Els Ports - lAlt Maestrat
Festa sexennal i devoció a Sant Antoni
El Sexenni en honor a la Mare de Déu de la Vallivana se celebra a Morella cada sis anys. Lorigen daquesta important festivitat es remunta al segle XVII quan, després de successives calamitats que van delmar la comarca, els morellans van traslladar la imatge de la Vallivana a la ciutat per a invocar la seua protecció. La primera festivitat en agraïment a la Verge es va realitzar en 1678, i així ha continuat fins avui amb tan sols dues excepcions: la guerra de Successió i la invasió Napoleònica.
Lany anterior a cada festa sexennal té lloc lAnunci. Els tres primers diumenges dagost es planten els ninots, que són figuracions humanes fetes pels veïns amb interès satíric i que se situen en diferents racons de la ciutat. El quart diumenge es fa la festa major, el pregó, la desfilada de carrosses i el rosari de la nit. Després daçò queda proclamat lany sexennal.
El Sexenni és celebrat entorn del tercer diumenge dagost, a lany següent de lAnunci. És una festa amb organització estamental i gremial, i un format de novenari (nou dies de celebracions). Els organitzadors són els alets (electes), que representen als gremis i la junta de festes. Dos dies abans de larribada de la Verge a la ciutat té lloc lentrada de colònies, rebuda formal als morellans que viuen fora. Lendemà es fa la rogació a Vallivana, que és la processó que anirà a arreplegar la imatge patronal. A la nit es realitza la plantà de les decoracions dels carrers, les quals són un dels trets més coneguts de la festa. La processó general se celebra el diumenge, dia de festa major i primera jornada del novenari. En ella participen tots els gremis, les danses i els grups figuratius. Cada dia ho organitza un gremi i el repartiment és el següent: dia 1, ajuntament i església; dia 2, gent gran; dia 3, pages os i ramaders; dia 4, colònia morellanocatalana; dia 5, colònia de morellans absents; dia 6, gremi de professions, indústria i transport; dia 7, comerç; dia 8, gremi darts i oficis; i dia 9, gremi de la joventut. El programa bàsic dactes de cadascun dels dies es compon de missa solemne, retaule processional, processó i activitats lúdiques. Els quadres figuratius i les danses tenen un significat simbòlic i estan organitzats per cada gremi. Destaquem el quadre de les Heroïnes Bíbliques, el carro triomfant, el quadre de les Heroïnes del Nou Testament o el grup de les Miraverges. Entre les danses ressenyem la dansa dels Torners, la dels Llauradors, la dels Teixidors, la dels Oficis o les Gitanetes. Però hi ha altres actes distintius com el rosari de torxes del segon dia, o les actuacions de cas-tellers, de cobles i correfocs el dia de la colònia morellanocatalana. Una mascletà, castell de focs artificials, actuacions infantils, concerts diversos i competicions esportives completen un programa que conclou el dia posterior a la novena.
En molts municipis Sant Antoni Abat era i és la festa gran de lhivern. En Forcall (els Ports) i Vilafranca (Alt Maestrat) a més de la foguera i la benedicció danimals, la festa adquireix una funció dramàtica que reprodueix escenes de la vida del sant. En la Santantonada de Forcall (localment Santantonà) la foguera exerceix la funció de barraca o cabanya del sant, que queda buida al seu interior. Una comitiva formada per diables, botargues, Sant Antoni i els seus acompanyants recorren els carrers amb la finalitat descenificar la persecució dels dimonis al sant en el desert. En arribar a la plaça el sant es refugia a linterior de la barraca i els dimonis li calen foc. Sant Antoni resisteix la calor i el fum, i fuig per una porta falsa. Mentre el foc consumeix la barraca, els assistents poden travessar-la també. A Vilafranca la festa rep el nom de Sant Antoni el Vell o del Portal. En la festa destaca lobtenció de fusta per a confeccionar la foguera amb lEntrada de la Malea, un acte on la comitiva és detinguda pel guarda forestal i sestableix un parlament sobre la propietat de la fusta. Abans de la crema de la foguera sefectuen representacions de la vida del sant.
Altres festes remarcables als Ports i lAlt Maestrat són la peregrinació de Culla a Sant Joan de Penyagolosa, la Mare de Déu de la Consolació a Forcall, les romeries a Sant Pere de Castellfort, la devoció a sant Pau a Albocàsser, o la Mare de Déu de la Balma a Zorita del Maestrazgo, on sinterpreten balls que es remunten al segle XVII i es realitza una peregrinació al santuari de la Balma, que inclou una representació de la lluita entre el Bé i el Mal.
Foguera de Sant Antoni a Forcall. Foto: Julián Silvestre (Ajuntament de Forcall).
Sant Antoni perseguit pels dimonis. Foto: Àngels Peñarroya (Ajuntament de Forcall).
Dansa dels Torners i carrer decorat. Foto: David Gil (Ajuntament de Morella).
Entrada de la Malea. Foto: Toni García (Ajuntament de Vilafranca).
La Rogativa a Vallivana. Foto: David Gil (Ajuntament de Morella).
Dansa de les Arts i Oficis. Foto: David Gil (Ajuntament de Morella).
Preparent la foguera de Sant Antoni. Foto: Toni García (Ajuntament de Vilafranca).
REPARTIMENT DE DIES FESTIUS PER GREMI EN EL SEXENNI DE MORELLA Dia 1 Ajuntament i Esglèsia Dia 2 Gent gran Dia 3 Gremi de llauradors i ramaders Dia 4 Colònia morellanocatalana Dia 5 Colònia de morellans absents Dia 6 Gremi de professions, indústria i transport Dia 7 Gremi del comerç Dia 8 Gremi darts i oficis Dia 9 Gremi de la joventutCalendari Comarcal
Gener
- Arribada dels Reis de lOrient (Forcall, Morella, Vilafranca) - Sant Julià (Morella) - La Santantonà - Sant Antoni Abat - Publicata de Sant Antoni - Sant Pau (Albocàsser) (Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Castellfort, Catí, Forcall - Sant Sebastià o dels Quintos, Sant Antoni Abat i Sant Francesc (La , Herbés, la Mata, Morella, Olocau del Rey, Palanques, Portell Torre dEn Besora) de Morella, Tírig, Todolella, Vallibona, Vilafranca, Vilar de Canes, Villores, Xiva de Morella (Morella), Zorita del Maestrazgo)Febrer