LORACIÓ SIMPLE
BIBLIOTECA LINGÜÍSTICA CATALANA
Dirigida per A. Ferrando i A. López García
LORACIÓ SIMPLE
CARLOS HERNÁNDEZ
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
I.S.B.N.: 978-84-370-9397-0
Dipòsit Legal: V-1783 -1989
Servei de Publicacions
Universitat de València
Disseny portada: Tomás Burgos
PRÒLEG
Lestudi de Carlos Hernández constitueix una suggestiva descripció dels significats o valors que cobren les funcions sintàctiques en el domini de loració simple. Tot i que lanomenada Gramàtica del Cas resulta ser el seu marc de referència més acostat, el lector trobarà ací esbossada, amb un criteri certament novedós, una formulació de les bases que permeten de discriminar els valors actancials i de distingir entre tipus i subtipus de predicat.
Destaca la defensa que es fa de la naturalesa icònica de la significació sintàctica, aspecte que ja shavia entrevist des de fa temps, però que rep amb dificultat un tractament sistemàtic. En el present treball es trobaran elements per a una discussió fructífera sobre aquest punt. Més rellevant, amb tot, és tal volta lús sistemàtic que hom fa ací de criteris perceptius dorientació gestàltica. Sembla descriptivament i explicativament útil la hipòtesi que defineix el conjunt darguments o noms lligats per un verb com a configuració (Gestalt), ço és, per utilitzar les paraules de lautor, com a espai perceptual unitari i connex, que admet diferents tractaments estructuralment valorables (pàg. 27). Una noció pròxima, en efecte, a la de valor saussuriana sarriba a explotar en leix de les relacions sintagmàtiques a partir daquest tipus dassumpció teòrica, qüestió que posa en connexió aquest treball amb una línia dinvestigació definitòria de la tradició praguenca.
La perspectiva adoptada, que sallunya dels plantejaments formalistes purs en lanàlisi sintàctica, transpua, creiem, la seua utilitat en dominis com el de la sintaxi històrica, duna banda, i el psicolingüístic o, més concretament, el del desenvolupament de la capacitat sintàctica, de laltra, sense que en cap moment es pretenga posar en connexió metodològica aquests dos àmbits disciplinars.
La Biblioteca Lingüística Cataldna es complau a donar acollida en la seua col·lecció aquest volum, que serà útil a lhora de renovar criteris i mètodes danàlisi sintàctica en el domini de loració simple, i això, des de la particular perspectiva que una llengua romànica com el català ofereix. Moltes de les categories i distincions que shi fan servir tenen, de tota manera, lestatus duniversals (o quasiuniversals) lingüístics, cosa que no deixa de ser una prevecció natural i esperable dels treballs que aborden el nivell sintàctic com a objecte destudi.
AGRAÏMENTS
He dagrair ací lacurada atenció mostrada per Ferran Fabregat en la traducció daquest text a partir de la versió original castellana. Han estat igualment de gran ajuda les seues apreciacions, com també les dels professors Ma Josep Cuenca i Manuel Pérez Saldanya, tant pel que fa als aspectes formals com de contingut. De les deficiències que, amb tot, es puguen observar al text, només lautor nés responsable.
El present treball sinscriu en un projecte finançat per la Institució Valenciana dEstudis i Investigació.
ÍNDEX
0. INTRODUCCIÓ
1. BREU PANORAMA HISTÒRIC
1.1. Estructuralisme europeu. Sintaxi tesneriana
1.2. Lingüística americana. Model fillmorià
1.3. Convenció terminològica: actant vs cas profund
2. APROXIMACIÓ A UN ESTUDI CONFIGURACIONAL DE FUNCIONS I ACTANTS
2.1. Reconeixement del paper de les nocions funcionals
2.2. Signe icònic
2.3. Famílies de marc proposicional
2.4. Notació funcional
2.5. Notació actancial
2.6. Semàntica verbal/semàntica proposicional
3. PREDICATS MONORREMES
4. SEMÀNTICA DE PREDICATS ESTATIUS
4.1. Prototipus estatiu
4.2. Possessió. Estatiu pur i estatiu dinàmic
4.3. Percepció, coneixement
4.4. Estatiu en predicat nominal
4.4.1. Predicat equatiu
4.4.2. Predicat adscriptiu
4.4.3. Ser i estar
4.5. Predicat existencial
5. SEMÀNTICA DE PROCESSOS
5.1. Introducció
5.2. Tipologia de processos
5.3. Desplaçament local
5.4. Canvi intern. Causatiu
5.5. Successos
6. SEMÀNTICA DE PREDICATS ACTIUS
6.0. Introducció
6.1. Parlant com a agent prototípic
6.2. Entorns sintàctics performatius
6.3. Construcció factitiva vs construcció causativa
6.4. Acció prototípica: donació
6.5. Tractaments del nucli proposicional actiu
6.5.1. Implicitació dactants
6.5.2. Subjecte/AGENT-objecte directe/EXPERIMENTADOR
6.5.3. Subjecte/AGENT-objecte directe/OBJECTIU
6.5.4. Subjecte/AGENT-Complement Regit/ OBJECTIU (EXPERIMENTADOR)
6.5.5. Subjecte/AGENT
6.6. Actants en perifèria funcional
6.6.1. INSTRUMENT
6.6.2. COMITATIU
6.6.3. BENEFACTITIU
6.7. Transformacions sintàctico-semàntiques que pressuposen AGENT