Aquesta part es clou amb una presentació de la teoria de la pràctica de Pierre Bourdieu sobre el camp periodístic i lhabitus dels periodistes per a tots aquells lectors que vulguen conèixer els fonaments teòrics que sustenten aquesta aportació.
A la segona part del llibre presentem les dades sobre lestructura mediàtica del País Valencià per a la premsa, la ràdio, la televisió i Internet, que inclouen la comparativa amb les dades espanyoles i europees, amb taules i gràfics per a facilitar-ne la lectura.
Finalment, el llibre es tanca amb les conclusions sobre la crisi actual del periodisme, la davallada de la qualitat i el panorama de futur per als professionals.
1.Vegeu capítol 2 de la primera part: «La investigació sobre el periodisme i els periodistes».
2.La tria estratègica dels divuit periodistes entrevistats és una mostra significativa i suficient que recull la diversitat de discursos ideològics, la representació dels mitjans massius dinformació més rellevants al País Valencià, premsa (sis capçaleres), ràdio (quatre emissores), televisió (dues televisions, lautonòmica i lestatal) i Internet (quatre diaris digitals). En la tria, també shi han inclòs les agències de notícies, per la seua rellevància en la rutina dels periodistes i en la difusió de la informació (dues agències de notícies). A més, perquè la mostra siga al més equilibrada possible shan seguit també criteris de selecció per gènere i per edats. Sha escollit una sèrie de mitjans per cada àmbit geogràfic provincial (Castelló, València i Alacant). Pel que fa la llengua de difusió, quatre són en català, dos tenen lopció català/espanyol, i la resta difonen en espanyol, encara que alguns, com Levante-EMV i El País tenen suplements en català.
3.Levolució de latur de periodistes al País Valencià, segons les dades recollides pel Servei Públic dOcupació Estatal i elaborades per lAPM, indica que ha augmentat un 173% entre 2008 i 2013 (de 336 a 998 periodistes aturats) (APM, 2013).
4.En un parell de dècades, de 1990 a 2012, el nombre de llicenciats en Periodisme va augmentar un 57,2% i el total de matriculats en estudis de comunicació (Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat) es va incrementar en un 25,6% de 2010 a 2013 (elaboració pròpia a partir de les dades de lInforme APM, 2013).
PART I
EL CAMP PERIODÍSTIC I ELS PROFESSIONALS DE LA INFORMACIÓ
NOTA: Tots els textos citats doriginals en altres llengües, principalment anglès i espanyol, han estat traduïts per lautora. Els fragments que es conserven en la llengua original són els procedents de les entrevistes, tal com es fa en les recerques amb entrevistes en profunditat.
Cal que les noves formes de pensament sobre el periodisme reflectisquen les àmplies assumpcions, encara canviants, sobre la utilitat del periodisme. [] ¿És una habilitat, una professió, un conjunt de pràctiques, una institució, una indústria, un text, un grup de persones, o un fenomen polític?
BARBIE ZELIZER, Introduction: On Finding New Ways of Thinking About Journalism