En el fons, ningú que haja viscut venerant els llibres pot deixar de reconéixer-se en el destí daquest poble culte on nhi haja. Durant generacions, els jueus han mormolat els versicles de la Torah en penombroses sinagogues però, a diferència de les altres religions bibliòfiles (el cristianisme i lislamisme), no han configurat cap projecte dagressió universal en nom de Déu. Fins i tot ara, quan han de defensar el dret a tenir un estat amb les armes, hem de saludar-los amb els clarobscurs que calga com lúnica democràcia entre biliosos poders teocràtics.
Com en totes les grans autobiografies, Amos Oz ha escrit Una història damor i de foscor per a preservar la memòria duns ancestres, les emocions lligades a una ciutat i un fet terrible, biogràficament decisiu, sobre el qual no satrevirà a dir una sola paraula fins que no porte escrit un terç del seu llibre.
Els ancestres són les famílies de son pare i de sa mare que, assentades en lEuropa oriental, van recalar a Palestina fugint dun ambient cada vegada més enrarit, on lantisemitisme era lexcipient que diverses nacionalitats (polonesos, ucraïnesos, alemanys, russos) utilitzaven per a substanciar els seus odis atàvics.
La ciutat és Jerusalem. El retrat que nofereix ens la fa avinent com un lloc de tradició i de barreja, en oposició a Tel Aviv, que representa la modernitat i la puresa hebraica. Haver viscut els anys de la formació de lestat dIsrael des daquesta plaça converteixen la memòria dOz en la portaveu duna generació, la daquells que, nascuts als erms del Llevant, deixaren de somiar a tindre un país i començaren a aixecar-lo amb les seues pròpies mans. Són inoblidables, en aquest sentit, les descripcions duns carrers i duns habitants cultes i esperançats: a les 8 de la vesprada, amb el toc de queda imposat pels britànics, tot Jerusalem («els poetes, els escriptors, els ideòlegs, els rabins, els revolucionaris, els apocalíptics i els filòlegs») es posava a escriure, com si de les seues plomes haguera de sorgir la nova societat ensomiada.
El fet terrible, biogràficament decisiu és el suïcidi de sa mare. Quan només té dotze anys, el jove Amos ha dexperimentar aquesta vivència transcendental. La barreja de fúria, desconcert i culpa que hi va sentir sensenyorirà a poc a poc daquest llibre intens.