I tanmateix... la tradició reformada ha sigut especialment fecunda en lèpoca contemporània. Sobretot la figura extraordinària de Karl Barth ha mostrat la permanent actualitat del Soli Deo gloria de la Reforma enfront de les pretensions idolàtriques del nacionalsocialisme però també de qualsevol altre poder, polític, econòmic o religiós. La humilitat de lhome davant del totalment Altre (Luter) és condició necessària per a la renovació de la societat (Calví). Per això, lactitud del creient respecte del món no pot ser de separació (insolidària) ni dabsorció (secularitzadora), sinó de testimoni i compromís a exemple de Jesús, en qui les dues naturaleses, humana i divina, no estan dividides ni confoses, dacord amb les confessions cristològiques de lEsglésia cristiana indivisa.
Aquest caràcter inseparablement espiritual i secular del cristianisme, reivindicat amb vigor per Barth, és ben visible en levolució del moviment ecumènic, especialment a partir de la creació del Consell Ecumènic de les Esglésies (Amsterdam, 1948), on saccepta la noció, típicament calvinista, de «societat responsable», descartant actituds com el pietisme i el misticisme, molt presents en la pràctica de les tradicions luterana i ortodoxa, respectivament, i que passen a considerar-se desviades. Des daleshores, temes com la solidaritat amb els empobrits, loposició a les armes nuclears, la igualtat entre dones i barons, lecologia i la sostenibilitat... han sigut assumits com a part de lètica social per les Esglésies membres del Consell. Una fita històrica en aquest desenvolupament és la I Assemblea Ecumènica Europea (Basilea, 1989), amb participació catòlica romana, que va convidar tots els cristians del continent a comprometres per la justícia, la pau i la salvaguarda de la Creació.
La influència de la teologia de Barth és així mateix decisiva en un seguit de filòsofs del s. xx que representen sengles veus crítiques envers levolució de la modernitat: Denis de Rougemont, que, impel·lit per una epistemologia relacional o intersubjectiva, dunió en la diversitat, ha fet via cap a una «societat lliure i responsable» de caire federalista, íntimament lligada a leuropeisme polític i el diàleg intercultural; Jacques Ellul, defensor de l«anarquisme cristià», un dels pares de lecologia política; Paul Ricoeur, que ha reeixit a integrar fenomenologia, hermenèutica i rehabilitació de la filosofia pràctica en un pensament original. Arrelats tots tres en la tradició reformada, mostren com aquesta és capaç dafrontar creativament els dèficits de la cultura moderna, i en aquest sentit poden ser considerats ben bé postmoderns.
I en les nostres terres? Quin hi és el lloc del calvinisme hui dia? Què en podem esperar a hores dara? Certament, les persecucions martirials del s. xvi, la intolerància que va acompanyar els períodes absolutistes, la repressió franquista, exigeixen una reparació envers el conjunt de les comunitats protestants, la qual hauria de consistir primerament en un exercici de memòria històrica realitzat amb rigor, equanimitat i esperit de reconciliació. Això permetria deixar-se interpel·lar pel missatge silenciat o esbiaixat de Joan Calví i per les ensenyances que sen deriven, moltes de les quals, per dissort, encara no hem assumit en la nostra cultura religiosa, política i econòmica. Creiem que cal, i amb urgència, bastir un «ecumenisme integral» que ajude a restaurar aquelles profundes fractures que, en la transició a la modernitat, impediren prendre en compte les aportacions de Calví i de Luter, i encara dErasme i de Vives, i que des de llavors shan eixamplat i agreujat amb funestes conseqüències per a la nostra concòrdia cívica.
València, 27 de maig de 2012
Commemoració del traspàs de Joan Calví
IJOAN CALVÍ. CRONOLOGIA
Retrat de Joan Calví (s. XVI) Anònim. Bibliothèque de Genève
1483Naix Martí Luter.1484Naix Huldrych Zwingli.1491Naix Ignasi de Loiola.1493Naix Joan Lluís Vives.1504Enchiridion militis christiani, dErasme.1509Naixement de Joan Calví a Noyon, Picardia, el 10 de juliol.1513El príncep, de Maquiavel.1516Utopia, de Tomàs More.1517Noranta-cinc tesis sobre les indulgències, de Luter.1519Naix Théodore de Bèze.1521Excomunió de Luter. Dieta de Worms. Manifest de Praga, de Thomas Müntzer.1524Calví entra al Col·legi de Montaigu, a París. Esclata la guerra dels camperols. De libero arbitrio, dErasme.1525De vera et falsa religione, de Zwingli. Mort de Thomas Müntzer. De servo arbi-trio, de Luter.1526De subventione pauperum, de Vives.1527Sacco de Roma per les tropes de lemperador Carles V.1529De concordia et discordia in humano genere, de Vives.1530Dieta dAugsburg.1533A París, conversió de Calví al cristianisme evangèlic. De sarcienda Ecclesiae concordia, dErasme.1534Luter publica la traducció completa de la Bíblia a lalemany. Llei de Supremacia dEnric VIII dAnglaterra.1536Primera estada a Ginebra, amb Guillaume Farel. Primera edició llatina de la Institució de la religió cristiana (no tracta de la predestinació).1538És expulsat de Ginebra i sinstal·la a Estrasburg.1540Casament amb Idelette de Bure. El papa Pau III aprova la Companyia de Jesús.1541Tractat sobre la Santa Cena. Primera edició en francés de la Institució. Retorn a Ginebra: Ordenaments eclesiàstics, treball bíblic i teològic, polèmiques amb el Consell de la ciutat i el partit dels llibertins.1542Del lliure albir.1544Breu instrucció contra els errors de la secta dels anabaptistes.1545Comença el Concili de Trento.1549Acord entre Joan Calví i Heinrich Bullinger, successor de Zwingli, a Zurich (Consensus Tigurinus): la reforma zwingliana resta pràcticament absorbida per la calvinista.1551Publicació del Psautier de Genève.1552Segona edició del Book of Common Prayer, redactada per Thomas Cranmer, amb influències zwinglianes i calvinistes.1553Execució de Miquel Servet.1555Pau religiosa dAugsburg; en queden al marge anabaptistes i calvinistes. John Knox inicia la predicació a Escòcia.1559Calví funda a Ginebra lAcadèmia, germen de la futura Universitat. Primer Sínode de les Esglésies reformades franceses.1562Introducció de la Reforma calvinista als Països Baixos. Esclaten les guerres de religió a França.1564Joan Calví mor a Ginebra el 27 de maig. Patent de llibertat de consciència de Joana dAlbret, sobirana del Bearn i la Baixa Navarra, publicada en occità.1572Massacre de la nit de Sant Bertomeu.1583Publicació del Salteri bearnés, obra dArnaut de Saleta (Arnaud de Salette).1598Edicte de tolerància de Nantes, concedit per Enric IV de França.