L'expressió
(26) em sembla que una dona truca a la porta,
fa referència a una dona no coneguda ni pel parlant ni per l'oient; la utilització del sintagma nominal amb article indefinit serveix per a referir-se a la qualitat "dona" (i no "home",...) no a la indeterminació quantitativa a què es refereix el pronom indefinit en
(27) em sembla que alguna dona truca a la porta.
En plural, tanmateix, l'article no representa quantitat indeterminada. Si comparem (28a) i (28b),
(28a) de primer van entrar-hi unes dones i després uns homes,
(28b) de primer van entrar-hi algunes dones i després alguns homes,
en podem deduir que a (28a) l'article torna a assenyalar la qualitat del substantiu que acompanya, mentre que a (28b) la forma indefinida quantifica d'una manera indeterminada la noció del substantiu.
L'article pot afegir també un valor emfàtic (classificador o qualificador):
(29) eren uns homes valents,
(30) és un metge,
(31) és un borinot,
(32) té uns ulls... !
Un cas extrem és l'aparició de l'article indefinit amb substantius propis, com ara
(33) ets un Porró clavat,
(34) tot un Ausiàs Marc en parla.
A cap de les dues situacions no podem considerar un com a pronom indefinit.
L'ús genèric de un, correlatiu de el, caracteritza la forma d'article i no la del pronom indefinit. Així,
(35a) un fill té cura dels pares,
(35b) (?) algun fill té cura dels pares,
(35c) alguns fills tenen cura dels pares.
Tot i que (35c) és gramatical, i en algunes situacions també (35b), el sentit no genèric de tots dos s'oposa al sentit genèric de (35a)9.
La innovació funcional enfront del numeral, d'una banda, i les diferències significatives enfront del pronom indefinit, de l'altra, fan que considerem un com una "paraula" diferent que cal incloure dins el paradigma de l'article10.
(8) El valor quantificador que moltes vegades s'ha reconegut a l'article no està pròpiament en ell, sinó en la conjunció d'article més morfema de nombre.
(9) És ben cert que en aquestes oracions un mostra un sentit quantitatiu, però el diferencia dels indefinits el fet d'ésser una quantificació "derivada" del sentit genèric, i no inherent, com ho és als indefinits.
(10) El problema que es planteja en català pel que fa a la forma "neutra" de l'article no és la seua inclusió o la seua exclusió d'aquest paradigma, sembla haver-hi acord quant a la primera part, sinó el fet de considerar lo, article neutre, com a propi del català. Les gramàtiques l'exclouen del sistema de l'article i n'al.leguen que l'ús que se'n fa en la llengua parlada és un castellanisme, com ho justifica la seua absència en la llengua clàssica. Algun autor (Neira 1983), tanmateix, contradiu aquesta opinió majoritària i inclou lo entre les formes d'article del català actual.