La recerca sha dividit fonamentalment en dues parts clares: una primera danàlisi de diferents aspectes del món editorial i impressor al final dun cicle que ja nanuncia un altre. La segona part pretén oferir una eina de treball per als estudiosos del llibre i per als catalogadors del patrimoni bibliogràfic. Rubió, al final del pròleg a la biografia de Bergnes de las Casas elaborada per Olives (1947), reclama la necessitat dels estudis sobre impremtes com la que sha fet amb Bergnes, i afegeix aquest comentari: «Si las bibliotecarias de la Diputación Provincial de Barcelona emprendieran esta tarea, agregarían un título más a este prestigio que han conquistado». Em reivindico bibliotecària i, com a tal i per als catalogadors, ofereixo aquest gra de sorra.
PRIMERA PART
Si donem per bona lexistència dun contínuum en lorganització social de la comunicació, calia veuren levolució des de lorigen de la impremta fins a linici del segle xix, perquè només així podíem tenir els referents mentals duns artesans que sanaven trobant amb noves tècniques que els abocava a una concepció diferent de la societat de la qual ells podien ser actors principals. En aquest context, mhe vist en la necessitat de tenir en compte la legislació vigent aleshores perquè ens ajudés a explicar moltes de les coses que es van fer o haver de fer a causa daquesta. I, per damunt de tot, veurem la influència de la Nova Planta en el desenvolupament econòmic de la cultura catalana.
Quan els legisladors es plantegen la possibilitat de trencar els mecanismes anteriors, sadonen dels lligams que shavien instituït durant els segles anteriors. Malgrat tot, no deixaran dintentar-ho. La comparació de les lleis dimpremta i les seves conseqüències en els dos períodes constitucionals (1810-1814; 1820-1823) ens permet seguir el procés del canvi de mentalitat. En les dues ocasions es van posar les bases per a la transformació social duna època; i es va fer, fonamentalment, amb la lluita per aconseguir expressar lliurement i per escrit les idees de cadascú.
Les rèmores de control acumulades, especialment per la influència de lEsglésia, van exercir un fre gens menyspreable, no únicament en els períodes absolutistes, sinó també en bona part dels cicles constitucionals. Daquí ve la importància de conèixer de més a prop les estratègies censores i els mecanismes per escapar-ne. La vinculació de les lleis amb el comportament és, en aquest cas, més que notable. També, natural-ment, shi ha de vincular el mon clandestí, bé sigui per la via ideològica o per leconòmi-ca, amb el comerç il·legal. Tant en un cas com en laltre, les mostres són més evidents que no semblava, i certament pronostiquen lèxit de resultats en el cas de fer-ne un seguiment acurat i planificat. La circulació clandestina de llibres i papers impresos era molt habitual, i sha arribat a confondre amb la legal. Possiblement, molts dels registres que les bibliografies i bases de dades consideren com a bons, són, en realitat, falsificacions.
Si la necessitat de fer complir les lleis obligava a escampar reials ordres, cèdules i altres instruccions a tot el territori, conèixer el sistema de distribució no únicament facilita la comprensió de les estratègies per aplicar les lleis amb relativa eficàcia, sinó que obre noves perspectives per intuir que el grau dinformació i possiblement de lectura (individual o col·lectiva mitjançant un lector) era superior al que en un principi es pot imaginar a causa de lalt percentatge danalfabetisme. Sense lectors i cal no oblidar-ho, lèxit de la premsa o dels almanacs i calendaris, i també les petites obres dimaginació, no hauria estat possible. És molt encertada en aquest sentit i per als impressors la qualificació dintermediari cultural que fa servir Ramon Arnabat.1
Reinhard Witmann equipara gairebé la Revolució Francesa i les seves derivades amb la revolució lectora que experimenta Europa en general. La seva observació és ben precisa:
Esta alteración funcional tan rica en consecuencias de la técnica de la lectura, hasta entonces exclusiva de ciertos sectores, fue saludada con entusiasmo por los revolucionarios, criticada con preocupado ademán por los «ilustrados moderados», combatida con encono por las clases reaccionarias y conservadoras, por los clérigos y los responsables del Estado; pero nadie se atrevió a negarla.2
Tothom, duna manera o altra, llegia.
La lectura per a la qual calien textos impresos era expansiva per voluntat generalitzada. Els temps demanaven tenir informació, i llegir; directament o escoltant els qui ho feien en veu alta. La lectura també implicava expansió econòmica. Una caricatura del que passava és esplèndidament descrita pel petit fullet Diarrea de las imprentas. Memoria sobre la epidemia de este nombre que reina actualmente en Cádiz, imprès a Cadis el 1811. Com veurem al capítol dedicat a la clandestinitat on es comenta, mostra la febre que suposa poder expressar-se mitjançant un paper imprès. Linterès per llegir i les noves maneres de veure la societat nestimulaven la publicació i, evidentment, el negoci.
No és menys sorprenent el resultat de lapropament que sha fet del paper de les dones en els tallers impressors. Laplicació del model de comportament familiar de les societats pageses ha resultat molt clarificador perquè no únicament hem pogut constatar que treballaven al costat dels homes, sinó que en moltíssimes ocasions elles són la baula que permet la continuació dun negoci, per a la qual cosa es converteixen, ben sovint, en moneda de canvi. En aquest sentit, també resulten prou il·lustratives les esquerdes que es van produint en la nova societat liberal a mesura que es modifiquen els criteris dincorporació laboral amb les transformacions dels gremis. La dona hi té un paper molt central. Lelaboració i el comerç dels llibres i altres impresos viu un període dexpansió molt gran, i les dones, en tot el procés, seran clau per al progrés econòmic dels implicats. La presència que com a tals tenen en les ordenances gremials és tot un senyal. Lestudi minuciós dels fils femenins en la majoria dimpremtes des del XVIII fins al segle XX ajudaria, molt probablement, a elaborar un autèntic mapa de les vinculacions familiars dimpremtes que, només aparentment i sota noms diferents, mantenen la independència les unes de les altres.
Per entendre què pot significar tot plegat ens és imprescindible humanitzar els impressors i posar-los en situacions tan quotidianes com sigui possible perquè, si ens limitem a valorar-los com a elaboradors de llibres amb més o menys qualitat o amb més o menys intenció estètica, en realitat, els aïllem excessivament de la societat dins la qual vivien i amb la qual volien viure tan bé com els fos possible, sense massa diferències amb daltres artesans o empresaris. Serà així que podrem infiltrar-nos en els comportaments generals duna època des de la perspectiva dun sector concret de la societat, aquí, els impressors. Daquesta manera, també, els ajudarem a entrar a formar part dels corrents de comportament generalitzats arreu dEuropa. Hem devitar, com diu Peter Burke, de tractar les situacions utilitzant textos i documents contemporanis com a reflexos no pro-blemàtics del seu temps.3 Cal intentar aproximar-nos a tota aquella documentació que fou generada involuntàriament. En aquest oblit, pel que fa a la impremta, shi cau més sovint del que seria desitjable.