Nous reptes en el tractament i la investigació del càncer
Nous reptes en el tractamenti la investigació del càncer
Lliçó magistral llegida en el solemne acte
dobertura del curs 2014-2015
Ana Lluch
© Del text: Ana Lluch 2014
© Daquesta edició: Universitat de València, 2014
Maquetació: Publicacions de la Universitat de València
A la memòria dels meus mestresAls meus companys, a les meues companyesA les meues alumnes i als meus alumnes
Índex
INTRODUCCIÓ
IMPACTE DEL CÀNCER EN LA NOSTRA SOCIETAT
BASES MOLECULARS DEL CÀNCER
La transformació maligna
Proliferació cel·lular autònoma
La insensibilitat a senyals antiproliferatius
Levasió dapoptosi
Inducció dangiogènesi
Capacitat de divisió indefinida (immortalitat replicativa)
Capacitat dinvasió i metàstasi
Capacitat de modificació del metabolisme energètic ievasió dels mecanismes immunitaris
SELECCIÓ DE TRACTAMENTS DIRIGITS SEGONS LA COMPOSICIÓ GENÈTICA DEL TUMOR
Assajos clínics i paper dels biomarcadors
Biomarcadors farmacodinàmics (PD)
Biomarcadors farmacogenòmics (PG)
Biomarcadores predictius de resposta
Biomarcadors de mesurament deficàcia o subrogats
RUTES DE SENYALITZACIÓ I DIANES TERAPÈUTIQUES PER A PERSONALITZAR EL TRACTAMENT
DESAFIAMENT DE LES TERÀPIES PERSONALITZADES O DE PRECISIÓ
Altres aspectes importants en el tractament actual del càncer
CONCLUSIONS
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Excm. i Magfc. Sr. Rector,
Excmes. i Il·lmes. autoritats,
companyes i amics de la Universitat de València,
senyores i senyors,
INTRODUCCIÓ
Per a mi és un immens honor poder pronunciar davant vostès el discurs dobertura del curs 20142015 de la Universitat de València. Aquest honor no és sinó fruit del profund respecte i afecte que guarde a aquesta institució. Va ser en aquesta universitat pública que em vaig formar com a estudiant i vaig continuar la carrera com a metgessa i investigadora. Hi vaig assistir a magnífiques classes dels meus mestres i hi vaig poder compartir els meus coneixements amb els alumnes. Poden comprendre, doncs, la gran emoció que minspira lacte davui i el fet de compartir amb tots vostès catedràtics, professors, doctorats i alumnes aquest moment.
Per aquesta raó, desitge expressar el meu agraïment més profund als qui ho han fet possible. En primer lloc, al senyor rector, professor Esteban Morcillo, per haver-me designat per pronunciar la lliçó inaugural del curs 2014-2015, i també als membres de la Facultat de Medicina, al senyor degà, professor Federico Pallardo, i a lequip deganal de la Facultat de Medicina per haver-me proposat per fer-ho aquest curs.
La Universitat de València és un referent nacional i internacional en nombroses disciplines i els seus ensenyaments abasten tot el ventall de coneixements, tant humanístics com científics. O com dirien els nostres antecessors, «abasta tant lart com la ciència».
Ben sovint les diverses disciplines tendeixen a delimitar-se i parcel·lar-se, tant en ciència com en art, per poder ser estudiades amb un nivell despecialització més elevat. Tanmateix, tots els vessants del coneixement tenen en més o menys grau una mica de ciència i una mica dart.
Aquesta és una realitat que he constatat al llarg dels anys en lexercici de la meua professió com a metgessa oncològica. Els coneixements científics són imprescindibles per a recomanar el millor dels tractaments possibles a un o una pacient amb càncer, però la manera com li comuniquem el diagnòstic o el tractament que li administrarem, o la manera com prenem decisions en situacions atípiques, semmarca més dins del concepte de lart del saber fer. Ja fa més dun segle que Sir William Osler, considerat un dels pares de la medicina moderna, va afirmar que «la pràctica de la medicina és un art basat en una ciència».
Per això avui, amb el seu permís, dirigiré el meu discurs cap a una àrea que conec bé: la pràctica de la medicina i, en concret, el tractament del càncer. Una àrea de coneixement que, parafrasejant una vegada més Sir William Osler, té una bona dosi de ciència i molts mil·ligrams dart.
El càncer constitueix un dels problemes de salut més greus en el món desenvolupat i el seu impacte negatiu incideix, de forma especial, en els grups humans més desafavorits. Durant els últims 20 anys hi ha hagut un progrés real en la comprensió i en el maneig del tractament del càncer. Des del començament dels anys noranta la freqüència de les morts causades per càncer ha anat disminuint a un ritme mitjà del 0,7% anual. Aquest progrés ha portat a xifres globals de curació pròximes al 60%. En tot cas, a pesar que hi ha hagut un progrés real, és clara la necessitat davançar cap a un objectiu final, que no pot ser altre que prevenir i guarir totes les formes de càncer.
Però el càncer, ara ho sabem, és un conjunt de malalties que es caracteritzen pel creixement incontrolat a partir duna sola cèl·lula. Aquest creixement sorigina com a conseqüència de mutacions del material genètic, lADN, que afecta gens responsables del creixement cel·lular. En una cèl·lula normal, poderosos circuits genètics controlen de manera fèrria el creixement cel·lular. En la cèl·lula cancerosa, aquests circuits de control shan trencat, fet que porta a un creixement cel·lular desbocat. La divisió cel·lular normal permet als organismes créixer, adaptar-se, reparar-se..., viure, en una paraula.