¶ 1 Vegeu el document 1 de lApèndix.
¶ 2 Vegeu el document 2 de lApèndix. Sobre aquesta entrada M. RAUFAST CHICO, «¿Un mismo ceremonial para dos dinastías? Las entradas reales de Martín el Humano (1397) y Fernando I (1412) en Barcelona», En la España Medieval 30 (2007), pp. 91-130; i les pàgines que li dedica F. MASSIP BONET, a La monarquía en escena. Teatro, fiesta y espectáculo del poder en los reinos ibéricos: de Jaume el Conquistador al Príncipe Carlos, Madrid, Comunidad de Madrid, 2003.
¶ 3 Tots els rems i aparells naùtics que shi trobaven van ser traslladats a les altres drassanes, les del Grau, que encara resten en peu (vegeu el document 3 de lApèndix).
¶ 4 Sobre levolució daquestes entrades reials a la ciutat de València cal citar sobretot el clàssic de S. CARRERES ZACARÉS, Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo Reino, 2 vol., València, 1925; R. NARBONA VIZCAÍNO, Memorias de la ciudad. Ceremonias, creencias y costumbres en la historia de Valencia, València, Ajuntament de València, 2003; V. ADELANTADO SORIANO, «Una consueta del siglo XV», Revista Electrónica Gemir, 8, València, Universitat de València, 2004; T. FERRER VALLS, «El espectáculo profano en la Edad Media: espacio escénico y escenografía», en R. BELTRÁN, J. L. CANET y J. L. SIRERA (ed.), Historia y ficciones. Coloquio sobre la literatura del siglo XV, València, Universitat de València-Departament de Filologia Espanyola, 1992, pp. 307-322; «La fiesta cívica en Valencia en el siglo XV», en E. RODRÍGUEZ CUADROS (ed.), Cultura y representación en la Edad Media. Actas del II Festival de Teatre i Música Medieval (Elche 28 de octubre-1 de noviembre de 1992), Alacant, Conselleria de Cultura, 1994, pp. 145-169. Li dedica també interessants pàgines a València, i especialment a lentrada de Ferran dAntequera, F. MASSIP BONET, «Imagen y espectáculo del poder real en la entronización de los Trastámara (1414)», en XV Congreso Internacional de Historia de la Corona de Aragón, Zaragoza, 1996, tomo I, vol. 3, pp. 371-386; i també a La monarquía en escena..., cit.
¶ 5 Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II. Llibre de lentrada del rei Martí, edició a cura de J. ALIAGA, L. TOLOSA i X. COMPANY, València, Universitat de València, 2007.
¶ 6 M. RAUFAST CHICO, «¿Un mismo ceremonial para dos dinastías?...», op. cit., p. 94.
¶ 7 V. ADELANTADO SORIANO, «Una consueta del siglo XV...», op. cit., p. 2.
¶ 8 Sobre això, a més dels articles citats de Raufast i Adelantado, vegeu els texts recollits a lobra citada de Rafael Narbona, i també A. I. CARRASCO MANCHADO, «Discurso político y propaganda en la corte de los Reyes Católicos: resultados de una primera investigación (1474-1482)», En la España Medieval, 25, 2002, pp. 299-379; i M. RAUFAST CHICO, «¿Negociar la entrada del rey?: La entrada real de Juan II en Barcelona», Anuario de Estudios Medievales, 36-1, 2006, pp. 295-333.
¶ 9 Vegeu el document 13 de lApèndix.
¶ 10 Aquesta anècdota va ser recollida per F. DIAGO, a la seua Historia de la vida, milagros, muerte y discípulos del bienaventurado predicador apostólico valenciano San Vicente Ferrer de la Orden de Predicadores, Barcelona, 1600, edició facsímil a València, París-Valencia, 2001, llibre 1er, cap. XXVI, p. 305 (cal dir que el detall de les espardenyes no hi apareix, i degué afegir-se posteriorment). Lescena ha segut interpretada en el sentit que ací constatem per autors posteriors, com M. SANCHIS GUARNER, en la seua introducció als Sermons de Quaresma, València, Albatros, 1973, vol. I, p. 17; o més recentment J. F. MIRA, Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda dun predicador, València, Bromera, 2002, p. 53.
¶ 11 Cal no confondre aquest episodi amb la visió avinyonenca de sant Vicente Ferrer, com va advertir F. RUIZ I QUESADA, «Maria, Mater Gratiae, Mater Misericordiae [...]. Aspectes iconogràfics entorn de la Mare de Déu del Mantell i els ordes mendicants», Lambard, XV (2003), p. 180. Probablement el canvi de denominació i lestreta encara que diversa vinculació del sant amb les dues aparicions siga la principal causa daquest freqüent equívoc. La qüestió ha estat abordada en profunditat a O. CALVÉ MASCARELL, «In Memóriam: lentremés de mestre Vicent», en prensa (agraïm a lautor haver-nos confiat la lectura de loriginal).
¶ 12 A aquest entremès li va dedicar un article que va explotar, encara que molt parcialment, el document que ací presentem, M. D. CABANES PECOURT, «Lo entramés de mestre Vicent Ferrer», Revista de Filologia Valenciana, 7, 2000, pp. 17-31. Molt més recent i complet és larticle dO. CALVÉ MASCARELL citat en la nota anterior.
¶ 13 Vegeu el document 12 de lApèndix.
¶ 14 El més aproximat que podem trobar després són els càntics que entonaren uns nens disfressats dàngels en el pont dels Serrans durant lentrada de Joan II, el 8 de febrer de 1459, que tant li recordaren lorigen diví del seu poder com la seua missió de vetlar pel bé públic i jutjar imparcialment (M. FALOMIR FAUS, Arte en Valencia, 1472-1522, València, Consell Valencià de Cultura, 1996, p. 405).
¶ 15 Vegeu el document 13 de lApèndix. La referència a lentrada de Martí lHumà es troba a lArxiu Municipal de València, Manuals de Consells A-22, f. 99. Aquesta comparació ja la va fer V. ADELANTADO SORIANO, «Una consueta del siglo XV», op. cit., pp. 18 i 21.
¶ 16 Sobre el significat dels colors a lEdat Mitjana vid. M. PASTOUREAU, Figures et couleurs: études sur la sympbolique et la sensibilité medievales, París, Léopard dOr, 1986.
¶ 17 La despesa global de lentrada va suposar per tant 118.325 sous i 10 diners, quasi el 10% dels ingressos de la Claveria Comuna en aquell any, que van ascendir a 1.196.220 sous en el període fiscal 1412-1413, segons F. VALERO OLMOS, «Reorganización administrativa y evolución económica de la hacienda municipal de Valencia en el tránsito al mundo moderno (1412-1515)», en XV Congreso Internacional de la Corona de Aragón, Zaragoza, 1996, tom I, vol. 4, pp. 293-305.
¶ 18 Vegeu el document 8 de lApèndix. Levolució daquest ofici de cirurgians-barbers es pot seguir a M. GALLENT MARCO, «El gremi de cirurgians de València: procés de constitució (1310-1499)», Afers, vol. 1, n. 2, 1985, pp. 249-269.
¶ 19 Fol. 247r del llibre. En efecte, a Sist li pagaren també per composar les cobles que havien de recitar aquells que anaven sobre els entremesos, mentre que la música la posà Joan Pérez de Pastrana (S. CARRERES ZACARÉS, Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas... cit., vol. 1, p. 61, pagament efectuat el 7 de març de 1415).
¶ 20 F. MASSIP, «Imagen y espectáculo del poder real...», op. cit., p. 381.