- Romeria a Sant Antoni de Cap-i-corb (Alcalà de Xivert)
- Mare de Déu del Carme en Alcossebre (Alcalà de Xivert)
- Festa de Sant Cristòfol de lermita de Sant Gregorio (Benicarló)
- Romeria del Roser (Benicarló)
- Festa de Sant Jaume en Coratxar (La Pobla de Benifassà)
- Festes de la Cirera (La Salzadella)
- San Cristòfol (Sant Mateu)
- Festa dels mariners a la Mare de Déu del Carme (Vinaròs)
Agost
- Festes patronals en Sant Salvador a Ballestar (La Pobla de Benifassà)
- Festes patronals en honor de Sant Joan Baptista i el Sagrat Cor (Alcalà de Xivert)
- Festes patronals en honor de Sant Bertomeu, Santa Maria del Mar i els Sants Abdó i Senén (Benicarló)
- Festes patronals en honor de Sant Llorenç, els Sants de la Pedra i Sant Roc (Càlig)
- Entrà de bous a lEstil Calijó (Càlig )
- Festes patronals en honor de la Assumpció, Sant Miquel (Canet lo Roig)
- Festes patronals en honor de la Mare de Déu de la Costa i Sant Sebastià (Cervera del Maestre)
- Festes patronals en honor de Sant Bartomeu i els Sants de la Pedra (La Jana)
- Festes patronals en honor de la Mare de Déu de lAssumpció i Sant Roc (La Pobla de Benifassà)
- Festes patronals en honor dels Sants de la Pedra en Fredes (La Pobla de Benifassà)
- Festes de Sant Roc, Sant Albert (La Salzadella)
- Festes patronals en honor de Sant Roc (Peníscola)
- Festes patronals de la Assumpció i els Sants de la Pedra (Rossell)
- Sant Roc (Rossell)
- Festes patronals en honor de Sant Mateu, Santa Tecla, Sant Clement i Sant Agustí (Sant Mateu)
- Festes patronals en honor de lAssumpció i Sant Roc (Traiguera)
- Festes del llagostí (Vinaròs)
- Romeria festiva a lermita de Sant Roc de la Colònia Europa (Vinaròs)
- Festes majors de lAssumpció, Sant Roc (Xert)
Setembre
- Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Miquel (Alcalà de Xivert)
- Mare de Déu del Socors (Càlig)
- Festes patronals en honor de Sant Miquel (Canet lo Roig)
- Festa de Petracos a la Mare de Déu de Castell de Castells (Castell de Cabres)
- Festes patronals en honor de Sant Llorenç (Castell de Cabres)
- Mare de Déu de la Costa (Cervera del Maestre)
- Festes patronals de la Mare de Déu de lErmitana (Peníscola )
- Festes patronals de Sant Mateu (Sant Mateu)
- Romeria a la Mare de Déu de la Font (Sant Mateu)
- Festes majors (Traiguera)
Octubre
- Dia del Pilar (Benicarló)
- Festa de Sant Francesc (Benicarló)
- Romeria al santuari de la Verge de la Font de la Salut de Traiguera (Benicarló)
- Dia de la Comunitat Valenciana (Benicarló, Vinaròs)
- Feria de la Jana (La Jana)
- Festes patronals de Sant Rafel (Sant Rafel del Riu)
- Mare de Déu del Pilar (Vinaròs)
Novembre
- Santa Cecília (Alcalà de Xivert, Benicarlò, Càlig, Canet lo Roig, Cervera del Mestre, La Salzadella, Sant Mateu, Traiguera, Vinaròs)
- Tots Sants (Benicarló)
- Santa Caterina (Sant Mateu)
- Fira i festes en honor de Santa Caterina i San Nicolau (Vinaròs)
- Festa de Santa Caterina i Sant Nicolau (Xert)
Desembre
- Romeria a lermita de Sant Benet i Santa Llúcia (Alcalà de Xivert)
- Feria Infantil, Benicarlàndia (Benicarló)
- Festa del carrer de Santa Bàrbara (Benicarló)
- Nit de Maitines (Castell de Cabres)
- Festa dels Quintos (La Jana)
- Santa Bàrbara (La Salzadella)
Elaboració pròpia a partir del Calendario de fiestas de la Comunidad Valenciana (A. Ariño iV. Salavert) i consulta directa als ajuntaments.
La Plana Alta - lAlcalatén
Tradicions fortament arrelades
Les festes de la Magdalena de Castelló de la Plana recorden el fet històric del trasllat dels antics pobladors des del turó de la Magdalena fins al pla actual, camí en què sajuden amb canyes verdes il·luminades amb fanals. La festivitat en origen és un romiatge, de celebració regular des del segle XVI. En 1952, amb el VII centenari de la fundació de la ciutat, la celebració ressorgeix després danys de decadència, i inclou elements distintius com la cinta verda al gaiato de canya. La romeria actual, celebrada el tercer diumenge de quaresma, part des de la ciutat cap a lermita de Santa María Magdalena i, havent dinat, fa la tornada que visita la basílica de la Mare de Déu del Lledó, patrona de la ciutat. Lacte continua amb la processó nocturna de penitents. Finalment es realitza la desfilada de gaiates, monuments de llums que formen figures artístiques.
A partir de 1945 es crea la Junta Central de Festejos de la Magdalena i sestableix la setmana de festes. El dissabte es realitza la mascletada, la desfilada dels Cavallers de la Conquesta en home-natge a Jaume I i la Cavalcada del Pregó, on es ressalta la mitologia, història, costums i folklore local, i en la qual participa la Reina de les Festes i la seua cort dhonor. A la nit es realitza lenfarolada del campanar amb llums i focs artificials. El diumenge, a més de la Romeria de les Canyes, se celebra el Festival Folklòric Aragonés. El dilluns es realitza el Pregó infantil amb la Reina Infantil i la seua cort, que visita el Fadrí (campanar de la ciutat) i lEncesa de les Gaiates. Durant la setmana hi ha diversos actes culturals, esportius i recreatius: exposicions de fotos, concursos de llibrets de festa, pirotècnia, concerts i cercaviles, bandes i xarangues, grups de danses, cantants, teatre i revetles. Destaquem el Festival Internacional de Música de Festa, la Fira Alternativa, la Fira de Bous de la Magdalena, i el concurs de bòlit, un joc infantil tradicional. El dissabte següent es fa una ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó i finalment lúltim diumenge sexclama el Magdalena Vítol!, crit final de les festes, amb traca final.
La Mare de Déu del Lledó ocupa un lloc especial en la ciutat de Castelló. Les festes del Lledó se celebren el primer diumenge de maig, precedides dun tridu festiu de dijous a dissabte amb diversos actes religiosos i cívics. Una altra festa dinterès en la capital de la Plana són les festes de Sant Pere del Grau de Castelló. Es realitzen correbous, missa i una processó marinera pel port.
La Setmana Santa de Castelló també revesteix interès, on destaca el Viacrucis i les proces-sons del Sant Sepulcre i de la Trobada. A Torreblanca és remarcable la representació teatral itinerant en valencià col·loquial de la Passió, celebrada el Dijous Sant. A Borriol la Passió també té molta importància amb la representació de la Nova Jerusalem, obra itinerant representada pels veïns. A lAlcora (lAlcalatén) destaca la Trencada de lHora (localment també Rompida), en què centenars de tambors sonen al uníson donant forma a una tamborada, tradició provinent del Baix Aragó, que se celebra el Divendres Sant.
En aquest mateix municipi té lloc la festa del Rotllo en honor a Sant Cristòfol el Dilluns de Pasqua. Se celebra la Romeria dInfants on els xiquets acompanyats de música i seguits per la resta dassistents es traslladen a lermita de Sant Cristòfol i es reparteix el tradicional rotllo de pa. A les Useres se celebra una de les romeries més antigues, datada del segle XIV, els Pelegrins de les Useres. Lúltim divendres dabril dotze pelegrins i un guia caminen per senderes de muntanya durant 36 quilòmetres des de les Useres al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, on fan nit, per a tornar el dissabte. Els pelegrins vesteixen una vesta de color gris blavós amb el cap cobert per un barret dales caigudes. La seua peregrinació es guia per lhorari solar en una ruta distribuïda en sis estacions, cadascuna marcada pel seu cant propi.