CONTACTE I CONTRAST
DE LLENGÜES I DIALECTES
Joan Veny
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
2006
BIBLIOTECA
LINGÜÍSTICA CATALANA
30
Direcció
Antoni Ferrando Francés
Ángel López García
Comitè científic
Germà Colón (Universitat de Basilea, Suïssa)
Joseph Gulsoy (Universitat de Toronto, Canadà)
Philip Rasico (Universitat de Vanderbilt, Estats Units dAmèrica)
Beatrice Schmid (Universitat de Basilea, Suïssa)
Max W. Wheeler (Universitat de Sussex, Gran Bretanya)
Curt Wittlin (Universitat de Saskatchewan, Canadà)
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en,
o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà,
sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre,
sense el permís previ de leditorial.
© Joan Veny i Clar, 2006
© Daquesta edició: Universitat de València, 2006
Producció editorial: Maite Simon
Correcció: Elvira Iñigo
Realització ePub: produccioneditorial.com
Coberta
Disseny: Maite Simon
Tractament gràfic: Celso Hernández de la Figuera
Per a Antoni M. Badia Margarit i Maria Cardús,
tot mirant, des de la nau de la vida,
el deixant duna vella amistat
ÍNDEX
PORTADA
PORTADA INTERIOR
CRÈDITS
DEDICATÒRIA
ÍNDEX
PRESENTACIÓ
ABREVIATURES
SIGNES FONÈTICS UTILITZATS
I. CATALÀ-CASTELLÀ
1. SOBRE LA INTERFERÈNCIA CATALÀ-CASTELLÀ
2. FORTUNA DEL FONEMA /X/ EN CATALÀ: VISIÓ HISTÒRICA DE LA «QUEADA»
3. LA IMPORTACIÓ DEL FONEMA /X/ EN CATALÀ
4. SOBRE LES EQUIVALÈNCIES cast. /x/ = cat. /ʎ/
II. CATALÀ-ASTURIÀ
5. IEISME HISTÒRIC I TRACTAMENT DE /x/ EN ASTURIÀ I CATALÀ
III. CATALÀ-GALLEC
6. GALLEC I CATALÀ. RELACIONS I PARAL·LELISMES LINGÜÍSTICS
IV. CATALÀ-ARAGONÈS
7. SOBRE EL VALENCIÀ GEMECAR GEMEGAR
V. CATALÀ-OCCITÀ
8. SOBRE ELS OCCITANISMES DEL ROSSELLONÈS
9. LA INTERFERÈNCIA OCCITANA EN LOBRA EPIDEMIOLÒGICA DANTONI GIRAULD (1587)
VI. CATALÀ PENINSULAR-MALLORQUÍ
10. DIALECTOLOGIA CONTRASTIVA
APÈNDIX
MAPES
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX DE MOTS
PRESENTACIÓ
Una llengua no viu isolada. Des de les àrees dadstrat soperen transferències humanes, conseqüència duna emigració o bé duna conquesta amb la seva ulterior colonització. És un entre altres dels factors de renovació del seu sistema lingüístic. La llengua arribada pot empeltar alguns dels seus elements a la llengua receptora a causa del seu contacte. Una part daquest llibre es dedica al contacte del català amb altres llengües (castellà, aragonès, occità). En la secció I sofereix una visió general de la interferència amb el castellà (1), seguida destudis monogràfics sobre ladopció, i sobretot adaptació, del fonema castellà /x/ en català i els seus dialectes (2 i 3), així com un altre treball sobre les equivalències amb el fonema /ʎ/ en català (4). La secció IV presenta una introducció sobre la importància de la presència aragonesa al Regne de València i les seves recialles lingüístiques, confoses algun temps amb imaginàries traces mos-saràbigues; nés una il·lustració el treball sobre el valencià gemecar (7), que es revela tributari de laragonès arribat amb els colonitzadors. La secció V conté dos treballs relacionats amb loccità: un (8) socupa dels occitanismes instal·lats en el rossellonès, absents generalment de la resta del domini i que confereixen fesomia pròpia a aquest dialecte; laltre (9) analitza aspectes de la interferència occitana en lobra del metge occità A. Girauld, on es detecten occitanismes integrats en el sistema al costat daltres de caràcter individual.
Però no sha de desconèixer una altra estratègia destudi, el contrast, és a dir, la comparació de llengües diferents, en el nostre cas les romàniques, o de dialectes duna mateixa llengua, sense contigüitat geogràfica, comparació que posa en relleu les coincidències i discrepàncies de dues entitats lingüístiques amb resultats importants per a la lingüística general i la lingüística històrica. En el llibre present, aquesta segona vessant afecta el contrast del català amb altres llengües i dialectes (II i VI). En el primer cas es comparen els processos dadaptació del fonema castellà /x/ i el tractament de la iodització en català i asturià (5) així com els paral·lelismes entre gallec i català, dels quals es desprenen ensenyaments per a la història de la nostra llengua. En el cas dels dialectes (10), el coteig dun text gironí del segle XIX adaptat al mallorquí coetàniament ofereix crec un exemple interessant de dialectologia contrastiva.
Tractant-se destudis apareguts en publicacions i en èpoques diverses i sobre temes connexos, ha estat inevitable la reiteració de certs punts, que he procurat reduir al mínim, tot admetent la utilitat pedagògica dalgunes insistències.
Els articles han estat objecte desmenes i addicions. He unificat la transcripció fonètica segons lAlfabet Fonètic Internacional, he respectat el sistema de citacions segons cada article i he afegit dos mapes (1 i 3).
Que el lector em permeti cloure aquest prefaci amb gratituds. A Antoni Ferrando i Ángel López per acollir aquest llibre dins la prestigiosa col·lecció de la Universitat de València; a Elvira Iñigo, per la seva acurada labor traductora i lescrupolosa faena correctora; a Maite Simon, per la seva diligència en la coordinació de tot el procés editorial; a Emili Casanova i Joan Anton Rabella, per unes recerques bibliogràfiques; a Joan Ramon Veny-Mesquida, M. Pilar Perea i Montserrat Adam, que en més duna ocasió han evitat que naufragués per les aigües, sovint procel·loses, de la informàtica.