NICOLAU PRIMITIU
GÓMEZ SERRANO
MEMÒRIA PRIVADA
I CONSCIÈNCIA VALENCIANISTA
NICOLAU PRIMITIU
GÓMEZ SERRANO
MEMÒRIA PRIVADA
I CONSCIÈNCIA VALENCIANISTA
Alaitz Zalbidea Berenguer
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta obra ha obtingut el Premi Joan Coromines d'Investigació Filològica, Històrica o Cultural (2018), convocat per la Societat Coral El Micalet amb la col·laboració de la Universitat de València. El jurat va estar integrat per Vicent Anyó Garcia (Ajuntament de València), Josep Ferrer i Costa (Fundació Pere Coromines), Joan Rafael Ramos Alfajarín (Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), Maite Simon Méndez (Publicacions de la Universitat de València) i Josep Guia i Marín (Societat Coral El Micalet).
© Del text: lautor, 2019
© Daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2019
Coordinació editorial: Maite Simon
Maquetació: Celso Hernández de la Figuera
Coberta:
Il·lustració: Nicolau Primitiu al seu despatx. (Recreació a partir de una fotograa de larxiu familiar)
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
A la meua família, als meus amicsi a la meua xiqueta volguda
ÍNDEX
PRÒLEG, per Antoni Ferrando
INTRODUCCIÓ
1. LA MEMORIALÍSTICA CATALANA DE LÈPOCA CONTEMPORÀNIA: UNA PERSPECTIVA HISTÒRICA
1. Segles XVIII-XIX
2. El segle XX
2. LEXCEPCIONALITAT: NICOLAU PRIMITIU GÓMEZ SERRANO
1. Lautor
2. Els dietaris (1916-1956)
3. Decàlegs i nòtules (1950-1971)
3. EL TOM VARIA I (1934-1935)
1. Context sociocultural
2. El manuscrit
3. Unes pàgines íntimes i quotidianes
4. Testimoni del valencianisme cultural: Lo Rat Penat i Proa
5. La visita de Pompeu Fabra a València el 1935
6. Apunts toponímics
7. Nacionalisme i llengua
7.1 Els límits de la nació
7.2 La llengua nacional i la seua codicació
7.3 Les lliçons lingüístiques de Nicolau Primitiu
8. El model lingüístic
8.1 Ortograa i gramàtica
8.2 Lèxic
4. CONCLUSIONS
APÈNDIX
Dietari I (1932-1933-1934)
Varia I (1934-1935)
Varia I (1936)
Dietari II (1938-1939)
Dietari VI (1947-1951)
Dietari VII (1952-1956)
Nòtules, llibre LII
Nòtules, llibre LIII
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ONOMÀSTIC
PRÒLEG
El llibre que el lector té a les mans, Nicolau Primitiu Gómez Serrano: memòria privada i consciència valencianista, examina una de les múltiples facetes de la tasca valencianista de don Nicolau (1877-1971), concretament, la de dietarista. El llibre se centra en dos anys, 1934-1935, de lextens dietari que el patrici valencià va anar escrivint entre 1916 i 1968. És un dels poquíssims dietaris que shan escrit en valencià després del segle XVII. Per lextensió, és comparable al del baró de Maldà. Dací la seua rellevància des del punt de vista de la història de la llengua. Lautor lintitulà Vària, perquè de fet és la plasmació escrita de vivències quotidianes de la més diversa índole. Ja nhavien donat notícia Emili Casanova i Josep Daniel Climent. Era inajornable tornar-hi. I ho ha fet Alaitz Zalbidea Berenguer, un dels besnets de don Nicolau.
Alaitz Zalbidea és un jove lòleg format a la Universitat de València (2014), on es doctorà amb una versió acadèmica i més extensa del treball que presenta ací, que meresqué la qualicació de Cum laude i la Menció internacional (2019). Ara és professor de valencià a la Universitat Cardenal Herrera Oria, CEU Sant Pau, de València, i a lEscola dAdults de la Pobla de Vallbona. Des dels anys destudiant, demostrà un gran interés pel perfeccionament dels seus estudis i per la recerca en làmbit de les humanitats. Cursà el Màster en Formació del Professorat a la Universitat Autònoma de Barcelona (2015) i ha fet estades de docència i investigació a la Universitat de Cork (Irlanda) i a la Sorbonne IV, de París. Ha participat en nombrosos congressos i ha publicat els resultats de les seues recerques en revistes com Caplletra, Scripta, Mirabilia i eHumanista. El llibre que ara publica la Universitat de València ha estat guardonat amb el Premi Joan Coromines de 2018, que concedeix la Societat Coral El Micalet. Cal destacar que Alaitz Zalbidea ha sabut compatibilitzar aquesta intensa activitat acadèmica i investigadora amb una forta implicació en un grup de música actual, Ten Rusty Strings, compromés amb la reivindicació de la normalitat cultural del nostre poble.
Amb lestudi del dietari de don Nicolau i lescorcoll de la documentació familiar, Alaitz Zalbidea ha volgut reivindicar també la memòria del seu besavi per mitjà dun llibre, concebut per a un públic ampli, que permet aproximar-nos a la personalitat del nostre homenot, exemple dempresari, de mecenes i de líder cívic, que va tenir un gran protagonisme cultural en els anys 1934 i 1935. Bastarà recordar que durant el bienni susdit, don Nicolau va ser president del Centre dActuació Valencianista, de Lo Rat Penat i de Proa, entitats cíviques que pretenien promoure la valencianització duna societat no conscienciada sobre els seus orígens i la seua identitat. Són els anys en què els escriptors i les associacions culturals intentaven aplicar la normativa emanada de lacord ortogràc de Casteló (1932). El dietari daquella època, del qual sens donen diversos fragments a lapèndix, reecteix també un dels moments més emotius de la vida de don Nicolau. Ell, juntament amb Manuel Sanchis Guarner i Josep Giner i Marco, havia elaborat una proposta de recuperació i normativització de la toponímia major del País Valencià. Doncs bé, en novembre de 1935, tots tres acolliren a València una ambaixada cientíca de Barcelona, formada per Joan Coromines, Pompeu Fabra, Ramon Aramon i Serra i Josep Maria de Casacuberta, amb lobjectiu dintercanviar i compartir criteris per tal de fer efectiva lesmentada proposta de nomenclàtor normatiu. Don Nicolau contà en el seu dietari els detalls que més li cridaren latenció en aquella trobada memorable. Entre les observacions més curioses hi ha lapel·latiu que aplicà a Fabra: «gran decidor».