Veure dins els versos
La poesia de Joan Fuster
Veure dins els versos
La poesia de Joan Fuster
Salvador Ortells Miralles
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Director de la col·lecció
FERRAN CARBÓ
(coordinador de la Càtedra Joan Fuster)
CONSELL ASSESSOR:
Neus Campillo
Antoni Furió (UV)
Tobies Grimaltos (UV)
Francesc Pérez i Moragón
Manuel Pérez Saldanya (UV)
Vicent Simbor (UV)
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.
© Del text: Salvador Ortells Miralles, 2018
© De les fotografies de la coberta:
Arxiu Joan Fuster
© De la present edició:
Universitat de València, 2018
www.uv.es/publicacions
publicacions@uv.es
Coordinació editorial: Maite Simon
Disseny de linterior i maquetació: Inmaculada Mesa
Correcció: Enric Izquierdo
Coberta:
Disseny original: Celso Hernández de la Figuera
Fotografia: Alacant, setembre de 1952
Detall posterior: Poemes manuscrits de Joan Fuster (foto de Pilar
Escrivà)
A Maica, Hugo i Sara, criatura dolcíssima
Vindrà lhora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
JOAN FUSTER, Escrit per al silenci
Índex
Introducció
1. JOAN FUSTER EN LES DÈCADES DE 1940 I 1950
1. La literatura catalana de postguerra al País Valencià: una literatura sota mínims
2. La fractura del valencianisme cultural de postguerra
3. La tria lingüística de Joan Fuster
4. Labandonament de lescriptura poètica
2. BREUS CONSIDERACIONS FUSTERIANES SOBRE EL GÈNERE POÈTIC
3. ELS INICIS POÈTICS EN LA PREMSA VALENCIANA
1. Verbo. Cuadernos Literarios
2. Almanaque de Las Provincias
3. Esclat
4. Víspera. Revista de las fiestas valencianas
5. Pensat i Fet
4. CICLE LÍRIC
1. Sobre Narcís
2. 3 poemes
3. Ales o mans
4. Escrit per al silenci
5. VA MORIR TAN BELLA, UNA BREU INCURSIÓ EN LA POESIA POLÍTICA.
6. TERRA EN LA BOCA, UN POEMARI DE CRISI
7. CICLE ANTILÍRIC
1. Ofici de difunt
2. «Elegia a Rabelais»
3. Poemes per fer
8. POESIA DE CIRCUMSTÀNCIA
1. Poemes en premsa periòdica dels anys cinquanta
2. Poemes en llibres col·lectius
3. Poemes per a catàlegs i obres dartistes plàstics
4. Poemes inclosos en ledició de la Correspondència
5. Dos poemes marginals: «Loceà» i «[Si co·l pollet...]»
9. VALORACIÓ DE LA POESIA FUSTERIANA
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Referències arxivístiques
Obra de Joan Fuster
Bibliografia general
Introducció
El present estudi se centra en lobra poètica dun autor que ha passat a la història de les lletres catalanes com a assagista, que equival a dir, fins a cert punt, que assolí el reconeixement en el gènere literari més allunyat de la poesia.1 De fet, Joan Fuster es dedicà a lofici de poeta durant molt pocs anys, només en els inicis literaris, i sempre simultaniejant-lo amb les primeres col·laboracions periodístiques i escrits assagístics. A més, amb el pas del temps, el mateix autor qüestionà la vàlua dels seus versos de manera reiterada. Certament, pocs poetes han insistit amb tanta vehemència com ho feu Fuster a dissimular la importància que tenia la poesia pròpia en la seua vida, si més no des que deixà de conrear-la, iniciada la trentena, en plena maduresa creativa i amb una reputació sòlida com a poeta en el circuit literari català. Tanmateix, no fou un abandó total. Continuà escrivint i publicant poemes, però ja ocasionalment, sense lafany darribar als lectors a través de les vies comercials habituals. Des que es produí el seu debut poètic el 1945, en lAlmanaque de Las Provincias, fins a ledició el 1987 de Set llibres de versos, el volum que reuneix una part important de la seua producció poètica, passaren més de quatre dècades, o siga, la pràctica totalitat de la seua trajectòria literària. Duna manera o altra, amb més intensitat o menys, sinteressà per la poesia al llarg daquests anys: com a poeta, crític literari, historiador de la literatura, prologuista daltres poetes, membre de jurats de certàmens poètics... i sempre, per descomptat, com a lector.
A pesar de lactitud displicent que adoptà envers la seua poesia, sintueix en Fuster una resistència íntima, aparentment irracional, a silenciar la veu del poeta que fou i que, a estones espaiades, continuava sent. En el fons, aquesta actitud ambivalent ha estat un dels motius que mha empès a estudiar-la, i no el menor. Així mateix, entre les raons que han originat aquest treball i també entre els seus objectius, reivindicar la qualitat de la poesia fusteriana nha estat, sense dubte, la principal. Però, per avaluar-la com calia era necessari revisar el lloc que mereix en el conjunt de la seua obra literària i en la poesia catalana de postguerra. Seria excessiu, i poc ajustat a la realitat, establir comparacions de qualsevol tipus entre la producció poètica fusteriana i lassagística, tant o més que negligir-la o reduir-la a una aventura lírica de joventut. Paral·lelament, hi ha hagut una altra motivació, potser no tan ambiciosa, però crec que suggeridora per als lectors curiosos: traure a la llum la seua poesia en castellà, que no sha editat mai en cap volum.