei com el batle general demanaren insistentment els diners corresponents al donatiu aprovat per a una campanya a Sardenya. De fet, lasfíxia de les finances començà a ser una realitat tangible a finals dany i no feu més que incrementar-se a continuació, arran de les sumes demanades per al matrimoni entre el primogènit, linfant Alfons futur Alfons el Magnànim, i la infanta Maria, filla dEnric III de Castella. El casament es realitzà en maig del 1415 a València i fou solemnitzat pel mateix papa Benet XIII, amb lassistència de representants municipals de Castelló, que hi anaren per expressa sol·licitud del monarca, com queda reflectit en la present documentació.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1415-1416
Aquest llibre consta de 93 folis numerats entre acords del consell i albarans de pagament del clavari municipal, que sestenen entre el 31 de maig de 1415 i el 6 de juny de 1416. Seguint la tendència de lexercici anterior, les peticions econòmiques de la Corona foren un dels principals temes que protagonitzaren les deliberacions del consell. Una de les primeres demandes fou el pagament del maridatge per les esmentades noces de linfant Alfons i Maria de Castella, per al qual el rei Ferran recordà que en època de Martí lHumà shavia atorgat una subvenció per al casament del seu primogènit, Martí el Jove, quan aquest era ja rei de Sicília.7 En relació amb això, a través de les negociacions i els posteriors albarans de pagament podem observar lincrement de lendeutament del municipi, que per poder satisfer les peticions del monarca acabà augmentant la càrrega impositiva dels veïns de la vila i fins i tot hagué de recórrer a particulars per tal que donaren garanties de la satisfacció de les sumes demanades.