INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA
PRAXI, ESTRUCTURA I CANVI
Marc Baldó Lacomba
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment,
ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació,
en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic,
per fotocòpia o per qualsevol altre, sense permís previ de leditorial.
© Del text, lautor, 2009
© Daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2009
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es
publicacions@uv.es
Disseny de la maqueta: Inmaculada Mesa
Il·lustració de la coberta, Josep Renau: La marxa de la joventut cap al futur (bcet 9B), 1974.
Acrílic sobre paper i fusta, 68,5 x 125,6 cm, IVAM
Diseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Realització ePub: produccioneditorial.com
ÍNDEX
PORTADA
PORTADA INTERIOR
CRÈDITS
INTRODUCCIÓ
I LA HISTÒRIA COM A CIÈNCIA
1. DEFINICIÓ DHISTÒRIA
EXPERIÈNCIA HISTÒRICA I CONEIXEMENT HISTÒRIC
CARACTERÍSTIQUES DE LA MATÈRIA HISTÒRICA
DEFINICIÓ DHISTÒRIA
2. CIÈNCIA, CIÈNCIES NATURALS I CIÈNCIES SOCIALS
LA CIÈNCIA
LEXPLICACIÓ CIENTÍFICA
RELACIÓ ENTRE EXPLICACIÓ I COMPRENSIÓ
CIÈNCIES NATURALS I CIÈNCIES SOCIALS
3. LA PERSPECTIVA DEL CONEIXEMENT HISTÒRIC
CAMP DE TREBALL I OBJECTIUS DESTUDI DE LA HISTÒRIA
ESPECIFICITATS DEL CONEIXEMENT HISTÒRIC
FUNCIÓ I USOS PÚBLICS DE LA HISTÒRIA
4. EL MATERIAL DE LA HISTÒRIA
ELS FETS HISTÒRICS
FETS DE MASSES, FETS INSTITUCIONALS I ESDEVENIMENTS
ORGANITZACIÓ I SELECCIÓ DELS FETS
LES FONTS HISTÒRIQUES
ELS LLOCS DE LA MEMÒRIA
5. EL MÈTODE CIENTÍFIC: PREGUNTES, HIPÒTESISI RECERCA DE MATERIALS
EL MÈTODE CIENTÍFIC COM A DIÀLEG
PREGUNTES, HIPÒTESIS I RECERCA DE MATERIALS
6. ELS PROCEDIMENTS DINVESTIGACIÓ
LES PRÀCTIQUES METODOLÒGIQUES
LES TÈCNIQUES DINVESTIGACIÓ
7. DISCURS I ENUNCIATS CIENTÍFICS DE LA HISTÒRIA
NARRACIÓ I EXPLICACIÓ
ENUNCIATS CIENTÍFICS: CONCEPTES, LLEIS I MODELS
TEORIA I PLURALITAT TEÒRICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS
BREU PERSPECTIVA DE LEXPLICACIÓ HISTÒRICA
II PRAXI, ESTRUCTURA I CANVI
8. INDIVIDU I SOCIETAT
LÉSSER HUMÀ
LA SOCIETAT
INDIVIDU I SOCIETAT
CULTURA I CIVILITZACIÓ
9. ACCIÓ, PRAXI I HISTÒRIA
RELACIONS SOCIALS, ACCIONS SOCIALS I PRAXI
PRAXI CONCRETA I PRAXI SOCIAL GLOBAL
CAMPS DE LA PRAXI
10. DIALÈCTICA I HISTÒRIA
LA DIALÈCTICA
DE LA IDEA A LA SOCIETAT
LA DIALÈCTICA SOCIAL
11. ESTRUCTURA SOCIOHISTÒRICA I CANVI SOCIAL
EL CONCEPTE DESTRUCTURA SOCIAL
MODE DE PRODUCCIÓ COM A GLOBALITAT
LA PRODUCCIÓ I LORGANITZACIÓ SOCIAL DE LA VIDA
CANVI I DESENVOLUPAMENT SOCIAL
EL CARÀCTER SOCIAL DEL CANVI
12. EL DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC
ETAPES TECNICOPRODUCTIVES DE LA HISTÒRIA
DE LHOMINITZACIÓ A LES SOCIETATS DE CAÇADORS-RECOL·LECTORS
DEL NEOLÍTIC A LA CIVILITZACIÓ
LES SOCIETATS PRECAPITALISTES DE CLASSE
LA TRANSICIÓ DEL FEUDALISME AL CAPITALISME
EL CAPITALISME
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ANALÍTIC I ONOMÀSTIC
INTRODUCCIÓ
La investigació històrica té un clar propòsit: serveix per a orientar-nos, per a entendre els problemes que, al nostre món, presenten una aparença complexa, si no confusa. Tracta, per tant, daportar una explicació profunda, exacta i exhaustiva de la realitat social. En efecte, el món on vivim és un món històric. Els problemes que shi plantegen són, en gran mesura, resultat del passat, deriven directament daquest, han sorgit dins del procés històric. Per interpretar el món actual amb rigor, cal conèixer el passat humà, cal descobrir-ne les arrels. En això consisteix la història. El repte de la història és el present.
Però, a més, la història intenta donar compte de les experiències humanes, de les societats anteriors i les actuals. Conèixer-la, per tant, ens ajuda a saber més exactament i objectivament, el món que vivim, el que hem heretat i les experiències socials, humanes anteriors. Com funciona i ha funcionat, quins han estat els mecanismes mitjançant els quals els humans han fet i fan la història. Si alguna cosa ha fet lésser humà al món, veritablement, és la seua història. Esbrinar-la, explicar-la, és lobjecte de la disciplina.