Així doncs, el volum reuneix un conjunt destudis que ens il·lustren sobre les aportacions i les reflexions de Fabra, Moll i Sanchis Guarner, els tres protagonistes més qualificats de la codificació de la llengua catalana al segle XX i que volen ser alhora un modest homenatge i una sentida expressió de gratitud a tots tres en un moment esperançador però delicat per al nostre país, com és lactual, en què la nostra llengua continua sent víctima dunes calculades estratègies glotofàgiques i es veu sotmesa a perilloses temptacions cantonalistes, que és precisament allò que van combatre els nostres homenatjats. Reunir els tres noms en un sol volum vol ser també una crida datenció sobre la necessitat de tenir en compte labast geogràfic de la nostra comunitat lingüística per a enfortir els llaços que ens uneixen i comprendren millor la diversitat. Recordar les seues aportacions més importants és un imperatiu científic i un deure de gratitud. Analitzar i actualitzar les seues reflexions és una exigència cívica i potser el millor homenatge que els podem retre.
València, juliol de 2018
ANTONI FERRANDO FRANCÉS
Universitat de València
IEC · AVL · AILLC
Sigles bibliogràfiques
AILLC Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes AVL Acadèmia Valenciana de la Llengua CVC Consell Valencià de Cultura FGCD Fundació Germà Colon Domènech IEC Institut dEstudis Catalans IAM Institució Alfons el Magnànim IIFV Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana IVEI Institució Valenciana dEstudis i Investigació PAM Publicacions de lAbadia de Montserrat PUV Publicacions de la Universitat de València UB Universitat de Barcelona UIB Universitat de les Illes Balears UJI Universitat Jaume I UOC Universitat Oberta de Catalunya URV Universitat Rovira i Virgili UV Universitat de València1. El primer treball ha estat publicat a El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Reflexos i projeccions, a cura de Maria Pilar Perea i Germà Colón, Castelló de la Plana, Fundació Germà Colón Domènech, 2006, pp. 103-138; el segon, a Antoni Ferrando (ed.), El primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i el País Valencià, Catarroja/Barcelona/Palma de Mallorca, Afers, 2008, pp. 97-176.
2. Pompeu Fabra. En el cinquantenari de la seva mort el dia de Nadal del 1948, Barcelona, Fundació Jaume I, 1998, pp. 56-69.
3. Actes del Simposi Pompeu Fabra. Jornades Científiques de lInstitut dEstudis Catalans, a cura de Joan Argenter, Barcelona, IEC, 2000, pp. 121-157.
4. La lingüística de Pompeu Fabra, a cura de Jordi Ginebra et alii, Alacant, IIFV/URV, 2000, pp. 279-340.
5. Les relacions catalano-occitanes al llindar del segle XXI, a cura de Christian Camps, Péronnas, Association Française de Catalanistes / Éditions de la Tour Gile, 2009, pp. 189-209.
6. La configuració social de la norma lingüística a lEuropa llatina, a cura dAntoni Ferrando i Miquel Nicolás, Alacant, IIFV, 2006, pp. 189-251.
7. El primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i el País Valencià. Els reptes del futur, a cura dAntoni Ferrando, Catarroja/Barcelona/Palma de Mallorca, Afers, 2018, pp. 97-176.
8. A lentorn de les Normes de Castelló. Ambient, context cultural i repercussions, a cura de Germà Colón i Lluís Gimeno, Castelló de la Plana, UJI, 2013, pp. 39-69.
9. Manuel Sanchis Guarner: un humanista valencià del segle XX, coordinat per Santi Cortés i Vicent J. Escartí, València, AVL, 2006, pp. 94-125.
10. Ampliació del capítol «Francesc de B. Moll i Manuel Sanchis Guarner» del llibre Francesc de B. Moll a linici del segle XXI, curat per Maria Pilar Perea, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003, pp. 91-96,
11. Estudis de llengua i literatura catalanes, XXX. Miscel·lània Germà Colón, Barcelona, PAM, 1995, pp. 175-188.
1
LA DIMENSIÓ NACIONAL DEL PRIMER CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA (1906)
TEODOR LLORENTE, ANTONI MARIA ALCOVER I POMPEU FABRA
El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) fou la culminació dels esforços de la Renaixença per a reconstruir una llengua literària comuna i, alhora, la manifestació de la voluntat dels sectors catalans lingüísticament conscienciats de situar el català en el mapa de les llengües romàniques, en un moment en què part de la filologia romànica encara el considerava una variant de loccità. En conseqüència, calia no sols proclamar davant el món la identitat filològica independent del català, sinó també la determinació de convertir-lo en una llengua de cultura moderna, equiparable a les altres grans llengües europees de cultura.