Però tot són sempre aquesta és lensenyança visions parcials de les coses: de nosaltres, dels altres i de la vida; fragments duna totalitat inabastable o dabastament ben dificultós. I aquest llibre vol ser això: una vista parcial dalgunes coses que minteressen i pense que poden interessar; un assaig, una temptativa dentendreles, de copsar-ne, almenys, algun aspecte.
Els textos que el componen han estat escrits al llarg dun període danys no massa llarg però considerable (i intens en canvis), i això es nota, o jo almenys ho note. En alguns textos dic coses que la meua pràctica en escriuren daltres contradiu. Rellegint-los ara, observe com he anat canviant en la manera denfrontar-me a certes qüestions, fins al punt de tractar temes que abans mai no hauria gosat abordar. Deixeu-me que dedique unes ratlles a explicar això. Lany 1998 vaig publicar El joc de pensar, un llibre que recollia certes converses de ficció amb la meua filla, Marta, que aleshores era una xiqueta, sobre alguns dels principals temes de la filosofia. En el transcurs de les converses va sorgir dues vegades el tema de la democràcia i les dues li vaig dir a Marta que més avant en parlaríem; però, al final, el llibre acaba sense que es toque la qüestió. Quan he anat als instituts a parlar-ne amb els joves que lhan llegit, una pregunta que indefectiblement em fan és per què finalment Marta i jo no parlem de la democràcia. La meua resposta solia ser que no volia tractar, com a «filòsof» i des de la tarima o la trona que és la lletra impresa, un tema que realment importa, un tema sobre el qual no em sent ni més capaç de parlar ni més autoritzat que la majoria de les persones. Els deia que, com a individu particular, com a ciutadà, tinc les meues opinions, que estic disposat a compartir amb qui siga davant dun café, és a dir, de manera privada, distesa i informal; però que em fa por que les meues apreciacions, sobre temes en els quals els errors (si són creguts i difosos) poden tenir conseqüències en la pràctica, es puguen prendre com especialment autoritzades per ser les dalgú que es presenta com a filòsof i ho diu en lletra de motle. Els deia que per això em dedique a la Teoria del Coneixement ho dic també en el text titulat «Autoritat i poder», dins daquest recull perquè és quelcom tan teòric i abstracte que a ningú no li importa realment i que, per tant, els errors que puga cometre no tindran mai cap conseqüència digna de consideració. Alguns dels joves em miraven, després dhaver dit tot això, una mica despagats, decebuts.
Doncs això, que ara veig que he perdut bastant daquella por o prudència i que qui mho hauria dit? mhe convertit en un moralista; que ja tracte, per escrit i amb lletra impresa, daquelles coses que pensava que mai no ho faria daquesta manera. Mhe fet gran (o temerari), sembla.
Agraïsc a Miracle Garrido, Sergi Rosell, Ramon Vicent i els «meus lectors de la casa rural» els seus valuosos comentaris.