Autoritat i autoritarisme
Una lectura
des de la psicoanàlisi
Assaig 51
Autoritat i autoritarisme
Una lectura
des de la psicoanàlisi
Miquel Bassols
Universitat de València
© Del text: Miquel Bassols, 2020
© Daquesta edició: Universitat de València, 2020
© De la imatge de la coberta: Perejaume, VEGAP, València, 2020
Publicacions de la Universitat de València
Arts Gràfiques, 13 46010 València
Coordinació editorial: Maite Simón
Coberta: Perejaume, Pintura i representació (1989)
Disseny de la col·lecció i maquetació: Inmaculada Mesa
Correcció: Elvira Iñigo
Edició digital
A lArnau i en Bernat, i també a en Kyle, pel desig de les lletres on sigui que se nautoritzin.
Lautoritat és mútua o no és.
BLAI BONET
Podem dir que la Legalitat és el cadàver de lAutoritat; o, més exactament, la seva «mòmia» un cos que perdura tot i estar privat dànima o de vida.
ALEXANDRE KOJÈVE
Pretenem mostrar de quina manera la impotència per sostenir autènticament una praxi es rebaixa, tal com és comú en la història dels homes, a lexercici dun poder.
JACQUES LACAN
Índex
INTRODUCCIÓ
AGRAÏMENTS
AUTORITAT I CREENÇA
La paradoxa del pare
Una fórmula de lautoritat
Josep Pla i lestat desperit dels catalans
DESESCRITS
ALGUNES AUTORITATS SOBRE LAUTORITAT
Loblit de lautoritat
El sentiment dautoritat
El poder invisible de lautoritat
La lògica de lautoritat
Les quatre autoritats dAlexandre Kojève
DESESCRITS
AUTORITAT I PODER
El poder de la paraula
Els quatre discursos de Jacques Lacan
LEstat i el poder de lAmo
DESESCRITS
LAUTORITAT ANALÍTICA
La transferència
El poder de la paraula
Lautoritat del «subjecte suposat saber»
Lautoritat i lexercici del poder
El revers del Discurs de lAmo
«El supuesto pueblo catalán»
DESESCRITS
DECLIVI DEL PARE I FEMINITAT
El retorn del fantasma del pare
Llei de la paraula i norma jurídica
Lògica fàl·lica i lògica femenina
DESESCRITS
PER UNA DEMOCRÀCIA ANALÍTICA
Primer doctubre
Una democràcia analítica
La democràcia contra ella mateixa
La democràcia minvant
«No tinc por»
«Posar tot altre al seu lloc de subjecte»
Marguerite Duras o una política de la pèrdua
Per una democràcia femenina
DESESCRITS
PER NO CONCLOURE
ANNEXOS
1. Perejaume i el lloc del subjecte
2. Els quatre discursos
GLOSSARI
BIBLIOGRAFIA
Introducció
Lautoritat està en crisi? Ho escoltem en llocs i àmbits ben diversos: lautoritat dels pares i les mares en la família, la dels mestres en làmbit pedagògic, la dels metges i terapeutes en la seva pràctica clínica, la dels investigadors en el camp del saber científic, la de les jerarquies en les institucions religioses. I sobretot lautoritat dels polítics en el món de la política. La política és avui el camp on les autoritats són posades més en qüestió, on sovint es fa ben difícil que siguin reconegudes «No ens representen», diuen i on també es fa més difícil que es reconeguin entre elles «No menteixi! Vostè no té autoritat per seguir governant». La desqualificació de lautoritat de laltre sembla avui el recurs més efectiu per menystenir-lo, per treurel dels llocs del poder i també per negar-li finalment els drets més fonamentals. Lautoritat en crisi? De fet, si fem un repàs en la història, lautoritat sempre ha estat en crisi, especialment quan ha de justificar en què sautoritza, què la fa autoritat. Aleshores, quan lautoritat defalleix, lautoritarisme esdevé el símptoma dun ús del poder que no pot respectar ja la singularitat de les persones. Quan desapareix lautoritat i es degrada en lús del poder de la força, legal o física, desapareix el reconeixement mutu indispensable per conviure en una societat que es reconegui ella mateixa com a justa i veritablement democràtica. La democràcia, convertida en un joc de majories garantides només per la quantitat de vots obtinguts en eleccions, esdevé aleshores un sistema buit de contingut, un simple recurs retòric per un retorn de lautoritarisme més subtil o més groller. «Democràcies autoritàries» en diuen ara, o també «democràcia sense política». Aquest recurs a lautoritarisme es fa molt sovint en nom de la legalitat com a garantia darrera de lautoritat, de lús del poder i de la força en el si dels mateixos sistemes democràtics. Constatem, però, que el recurs únic i constant a la legalitat alimenta encara més la crisi de la mateixa autoritat.
El conflicte que estem vivint aquests darrers temps entre Catalunya i lEstat espanyol és sens dubte paradigmàtic daquesta conjuntura. El recurs únic i constant a la legalitat per resoldre els conflictes polítics ha portat a un atzucac que no sembla tenir ja marxa enrere. Podem llegir-lo com un conflicte dautoritats que no es poden reconèixer entre elles? En tot cas, el símptoma Catalunya, per anomenar-lo així, és ja un símptoma a Europa i planteja el problema de lautoritat i de lús del poder a instàncies i nivells diversos. Aquesta conjuntura ha estat sens dubte un dels motius del nostre interès pel tema de la crisi de lautoritat i de lemergència de lautoritarisme. És el fil vermell que travessa aquestes pàgines.