La revolució agrària consisteix en lespecialització i en la intensificació de lús dels factors de producció: terra, treball i sobretot capital. La gran innovació conceptual és que ladob, a més de ser utilitzat per a restituir la capacitat productiva del sòl, ho pot ser per a millorar-la, incrementant així els rendiments; per tant, entre lagricultura i la ramaderia no hi ha competència, sinó col·laboració. Daltra banda, les innovacions sadopten amb la finalitat dobtenir el màxim benefici aprofitant les oportunitats que el mercat ofereix en cada moment.
4.1.1 Lantecedent dels Països Baixos
Linici dels canvis es produeix modestament als Països Baixos amb laprofitament duna part del guaret per a conrear lleguminoses o prats artificials: això permetia obtenir aliments per al bestiar, i per tant mantenir més animals durant lhivern, sobretot bestiar boví, que proporcionava més fems i possibilitava, per tant, un rendiment superior dels cereals (Tits-Dieuaide, 1984). La disminució del guaret, passar del descans un any de cada tres a un any cada cinc o sis, significava augmentar la superfície conreada sense augmentar la superfície posseïda, però exigia més inversió de treball i de capital, que només era possible per la conjunció duna mà dobra abundant, de la disponibilitat duna terra dal·luvió de la millor qualitat i amb humitat suficient, de la pràctica desaparició dels drets senyorials i duna situació sostinguda de preus elevats dels cereals com a conseqüència de la forta concentració urbana. En aquestes condicions, valia la pena invertir treball i capital en la millora de la producció.
Sobre aquestes terres de bona qualitat, més treballades i més fertilitzades, es van començar a aconseguir rendiments per gra sembrat de prop del 10 a 1, mentre que al conjunt dEuropa sarribava com a molt al 5 per 1. Una vegada iniciat el procés, aquesta agricultura va donar mostres duna gran capacitat dadaptació: quan al segle XVI va començar a arribar gra dels països del Bàltic a preus més baixos, les explotacions agràries van incrementar la dedicació ramadera per a lobtenció de carn i sobretot de lactis, exportables a mercats llunyans (com el formatge dHolanda, de gran importància per a lalimentació dels navegants) i també de matèries primeres industrials: lli, cànem, llúpol, plantes tintòries i fins i tot flors (tulipes). Els beneficis que proporcionava lagricultura holandesa feien possible la costosa inversió destinada a crear noves terres mitjançant el drenatge i la construcció de dics: de 1540 a 1600 la superfície agrària va créixer així 150.000 ha (un 2% del territori). El resultat daquestes transformacions va ser un fort augment dels rendiments per superfície, però no un gran augment de la productivitat per treballador, atès que les noves formes dutilització de la terra eren molt intensives en treball.
4.1.2 La revolució agrària a la Gran Bretanya
Les innovacions holandeses van ser aviat imitades i millorades a Anglaterra: a lincrement dels rendiments (per superfície) es va afegir lincrement de la productivitat (per persona), en aplicar el model holandès en explotacions molt més extenses i amb una aportació de capital més gran.
La revolució agrària anglesa no presenta cap factor nou; la novetat rau en la recerca de la combinació més favorables dels factors de producció, en lextensió més gran de les transformacions i, en definitiva, en els resultats: el pas duns excedents mitjans de prop del 25% a més del 50%, fet que explica que a la primera meitat del segle XVIII la Gran Bretanya fos una gran exportadora de cereals, a pesar del fort increment de població que sestava produint al mateix temps.
Els canvis més importants van consistir en:
1 La introducció de rotacions de conreus, amb la inclusió de lleguminoses i farratges, que incorporen nitrogen a la terra, millorant-ne així la fertilitat, i permeten la disminució del guaret fins a la seva eliminació (Wrigley, 2006).
2 La selecció de llavors i danimals reproductors.
3 La inversió de capitals en la millora dels camps (tancament, drenatge, correcció dels sòls).
4 La preocupació pel progrés agrari, expressada en la publicació duna gran quantitat de llibres i fulletons, i la creació de societats agràries.
Una de les innovacions principals va ser una flexibilitat més gran en lús de la terra: segons els preus relatius dels cereals i els productes ramaders, es dedicava més terra als conreus o a les pastures: és el que sanomena explotació convertible (convertible husbandry). El resultat és la progressiva substitució duna agricultura dautoabastament, destinada a obtenir en cada explotació una part important dallò que era necessari per a la subsistència del grup familiar, per una agricultura per al mercat, que sespecialitza en els productes que li poden oferir més beneficis en cada moment, a canvi dhaver de comprar la resta.
El procés britànic és molt complex, i barreja els canvis tècnics amb canvis estructurals representats pel procés denclosure o tancament dels camps (closed fields), en oposició a lanterior agricultura comunitària, de camps oberts (open fields). De fet, el nou sistema dexplotació era rendible sobretot en finques grans, però precisament a Anglaterra sestava produint de temps un fort procés de concentració de la propietat en mans dels senyors, de membres de les classes urbanes elevades, de la petita noblesa rural (gentry) i de pagesos benestants (yeomen). Aquesta estructura de la propietat, i encara més de lexplotació, era diferent de la que es considera típica del continent a lèpoca, caracteritzada per la preponderància de la petita explotació pagesa, encaminada a lautoabastament i poc capitalitzada. Com hem dit ja també, aquesta new husbandry requeria més inversió de capital i una certa capacitat empresarial, de manera que les grans finques van anar quedant en mans darrendataris que poguessin aportar a la vegada capital (diners, instruments de treball, bestiar), coneixements agraris i capacitat de gestió per a tirar endavant lexplotació.
Daquí va sorgir la idea, difosa a través de David Ricardo, que la forma normal dorganització de lagricultura era un propietari rendista, un arrendatari capitalista i una mà dobra assalariada. Val la pena advertir que Ricardo (1772-1823) era un gran terratinent i que gran part de la seva teorització va destinada a justificar laugment que experimentava la renda de la terra a la seva època, o sigui, a defensar els seus interessos de classe.
El darrer i principal episodi daquesta concentració de la propietat és el procés denclosure, de tancament de terres, que significa la destrucció de lagricultura tradicional, comunitària (dopen fields), encaminada a lautoabastament, i la seva substitució per lagricultura capitalista, dexplotacions tancades (físicament i legalment, closed fields), de propietat absoluta i dexplotació sense constriccions.
Es tracta dun procés molt llarg, que comença després de la Pesta Negra i no acaba fins al segle XIX, però la part més important correspon a lanomenada enclosure parlamentària, que a partir del darrer quart del segle XVII permetia als propietaris de la major part de les terres del poble obtenir un decret del Parlament que obligava la resta de propietaris a acceptar el tancament i la redistribució de terres. Aquesta redistribució tenia la finalitat dobtenir explotacions compactes i incloïa també les terres comunals, que eren repartides en proporció a la propietat de cadascú, fent així encara més grans les diferències en lestructura de la propietat.