© Dels textos: els autors, 2021
© Daquesta edició: Universitat de València i Generalitat Valenciana, 2021
Il·lustració de la coberta: Mural del Saló de Corts. Generalitat Valenciana,
Mateo Gamón (2018).
Correcció: Xavier Llopis
Maquetació: Addenda
Disseny de coberta: Quinto A Estudio Gráfico
Edició digital
Índex
Pròleg
Antoni Furió
La Generalitat valenciana a través del prisma de las cortes
M. Rosa Muñoz Pomer
Els diputats del General abans de la Diputació del General. Les comissions estamentals de gestió dels subsidis aprovats en assemblees parlamentàries al Regne de València entre 1261 i 1362
Vicent Baydal Sala
Cròniques de la feina oculta: els funcionaris de la Diputació del General del Regne de València al segle XV
Laura Peris Bolta
El General en tiempo de crisis: su reforma en las cortes de 1437-1438
José Antonio Alabau Calle
El arrendamiento de las generalidades a mediados del siglo XV: el fin de un negocio mercantil
Enrique Cruselles Gómez
Una font alternativa de renda. La noblesa valenciana com a beneficiària del deute censalista de la Generalitat a la fi del segle XV
Pau Viciano
Els conversos en la Diputació del General del Regne de València (1404-1423)
Guillermo López Juan
Las complicadas relaciones entre la Generalitat valenciana y los mudéjares en época bajomedieval. Marginación, silencio, conflictos, integración
Manuel Ruzafa García
Cuerpo unido. La Diputación del General y el gobierno republicano del Reino de Valencia en el primer tercio del siglo XVI
Juan Francisco Pardo Molero
La Generalitat más allá de las funciones fiscales
Óscar Clavell
La indefinición funcional Generalidad-Juntas de Estamentos en la Valencia foral moderna. Su promoción por la Corona
Emilia Salvador Esteban
Entre Diputació i estaments. El canonge don Gaspar Grau dArellano, un personatge clau en les institucions valencianes (segona meitat del segle XVII)
Miquel Fuertes Broseta
De locàs a la dissolució. La Diputació del General en el tombant dels segles XVII i XVIII
Joaquim E. López Camps
A vueltas con la representación política del Reino de Valencia en la Edad Moderna. Los Estamentos y su prohibición por Felipe V
Carmen Pérez Aparicio
La Generalitat y la gestión de los recursos naturales. El contrato de concesión de explotación salinera (ss. XVI-XVII)
M. Magdalena Martínez Almira
La Generalitat valenciana y la explotación intensiva de las zonas húmedas del litoral valenciano (ss. XVI-XVII)
Francisco José Abellán Contreras
La última estructura organizativa de la Generalitat en el XVIII. Recursos, carencias y paradojas a las puertas de su desaparición
Sergio Villamarín Gómez
Pròleg
La Diputació del General, més coneguda per Generalitat, és una institució relativament singular en la història europea. Relativament, perquè la valenciana no és lúnica que va existir amb aquest nom hi hagué, i torna a haver-hi, una Generalitat a Catalunya, i una Diputación del General a Aragó i perquè, bé que amb altres noms, van haver institucions similars en altres països dEuropa occidental, com ara les diputacions o comitès permanents dels Estats provincials o generals dels Països Baixos, els Gedeputeerde Staten o Gecommitteerde Raden. Al capdavall, tant la Corona dAragó, dins la qual sintegrava el regne de València, com lEstat borgonyó o borgonyoflamenc, dins el qual sintegraven els Països Baixos al final de ledat mitjana, eren dues monarquies compostes, com ho seria també, més tard, als primers segles de ledat moderna, la monarquia hispànica, conformada precisament, junt amb Castella, per la Corona dAragó inclosos els seus territoris italians i pels Països Baixos, incorporats en tant que possessió dels Habsburg, com a ducs titulars de Borgonya. La monarquia hispànica dels Àustria era certament una monarquia composta, amb diversos nivells dintegració, i de la mateixa manera que la Corona dAragó comprenia els regnes dAragó, València, Mallorca, Sardenya, Sicília i Nàpols i el principat de Catalunya, els Països Baixos incloïen els estats posteriorment anomenats províncies de Flandes, Brabant, Holanda, Zelanda, Frísia, Groninga, Limburg, Luxemburg, Gueldre, Utrecht, un conjunt de feus, comtats i ducats que més tard serien coneguts com les «disset províncies» i també, de manera genèrica, com a Flandes, prenent el nom dun dels estats pel de tot el regne com passarà també després amb Holanda i les Províncies Unides (Nederlanden en neerlandès i Dutch Republic en anglès). Una monarquia composta governada a través de diferents consells subdivisions de lantic consell reial medieval, tant de naturalesa territorial Castella, Aragó, Navarra, Índies, Itàlia, Portugal, Flandes, com temàtica Inquisició, Estat, Hisenda, Guerra, Cambra, Croada, Ordes Militars. El Consell dAragó, creat per Ferran el Catòlic el 1494, socupava dels territoris tant ibèrics com italians de la Corona dAragó (Aragó, Catalunya, València, Mallorca, Sardenya, Sicília i Nàpols, encara que els dos últims serien transferits més tard, el 1556, al Consell dItàlia, de nova creació), mentre que el Consell de Flandes, instituït el 1588 poc després de la revolta de les Províncies Unides i el mateix any de la proclamació de la república independent, sencarregava de la governació dels Països Baixos.