ELS PEUS QUE CALCIGUEN LA TERRA
ELS LLAURADORS DEL PAÍS VALENCIÀ
A LA FI DE LEDAT MITJANA
ELS PEUS QUE CALCIGUEN
LA TERRA
ELS LLAURADORS DEL PAÍS VALENCIÀ
A LA FI DE LEDAT MITJANA
Pau Viciano
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta obra ha obtingut el XXVI Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics (2009), convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana amb el suport i la col·laboració del Museu dHistòria de Catalunya, de Publicacions de la Universitat de València i de la revista LAvenç. El jurat va estar integrat per Josep Fontana, Joan F. Mira, Josep M. Salrach, Joan B. Culla, Sebastià Serra, Antoni Furió i Agustí Alcoberro.
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.© Del text: Pau Viciano Navarro, 2012
© Daquesta edició: Universitat de València, 2012
Coordinació editorial: Maite Simon
Maquetació: Inmaculada Mesa
Coberta:
Il·lustració: Collita de pastanagues, imatge del Tacuinum Sanitatis, dIbn Butlan de Bagdad (s. XI)
Còpia de la Biblioteca Casanatense (Roma), ms. 4.182
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
Als meus germans i cosins,
en record daquells estius
sense horaris ni obligacions
en què botàvem sèquies
a lalqueria de Villamargo
...en la cosa pública havia cap, e aquest és aquell qui ha lo regiment o senyoria; los ulls e les orelles són los jutges e els oficials; los braços són aquells que defenen la cosa pública, ço és los cavallers e los hòmens darmes; lo cor són los consellants; les parts generatives són los preïcants e informants; les cuixes e cames són los menestrals; los peus que calciguen la terra són los pagesos qui la colren e lexerciten per llur ofici tostemps.
FRANCESC EIXIMENIS, Lo Crestià.
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
1. UN PAÍS SENSE PAGESOS
Terra de llauradors
Treballar per a un amo: jornalers i mossos
Els altres camperols: hereters i eixarics musulmans
2. UN MÓN CAMPEROL COMPLEX I DESIGUAL
Llauradors en el regne duna ciutat
Indígenes i colons: els orígens duna fractura decisiva
El pes discriminador de la senyoria
Què en queda, del dualisme?
3. KULAKS I LLAURADORS POBRES
La desigualtat en una pagesia sotmesa
Llauradors rics i llauradors pobres: els límits de la diferenciació pagesa
Hi havia una única classe camperola al País Valencià medieval?
4. SOTA UN MATEIX SOSTRE
Els marcs socials de la reproducció biològica
Fecunditat i arrelament comunitari
Casa i model familiar
Del grup domèstic a la parentela
5. LACCÉS A LA TERRA I LA FORÇA DE TREBALL
Dots i donacions nupcials
Entre lherència i el mercat
Treball familiar, jornalers i arrendataris
Els mossos: una ampliació de la mà dobra domèstica
6. LA PETITA EXPLOTACIÓ: UNA BASE PRECÀRIA DE LA PAGESIA
Unes heretats esmicolades
Lhegemonia i la diversitat dels cereals
Equipament i tècniques
Una horta dalts rendiments
7. ELS MERCATS: ESTÍMULS I CONSTRICCIONS
La terra com a mercaderia
Animals i cereals
Mercat del crèdit i endeutament camperol
Innovació agrària i comercialització: una relació complexa
8. ELS MARCS DENQUADRAMENT I DE DOMINACIÓ SOCIAL
La senyoria: més enllà de la sostracció
El poder municipal en unes comunitats jerarquitzades
Sant Martí i el dimoni o les formes de la resistència pagesa
APÈNDIX
BIBLIOGRAFIA
TAULA DE SIGLES
AMCArxiu Municipal de Castelló de la PlanaAPPVArxiu de Protocols del Patriarca de ValenciaARVArxiu del Regne de ValènciaBSCCBoletín de la Sociedad Castellonense de CulturaCODOINColección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón