SINTAXI I SEMÀNTICA DE L'ARTICLE
BIBLIOTECA LINGUÍSTICA CATALANA
Dirigida per A. Ferrando i A. López García
SINTAXI I SEMÀNTICA DE L'ARTICLE
A. BRIZ / M. PRUNYONOSA
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
1a. edició, octubre 1987
2a. edició, juliol 1990
Nota a la segona edició:
En aquesta segona edició s'han corregit alguns errors tant de forma com de contingut apreciats a la primera; tanmateix s'ha intentat la seua actualizació bibliogràfica.
Fotocomposició: Servei de Publicacions de la
Universitat de València
I.S.B.N.: 978-84-370-9366-6
Edició digital
Servei de Publicacions
Universitat de València
Disseny portada: Tomás Burgos
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
1. ORIGEN I DESENVOLUPAMENT DE L'ARTICLE
2. ESTATUT GRAMATICAL DE L'ARTICLE
3. PARADIGMA
4. LA FUNCIÓ DETERMINADORA DELS ARTICLES
4.1. El tractament lògic dels articles
4.2. La teoria gramatical de la determinació (Doctrina del coneixement previ)
5. LA FUNCIÓ DETERMINADORA-CONTEXTUAL DELS ARTICLES: LA TEORIA DE L'ACTUALITZACIÓ
5.1. La teoria de l'actualització: una nova formulació de la teoria del coneixement previ
5.2. Unes altres concepcions significatives dels articles
5.2.1. Concreció/Abstracció
5.2.2. Inclusivitat/Exclusivitat
6. LA FUNCIÓ "LÒGICO-ESTRUCTURAL" DELS ARTICLES: EL MODEL ESTRUCTURAL
7. UNA PROPOSTA INTEGRADORA: L'ANÀLISI TEXTUAL DELS ARTICLES
7.1. Introducció
7.2. Les funcions primàries de l'article
7.2.1. La funció sintagmàtica oracional
7.2.2. La funció textual
7.2.2.1. La necessitat d'un canvi de perspectiva
7.2.2.2. Quin és el valor de l'article des d'aquesta nova perspectiva textual? ...
7.2.2.3. Les condicions textuals per a l'ús dels articles
7.2.2.4. L'article zero
7.2.2.5. L'anomenat article genèric
7.2.2.6. Article, demostratiu, possessiu i pronom personal de tercera persona.
7.2.2.7. Unicitat i especificitat
7.2.2.8. Conclusió
8. MECANISMES DE SUBSTANTIVACIÓ. EL VALOR I LA FUNCIÓ DELS ARTICLES: UNA NOVA PROPOSTA MULTILATERAL
8.1. Ellipsi i substantivació
8.2. Despronominalització i substantivació
8.3. D'altres factors que intervenen en el procés de substantivació
8.4. Substantivació i lexicalització
8.4.1. Substantivació i lexicalització dels adjectius de persona i éssers animats
8.4.2. Substantivació i lexicalització dels adjectius referits a coses
8.5. Les construccions article + adjectiu, article +de + nom i article + oració de relatiu
8.5.1. La construcció Article + Adjectiu
8.5.2. El (neutre) + Adjectiu
8.5.3. Article + Adverbi de grau + Adjectiu
8.5.4. Article + Adjectiu en aposicions
8.5.5. Article + Adjectiu possessiu
8.5.6. Article + DE + Nom i Article + Oració de relatiu
8.5.6.1. Article + DE + Nom
8.5.6.2. Article + Oració de relatiu
8.5.7. Article + Infinitiu
9. SOBRE ELS USOS DE L'ARTICLE
BIBLIOGRAFIA
NOTA PRELIMINAR
La Biblioteca Lingüística Catalana naix de la collaboració que exigeixen les necessitats més peremptòries. Hi ha un tipus d'obres que ningú no ofereix als editors, i són aquests els que -contràriament al que sol passar en el camp de la bibliografia científica- les demanen als autors. Una tesi doctoral s'ocupa generalment de qüestions massa específiques perquè el públic culte hi puga estar interessat: editar-les representa, quasi sempre, un favor que l'editorial presta a la ciència i a l'autor. En l'altre extrem, un manual redunda en benefici d'autor i editor, i, si les expectatives són favorables, l'acord de publicar-lo se sanciona ràpidament.
Però, ¿què en direm de les obres de consulta, de les colleccions que desenvolupen el ventall temàtic d'una disciplina científica amb un criteri unitari per a totes i cada una de les qüestions abordades? Els autors d'aquest tipus de treballs no són lliures: l'editorial els imposa un límit d'extensió, l'exigència de tractar l'estat de la qüestió, i fins i tot una línia expositiva unificada. L'editor tampoc no se sent còmode amb el projecte: d'una banda, encarar-s'hi implica el compromís implícit -i, en el nostre cas, explícit- d'esgotar la matèria, de fer que tots els temes projectats es publiquen amb la qualitat científica i dins els terminis previstos; d'altra banda, es veu obligat de bestreta a renunciar a la mera pruïja de la rendibilitat per mor de la necessitat social que l'ha motivat. No és, doncs, estrany que aquest tipus de colleccions siga poc freqüent en el panorama editorial.
La Biblioteca Lingüística Catalana, promoguda pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, realitza així una funció que, probablement, només un organisme d'aquesta naturalesa pot mamprendre. És obvi que el panorama bibliogràfic de la llengua catalana disposa de monografies substancioses i gramàtiques excellents, però manca d'una col.lecció com la que ara ens proposem publicar. Quan un lector culte, un professor de Batxillerat o d'EGB, o un alumne de Filologia vulga conéixer de forma ordenada i comprensible tot allò que s'ha escrit sobre lingüística o filologia catalana, és probable que no sàpia on trobar-ho: si acudeix a les gramàtiques s'adonarà que són excessivament generals i que, endemés, cada una està orientada en un determinat sentit -normatiu, generativista, estructuralista, etc.-, i no dóna compte dels altres. Si escorcolla en les biblioteques se sorpendrà pel fet que uns temes han estat investigats de forma exhaustiva i que altres manquen per complet de referències fiables.