REFORMISME IL·LUSTRAT,
LIBERALISME I MODEL EDUCATIU
XÀTIVA (1788-1833)
REFORMISME IL·LUSTRAT,
LIBERALISME I MODEL EDUCATIU
XÀTIVA (1788-1833)
Vicent Torregrosa Barberà
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.© Del text: Vicent Torregrosa Barberà, 2014
© Daquesta edició: Universitat de València, 2014
Maquetació: Inmaculada Mesa
Coberta:
Il·lustració: Làmina xilogràfica de la impremta de Blai Bellver reproduïda a Blai Bellver: materials xilogràfics de la seua impremta a Xàtiva (segle XIX), edició de M. Boix i J. Palàcios (1980).
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
A la memòria dels meus pares,Vicent i Carme.
Ells mensenyaren a estimarla meua terra i la meua llengua.
ÍNDEX
PRÒLEG, Alejandro Mayordomo
PRESENTACIÓ
1. DEL LLEGAT EDUCATIU DE LA IL·LUSTRACIÓ AL DE LES CORTS DE CADIS
1. El reformisme borbònic
2. El projecte educatiu il·lustrat
3. Canvi polític i transformació social
4. Liberalisme i educació
2. EL PLA DESTUDIS PÚBLICS (1788-1806)
1. El punt de partida
1.1 El context
1.2 Els ensenyaments públics fins lany 1788
2. La reforma dels ensenyaments públics
2.1 Contingut del Pla dEstudis: anàlisi
2.2 Posició municipal davant la reforma
2.3 Finançament: propostes alternatives
2.4 Laprovació: dificultats inicials
3. Procés dimplantació del Pla dEstudis
3.1 Lacte inaugural: la Junta dEducació
3.2 Admissió dalumnes: criteris de zonificació
3.3 Inspecció dels estudis
3.4 Propostes de modificació del Pla dEstudis
3.5 Exercicis públics de Lletres: distribucions solemnes de premis
3. EL SEMINARIO PATRIÓTICO DE EDUCACIÓN DE SAN FELIPE
1. Els seminaris de nobles: antecedents
2. Els estatuts del Seminario Patriótico de Educación de San Felipe
2.1 Proposta inicial
2.2 Finalitats de la institució educativa
2.3 Ledifici: dependències i recursos materials
2.4 Finançament i administració
2.5 Lalumnat: seminaristes numeraris i supernumeraris
2.6 Recursos personals: directors, preceptors, professorat i dependents
2.7 Pla o Curs dEstudis
2.8 Exercicis literaris i exàmens
2.9 Calendari escolar i distribució horària
3. Tasca pedagògica del Seminario Patriótico de Educación
3.1 La constitució formal: primeres accions de la Junta dEducació
3.2 La inauguració
3.3 Els exercicis públics de Lletres de 1807
3.4 Els primers anys de funcionament
3.5 Els conflictes amb els catedràtics: inici de la crisi
3.6 Entre Ibi i San Felipe: la decadència
4. POLÍTICA ESCOLAR LIBERAL A XÀTIVA (1820-1823)
1. A tall de contextualització: breu crònica duna estratègia política
1.1 Restitució del nom de Xàtiva
1.2 Catedralitat i capitalitat: la província de Xàtiva
2. La instrucció pública als inicis del Trienni Liberal
3. Lantic convent de Sant Agustí: Casa de Educación Científica
4. Bases per a una nova política educativa municipal
5. El reglament municipal deducació de maig de 1821
6. La Universidad de Provincia: una aspiració frustrada
CONSIDERACIONS FINALS
BIBLIOGRAFIA
APÈNDIX
PRÒLEG
Ha escrit Joan Francesc Mira que les nostres vides han de tenir algun sentit per haver nascut en aquest poble, el valencià. Mira recorda o estimula, amb aquestes paraules, el paper del país com a part de la nostra vocació humana de viure. En començar a redactar aquesta xicoteta entrada per al llibre de Vicent, he recordat de seguida la referència; i la seua evocació mha vingut fàcilment a la memòria perquè Torregrosa és no tinc cap dubte dels qui també pensen i senten el mateix; segur que assumeix en aquesta línia el sentit que té la preocupació, linterès, la dedicació al millor coneixement de la nostra història.