LLENGUA I ESTAT
SUÏSSA I ESPANYA
DAVANT LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
LLENGUA I ESTAT
SUÏSSA I ESPANYA
DAVANT LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
Vicenta Tasa Fuster
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Dels textos: Vicenta Tasa Fuster, 2019
© Daquesta edició: Universitat de València, 2019
Maquetació: Celso Hernández de la Figuera
Disseny de coberta:Celso Hernández de la Figuera
Correcció: Francesc Sellés
A Júlia i a Anselm, per raons ben diverses
Si no fora pels drets dels grups diferenciats, els membres de cultures minoritàries
no podrien tenir la mateixa capacitat per a viure i treballar en la seua pròpia
llengua que els membres de les cultures majoritàries tenen garantits.
WILL KYMLICKA, Ciutadania multicultural
El grau de llibertat duna persona o dun poble per a elegir com desitja viure
ha de considerar-se en vista de les demandes daltres valors ... La llibertat dels
forts, siga econòmica o física, ha de ser restringida ... perquè el respecte pels
principis de la justícia o sentir vergonya per la flagrant desigualtat de tractament,
és tan bàsic en les persones com el desig de llibertat.
ISAIAH BERLIN, Dos conceptes de llibertat
Bidean arrastoak uztea.
Itzulera ez gorrotatzearen heinekoa da.
Lehengo artzain eta garraiaketa bideak
ez garamatzate jada inora,
ez bada gauzen senera, hitzez-hitz,
ez bada geure baitara.
TERE IRASTORTZA
Procuramos no fondo da entraña
tódalas sombras da pantasma,
o desterro da bruxa...
a soidade da princesa...
a derrota da amazona...
Deixamos pegadas de sangue
nas alleas terras da palabra.
ANA ROMANÍ
A les paraules demano camins
que ens assenderin les noves petjades.
Uns altres llavis que deixin carmí
en els vidres extrems dels vells miratges.
Noves mans, llengua nova, nous sentits.
MARIA-MERCÈ MARÇAL
Pobre siglo veinte
que ha visto morir tantas culturas
que ya nadie recuerda.
Yo nací en el siglo veinte. Eso me gusta.
Es como haber estado en los postres
de una última fiesta.
La fiesta del olvido de los hombres
y las lenguas
la finalización de una batalla sin principio.
El siglo de la voz de las mujeres.
Pobre siglo veinte.
Yo nací en él. Nací en él. Y le he sobrevivido.
ANA TAPIA
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
1. JERARQUIA LINGÜÍSTICA I SEGURETAT LINGÜÍSTICA
El concepte de jerarquia lingüística
El concepte de seguretat lingüística
2. LA REALITAT PLURILINGÜE DESPANYA I SUÏSSA
Les llengües dEspanya
Les llengües de Suïssa
3. LA CONFORMACIÓ DELS ESTATS NACIÓ CONTEMPORANIS I EL PLURILINGÜISME. ESPANYA I SUÏSSA, MODELS DIVERGENTS
La conformació de lestat nació espanyol i les llengües espanyoles
La conformació històrica de lestat nació suís i les llengües dús oficial
4. EL RECONEIXEMENT CONSTITUCIONAL I JURÍDIC DEL PLURILINGÜISME A ESPANYA I SUÏSSA
La pluralitat lingüística suïssa i lordenament legal-constitucional
La diversitat lingüística espanyola i lordenament legal-constitucional
Una visió general del reconeixement legal-constitucional de les llengües de Suïssa i Espanya
5. LA REALITAT PRÀCTICA DELS DRETS LINGÜÍSTICS. DESIGUALTAT DE LLENGÜES, DESIGUALTAT DE DRETS, CIUTADANS DESIGUALS
Reconeixement de les comunitats lingüístiques i dels grups lingüístics a Suïssa i Espanya
Relacions amb lAdministració i les institucions
Ensenyament
Onomàstica i toponímia
Mitjans de comunicació i noves tecnologies
Cultura
Àmbit socioeconòmic i activitats socials privades
6. SEGURETAT LINGÜÍSTICA I JERARQUIA LINGÜÍSTICA A SUÏSSA I ESPANYA
Les llengües nacional-estatals generals
Les fronteres lingüístiques
Territorialitat oficial monolingüe, bilingüe i trilingüe
Llengües incloses i llengües excloses
Llengües grans, llengües menudes
Llengües minoritàries, llengües minoritzades
Drets i polítiques públiques en làmbit oficial
Drets, usos i polítiques en els àmbits privats i socials de repercussió pública
Seguretat lingüística i jerarquia lingüística a Espanya i Suïssa
Conflictes identitaris i nacionals al voltant de les llengües
7. LES POSICIONS POLÍTIQUES A FAVOR DE LA JERARQUIA LINGÜÍSTICA I DE LA SEGURETAT LINGÜÍSTICA A ESPANYA
1. El castellà/espanyol, única llengua oficial
2. Reforçar la jerarquia lingüística i garantir la preeminència del castellà
3. Defensa de la situació actual
4. Quatre llengües oficials a tot lEstat i bilingüisme educatiu, social i institucional en les comunitats autònomes amb llengües cooficials
5. Quatre llengües oficials a tot lEstat i bilingüisme en les comunitats amb llengua pròpia, aprofundint (o no) en les polítiques de suport a les llengües pròpies
6. Quatre llengües oficials a tot lEstat i monolingüisme oficial en les comunitats amb llengua pròpia, respectant els drets lingüístics personals dels castellanoparlants
CONCLUSIONS
Canviar la Constitució, canviar les polítiques
BIBLIOGRAFIA
ABREVIATURES, ACRÒNIMS I SIGLES
AILA Association Internationale de Linguistiques Appliquée ASL American Sign Language AVL Acadèmia Valenciana de la Llengua ARG. Aragonés Arn. Aranés art. Article Ast. Asturlleonés Ber. Berber BNG Bloc Nacionalista Gallec BOE Boletín Oficial del Estado CAL Coordinadora dAssociacions per la Llengua catalana Cast. Castellà Cat. Català CELRM Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries CIEMEN Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions CIIP Conférence Intercantonal de lInstruction Publique de la Suisse Romande et du Tessin CILA Commission Interuniversitaire Suisse de Linguistique Appliquée CIU Convergència i Unió CORSI Società cooperativa per la Radiotelevisione svizzera di lingua italiana DNI Document Nacional dIdentitat DOUE Diari Oficial de la Unió Europea DSGS Deutschschweizer Gebärdensprache DUDL Declaració Universal dels Drets Lingüístics ERC Esquerra Republicana de Catalunya FAES Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales Gal. Gallec Haq. Haquetya ISL International Sign Language IU Izquierda Unida ICV Iniciativa per Catalunya, Verds LAPAOA Llengua aragonesa pròpia de làrea oriental dAragó LAPAPIPA Llengua aragonesa pròpia de làrea pirenaica i prepirenaica dAragó LOGA Llei federal, de 21 de març de 1971, dorganització general de lAdministració LOMQE Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a millorar la qualitat educativa LSC Llengua de signes catalana LSE Llengua de signes espanyola LSF Llengua de signes francesa LSI Llengua de signes italiana MSJ Moviment Separatista Jurassià PEN Poets, Essayists and Novelists PIB Producte Interior Brut PNB Partit Nacionalista Basc Port. Portugués PP Partit Popular PSC Partit dels Socialistes de Catalunya PSOE Partit Socialista Obrer Espanyol RAE Real Academia Española RJ Reagrupament Jurassià RTVE Ràdio Televisió Espanyola RTVV Ràdio Televisió Valenciana SRG.D Schweizerische Radio und Fernsehgesellschaft. Deutschschweiz SRG SSR Schweizerische Radio und Fernsehgesellschaft; Société Suisse de Radio diffusion et Télévision; Società Svizzera di Radiotelevisione; Societad Svizra da Radio e Televisiun SSR Societad regiunala SRG SSR Svizra Rumantscha STSR Société de radiodiffusion et de télévision de la Suisse romande STC Sentència del Tribunal Constitucional TDT Televisió Digital Terrestre UE Unió Europea ULEPICC Unión Latina de Economía Política de la Información, la Comunicación y la Cultura UNESCO Organització de Nacions Unides per a lEducació, la Ciència i la Cultura UPJ Unió de Patriotes Jurassians UPN Unió del Poble Navarrés UPYD Unión, Progreso y DemocraciaINTRODUCCIÓ