En una segona part del llibre es donen les dades més actualitzades i completes fins ara de lestructura dels mitjans de comunicació al País Valencia. Aquestes dades faciliten comprendre la dimensió real de la forta davallada del sector valencià en un moment de metamorfosi de lecosistema comunicatiu. El balanç palesa una situació molt preocupant de feblesa periodística, amb el consegüent empobriment de la democràcia, deteriorada encara més amb lensorrament del sector de laudiovisual després de labrupte i autoritari tancament de lRTVV, per part del govern de la Generalitat en mans del Partit Popular, el 29 de novembre de 2013.
En definitiva, ens trobem davant una aportació significativa a les anàlisis sobre la comunicació i els professionals dun país, que va molt més enllà de la insuficient descripció de lestructura mediàtica en què sovint cauen certes panoràmiques periòdiques, més preocupades per la quantitat que no per la qualitat. No pot haver-hi avenç en la recerca comunicativa si no es parteix duna una sòlida teoria social, sobre la qual bastir com es fa en aquest cas el treball de recollida adequada dinformacions, a fi de situar-les en el context corresponent i operar amb indicadors pertinents i criteris solvents. Només així els resultats es fonamenten en arguments comprovats. Justament per tot això podem concloure que lestudi de Mònica Parreño, en conjunt, és un bon exemple que aplicar una bona teoria social permet evidenciar una pràctica mediàtica, un comportament professional i les conseqüències socials que sen deriven.
JOSEP LLUÍS GÓMEZ MOMPART
Catedràtic de Periodisme de la Universitat de València
Obertura
La motivació principal per a escriure aquest llibre ha estat la preocupació sobre lestat actual de la funció del periodisme per a la societat i, per extensió, la contribució daquest a la formació de lopinió pública quant a la participació responsable en el joc democràtic. Aquesta inquietud està relacionada també amb el debat sobre la dependència dels mitjans dels poders polític i econòmic, i la qüestió sobre els canviants models de periodisme i de producció de notícies. Tot plegat, juntament amb els efectes de la recessió econòmica, forma part de les explicacions sobre la mal anomenada «crisi del periodisme». La degeneració de lestatus del professional ha arribat a un grau tan alt de desprestigi i descrèdit per molts motius que simposa el treball de rescatar el periodisme de les cendres, cosa que demana la incorporació de la percepció dels mateixos professionals a lhora davaluar la situació actual.
Aquest llibre recull les opinions i els arguments sobre una àmplia temàtica relacionada amb el camp periodístic i la professió. La situació actual, contràriament al que es diu sobre la crisi del periodisme, ha estat producte en bona part de lestratègia empresarial per a devaluar les condicions laborals dels professionals de la informació i procurar més beneficis econòmics per als grans grups de comunicació. Si tenim en compte la relació, cada vegada més estreta, entre política, poder i control de la informació, veurem que la crisi econòmica, juntament amb els canvis que shan produït al si del camp per la introducció de les tecnologies i els usos dInternet, que han fet reestructurar des de la base els procediments de treball i fins i tot les relacions, és només això, una estratègia per a mantenir el control de la informació, amb el problema consegüent: la manca dinformació independent, plural i elaborada amb el màxim respecte a les regles del periodisme.
Els periodistes i el periodisme han viscut moments desplendor, nodrits per la mítica imatge cinematogràfica del periodista que investiga i desvetlla casos com ara lescàndol polític Watergate de lany 1972.
Aquells que volen ser periodistes i que han iniciat el seu període de formació, aquells que estan exercint la professió, aquells que senten que formen part dun projecte comú de construcció democràtica, és a dir, tots aquells que senten la necessitat desforçar-se per una societat més justa, igualitària i que done oportunitats per a tots, són els lectors més apropiats daquest llibre.
La reflexió sobre la professió es troba clarament vinculada a les consideracions sobre el valor empresarial del periodisme o, millor expressat, de lempresa periodística la missió de la qual és obtenir un benefici econòmic. Encara que hi ha altres factors, aquest simposa duna manera central. Com ha quedat demostrat per estudiosos i professionals, els trets dels grans canvis que està vivint la professió són comuns a qualsevol àrea geogràfica. Em centraré en els trets propis del periodisme en un àrea concreta, el País Valencià, el nostre espai de referència, on, a hores dara, és preocupant el greu problema de manca de llibertat dexpressió i de destrucció del teixit cultural. Com que són ben pocs els estudis1 fets sobre lestructura mediàtica daquest territori, tot i considerar els escassos i valuosos treballs anteriors, he centrat latenció en les dades sobre lestructura dels darrers deu anys per a lanàlisi de la situació present.
He tingut en compte lopinió, la percepció i els arguments dels mateixos professionals de la informació els quals, a més, han estat escassament estudiats i no han tingut moltes oportunitats de participar a les empreses en el debat sobre els canvis en el camp. Les seues opinions estan avalades per lexperiència, que pot ser molt valuosa en aquest temps de transició a un nou model de producció de notícies. Aquest model es caracteritza principalment per lús estès de les tecnologies en tots els processos i per laugment de la participació del ciutadà en la circulació de la informació per diferents plataformes. Precisament, els periodistes són els que haurien de ser consultats si volem conèixer quin és el grau dacceptació i de compliment de les regles professionals en aquest nou paradigma de la comunicació.
Els professionals no han sigut rellevants perquè són vistos com una part dun negoci o empresa que els considera fonamentals per a complir els seus objectius, a saber, obtenir beneficis per la venda i distribució de la informació, però no com a agents importants per a lempresa en tant que activitat econòmica; és a dir, del negoci no nhan de dir res, això és qüestió de la gerència i dels propietaris o accionistes principals. Lestudi de les rutines i la pràctica periodística ha mostrat sovint les dificultats per a fer complir els principis recollits en els codis deontològics. Les empreses periodístiques, a excepció dalgunes que han nascut en lera de la informació digital, solen ser pronunciadament jeràrquiques i verticals en lorganització del treball. El debat sobre el fet del periodisme en si mateix, com ara la funció social del periodisme o la qualitat periodística, és absent. El periodista és un treballador la veu del qual és marginada, perquè daquesta manera és més fàcil per a les empreses controlar lexercici de la professió. En les darreres dècades, aquesta ha sofert una precarietat considerable alhora que laugment de la demanda dels estudis de periodisme ha produït una «bombolla acadèmica», com assenyala Díaz Nosty (2011). La situació no ha pogut ser més propícia per als empresaris, que tenen a labast molts bons estudiants disposats a treballar o a fer pràctiques, debades o per un sou molt baix. Sha produït un efecte similar al de les empreses xineses: contractació de mà dobra barata a canvi duna alta producció, i marginació dels principis de qualitat i rigor propis de la professió. Els professionals qualificats amb més experiència han estat, a poc a poc, arraconats o acomiadats per a poder justificar la introducció de la mà dobra barata que encara no té lexperiència suficient ni lofici.