Així doncs, es va respondre a les demandes reials amb un donatiu de 387.075 lliures i 10 sous, de les quals 100.000 lliures eren ofertes per la Generalitat, 205.400 lliures per ciutats, viles i llocs del regne, 21.675 lliures i 10 sous de prelats i particulars, i 60.000 lliures que sadjudicaren als moriscos, sense que conste quins criteris foren utilitzats per fixar aquesta quantitat.
Des de labril de 1602 al setembre de 1603, la recaptació anava fent-se a poc a poc. Lencarregat dorganitzar-la va ser Jaume Bertran, recaptador de la Batllia General del Regne, que tenia lordre que les quantitats que arribassen fossen dipositades en la Taula de València, en un compte a part, i que no sen pogués disposar sense un manament previ. El rei, per a facilitar la recaptació, havia disposat que als més reticents i retardats en el pagament no sels «hiciese costas», sinó que sels anàs sol·licitant amb cura i suavitat, només permetent que fossen executats amb un sol porter i amb la dieta assignada.[23]Puntualment, Jaume Bertran notificava al monarca les entrades al compte de la Taula i també les eixides, ja que, en execució de la cèdula reial del 28 dabril de 1602, havia de pagar tot el que li ordenàs el comte de Benavente pel preu dels bastiments que el rei li havia manat proveir a la seua armada, la qual cosa féu un muntant de 67.276 lliures i 13 sous.[24]A més, Jaume Bertran havia dinformar de les quantitats que, en un primer moment, rebia Pablo de Castro, procurador de Sinibaldo Fiesco (sic) i de Joan Baptista Justiniano (segons cèdula reial del 20 de novembre de 1602) i més tard (segons cèdula reial del 31 de gener de 1603) Erculiano Pustela, procurador dOctavio Centurion,[25]quantitats que ascendiren a 76.657 lliures i 2 sous, i 31. 500 lliures, respectivament.[26]També fou registrat com a eixida el pagament de 154 lliures i 12 sous que la vila dAlpont, per manament del comte de Benavente, havia realitzat als agutzils i altres persones que van acompanyar el doctors Vicent Pau Pellicer i Felip Tallada en les seus comeses de procurar que les viles servissen.
En tot moment el monarca era coneixedor del desenvolupament de la recaptació.[27]Si bé fins a principi de 1603 tot semblava indicar un cobramen ràpid del servei, ja que tant les viles com els particulars anaven aportant parts o el total de les ofertes, a mitjan mes de març pot apreciar-se com fluixegen les anotacions dentrades a la Taula: al mes dabril no hi hagué cap recaptació, el maig nhi hagueren dues, en juny i juliol tres i una respectivament, mentre que a lagost sen registren cinc i el 6 de setembre la relació es talla amb un sola entrada.[28]I és que la percepció dels donatius trobava algunes dificultats. Així, per exemple, el 2 dagost de 1603 Jaume Bertran informava el rei com ell mateix havia tractat amb el virrei sobre quins serien els mitjans més adients per agilitzar el cobrament. Al virrei li va semblar que el doctor Monterde era la persona apropiada per tractar amb els jurats i consellers de la zona dAlacant, i que don Felip Tallada ho fes amb els dAlzira, Ontinyent, Ibi i Xixona, mentre que don Ramon Sans sencarregaria de Xàtiva i de les universitats que li vinguessen de camí, ja que hi tenia molts deutes a cobrar.[29]
Les dificultats sorgides impedien a Jaume Bertran pagar a Octavi Centurión una quantitat superior a les 34 lliures, 14 sous i 7 diners, que és el que hi havia en aquell moment al compte de la Taula,[30]la qual cosa es justificava perquè ni les diligències que havia fet el comte de Benavente ni les del Patriarca havien tingut lefecte desitjat de cobrar el total dels oferiments. No es podria comptar amb el servei de 100.000 lliures ofert per la Generalitat fins 1609, i pel que fa a les 60.000 lliures dels moriscos, segons deien, hi havia molts «romanços», ja que per a no pagar-les al·legaven que el comte de Benavente acordà que el servei no tingués efecte si tots els llocs de nous convertits no hi concorrien, i llavors faltaven per «obligar» 92 llocs. Segons el parer del virrei Ribera, shauria de parlar amb els seus senyors a fi que, mitjançant ells, sels obligàs a la contribució.[31]El cobrament també presentava problemes en algunes universitats, en unes per no haver-hi diners, en altres per no aconseguir-ho de cap manera o perquè estaven «muy pesadas en imbiar los sindicados», com era el cas dAlzira, que encara no havia fet cap oferiment, malgrat confiar-se que ho faria.[32]
Sens dubte, les dificultats preocupaven al rei, tant en relació amb el servei dels moriscos com pel retard que suposava el cobrament del donatiu ofert per la Generalitat. El recaptador intentà tranquil·litzar-lo, expressant-li la confiança que tenia que el virrei aplanaria les dificultats «per la molta prudència que té» i perquè el seu desig sencaminava al fet que el monarca fos ben servit. Les seues negociacions es dirigien, per una banda, a parlar amb els síndics dels moriscos i, per laltra, a tractar amb la ciutat, com a únic remei dagilitzar el pagament del servei de la Generalitat. En aquest sentit, la tasca es facilitaria molt si els estaments accedissen a destinar les 18.000 lliures anuals que estaven consignades a pagar les 70.000 lliures que la ciutat havia donat de bestreta al rei,[33]per a pagar el servei de la Generalitat de 100.000 lliures, perquè daquesta manera sagilitzaria força la recaptació.[34]
Els comptes de la Taula, el 10 de setembre de 1603, eren els següents: la totalitat del servei ofert per ciutats, viles i particulars del Regne de València era de 387.075 lliures i 10 sous, de les quals se nhavien fet efectives quasi la meitat, 175.949 lliures i 7 sous, i en restaven a cobrar 211.125 i 13 sous (les 100.000 de la Generalitat, les 60.000 dels moriscos, i 49.950 lliures i 13 sous de les ciutats, i 1.175 lliures dels particulars). Pel que fa a les eixides del compte de la Taula, se nhavien pagat 175.588 lliures, segons el desglossament següent: 67.276 lliures i 13 sous destinades a fer front al proveïment de larmada reial, per manament del comte de Benavente; 154 lliures i 12 sous pagades per la vila dAlpont, en concepte de despeses de recaptació; 76.657 lliures i 12 sous lliurades al procurador de Sinibaldo Fiesco i Joan Baptista Imperial, segons la cèdula reial del 20 de setembre de 1602; i 31.500 lliures al procurador dOctavio Centurión, en acatament de la cèdula reial del 31 de gener de 1603. Per tant, al compte de la Taula de València, aleshores, restava la quantitat efectiva de 361 lliures.[35]
A partir daquesta data, hi ha un buit informatiu en la documentació consultada, fins el 2 doctubre de 1618, quan Bernardí Sanoguera, mestre racional, tramet a la corona una «Memòria de les cantitats que resten devent a sa Magestat del servei graciós que les ciutats, viles i locs y particulars persones del Regne de València feren a sa Magestat en lo any 1602».[36]En aquesta relació, a més del lloc o persona que resta en deute, hi consta algun comentari al respecte. Així, es diu que la universitat de Guardamar i la de Monfort havien ofert servir en 500 lliures cadascuna, per la qual cosa les haurien de posar a censals. Però com que no hi trobaven qui volgués donar-les, no podien fer-les efectives, i restaven totes en deute. La vila dAlzira va oferir 6.000 lliures,[37]de les quals nhavia pagat 4.855 i en devia 1.145, amb la pretensió de deduir-sen 1.115, 17 sous i 8 diners, per despeses en dues companyies de soldats que havia reclutat en temps de dexpulsió dels moriscos, i que el reis els havia fet la mercè de poder-se-les deduir; per tant, només devia 30 lliures, 17 sous i 8 diners.[38]La vila de la Iessa contribuí al servei amb 1.000 lliures, de les quals tan sols nhavia pagat 550. Aquesta vila havia suplicat al rei que se li fes mercè de les 450 que faltaven pagar, i per carta del 17 de juliol de 1610, el monarca comunica al virrei, marquès de Caracena, que aquesta vila no fos executada per lesmentada quantitat fins que se li manàs una altra cosa. A la ciutat dAlacant, li restaven 3.154 lliures, 18 sous i 10 diners pendents de pagament, de les 16.000 lliures que oferí, i la universitat de Callosa era deutora de 2.937 lliures de les 4.000 amb què contribuïa.