TOTS A LESCOLA?
EL SISTEMA EDUCATIU LIBERAL EN LA LLEIDA DEL XIX
Quintí Casals Bergés
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
2006
Aquesta obra ha obtingut el XXII Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòria i Estudis Històrics (2005), convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana amb el suport i la col·laboració del Museu dHistòria de Catalunya i de Publicacions de la Universitat de València. El jurat va estar integrat per Josep Fontana, Joan F. Mira, Josep M. Salrach, Joan B. Culla, Gregori Mir, Antoni Furió i Jaume Sobrequés.
Amb el suport de
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Quintí Casals Bergés, 2006
© Daquesta edició: Universitat de València, 2006
Coordinació editorial: Maite Simon Maquetació: Guada Impresores, SL Correcció: Pau Viciano
Coberta:
Disseny: Celso Hdez. de la Figuera
Il·lustració: Cartilla ó silabario para uso de las escuelas del reino, Lleida, Llibreria de Lorenzo Corominas, 1894. Fons: Llegat Areny. Serveis dArxius i Llegats de la Fundació Pública Institut dEstudis Ilerdencs.
Realització ePub: produccioneditorial.com
A lEva, al Quintí i al nostre etern amic Weppy (In Memoriam)
El desconcierto y descuido en que se halla la educación; el origen de tan funesto abandono; las causas antiguas que han acarreado el atraso en las ciencias; la ignorancia que nos amenaza después de tan desastrosa invasión, si no acudimos al remedio; son por desgracia males tan notorios, que se reputaría agravio hecho a la sabiduría del Congreso entristecer su ánimo con tan amarga relación en el momento mismo en que va a ocuparse en arreglar la educación pública, penetrado a fondo de la necesidad de tan gloriosa empresa.
MANUEL JOSÉ QUINTANA, Informe de la Junta creada por la Regencia para proponer los medios de proceder al arreglo de los diversos ramos de la Instrucción Pública, Cadis, 9 de setembre de 1813, dins Historia de la Educación en España. Textos y Documentos, Madrid, 1979, vol. I, pp. 373-414.
ÍNDEX
PRÒLEG
INTRODUCCIÓ
EL CONTEXT ESTATAL
LEDUCACIÓ DE LA POBLACIÓ: UNA PRIORITAT LEGAL DEL NOU ESTAT LIBERAL
Liberals i absolutistes davant leducació (1808-1833)
Revolució liberal i educació (1833-1843)
El sistema educatiu liberal espanyol (1844-1868)
Primeres mesures concretes per normalitzar leducació
CULTURA, PENSAMENT I LA SEVA INFLUÈNCIA EN LA PEDAGOGIA ESPANYOLA FINS A 1868
El Romanticisme
El tradicionalisme
Leclecticisme
El krausisme
EL CONTEXT PROVINCIAL
OBJECTIUS EDUCATIUS INICIALS DEL LIBERALISME LLEIDATÀ
EL DISCURS PEDAGÒGIC DE LA INTEL·LECTUALITAT LLEIDATANA
LENSENYAMENT DE PRIMERES LLETRES
ANTECEDENTS DE LENSENYAMENT PRIMARI A LLEIDA
LA CREACIÓ DESCOLES NORMALS
LA INSTRUCCIÓ PRIMÀRIA LIBERAL: EL CAS DE LLEIDA
Condicions generals i règim disciplinari a les escoles de primària
Règim disciplinari
Idioma, metodologia i currículum escolar liberal
Els resultats
LEDUCACIÓ DE LA DONA
LES ESCOLES DADULTS
EL MESTRE DESCOLA EN LÈPOCA LIBERAL
El salari
La consideració social del mestre i leducació, en fase de revisió?
ALGUNES CONCLUSIONS SOBRE LENSENYAMENT PRIMARI EN LA PRIMERA ÈPOCA LIBERAL
LENSENYAMENT SECUNDARI
LENSENYAMENT SECUNDARI EN LA POLÍTICA EDUCATIVA LIBERAL
ANTECEDENTS DE LENSENYAMENT SECUNDARI A LLEIDA
LA CREACIÓ DE LINSTITUT DENSENYAMENT SECUNDARI DE LLEIDA
Infraestructura, professors i alumnes del centre
La Biblioteca Provincial
Recursos pedagògics i didàctics
Consolidació de linstitut a les comarques de Ponent
LENSENYAMENT UNIVERSITARI
ORIGEN DE LES UNIVERSITATS ESPANYOLES
ALGUNS APUNTS SOBRE LORIGEN DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA.
LA REFORMA UNIVERSITÀRIA LIBERAL
LA UNIVERSITAT: LA PART ROMÀNTICA DE LA IDENTITAT DE LLEIDA
Les raons de Cervera
Posicionament de Lleida
ALTRES INICIATIVES EDUCATIVES
CONCLUSIONS
ANNEX
BIBLIOGRAFIA
PRÒLEG
Lhistoriador Quintí Casals ha dedicat una notable recerca a lestudi de la penetració liberal en el món lleidatà del segle XIX. Lestudi de les bases socials i institucionals del liberalisme, la ruptura amb lAntic Règim, la conquesta del poder local, lelit política i les seves formes dascens material i social han estat alguns camps del seu treball fructífer. Publicacions com «Canvi econòmic i social en el pas de lantic règim a lestat liberal: Lleida en la primera meitat del segle XIX»,[1] Polítics de Lleida. El poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868),[2] que va obtenir el premi Josep Lladonosa dhistòria local lany 2001, «Milicia Nacional, liberalismo y progresismo. El prototipo leridano en los primeros dos tercios del siglo XIX»[3], per esmentar-ne només algunes de representatives han dibuixat nítidament com el liberalisme va alimentar un nou grup social, distint de loligarquia tradicional que dirigia el municipi lleidatà en el segle XVIII, de base més urbana, professional i menestral. Alhora Casals ha mostrat com, en bona part, el progressisme lleidatà va capitalitzar el canvi liberal a la península, lascens duna nova classe mitjana i un projecte alternatiu al tradicional. El projecte progressista fou lobjecte de la seva tesi doctoral, publicada amb el títol El Trienni Progressista a la Lleida del segle XIX. La regència del general Espartero (1840-1843).[4]