LES CORTS VALENCIANES
DE FELIP III
M. Lluïsa Muñoz Altabert
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
2005
Esta publicación no puede ser reproducida, ni total ni parcialmente, ni registrada en, o transmitida por, un sistema de recuperación de información, en ninguna forma ni por ningún medio, ya sea fotomecánico, fotoquímico, electrónico, por fotocopia o por cualquier otro, sin el permiso previo de la editorial.© M. Lluïsa Muñoz Altabert, 2005
© Daquesta edició: Universitat de València, 2005
Producció editorial: Maite Simon
Correcció: Pau Viciano
Il·lustració de la coberta: Al·legoria dels tres braços de les Corts valencianes (detall),
Arxiu del Regne de València, Reial Cancelleria, 695, f. 1r.
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Realització ePub: produccioneditorial.com
A Laura i Albert
A ma mare
ÍNDEX
PORTADA
PORTADA INTERIOR
CRÈDITS
CITA
ÍNDEX
PRESENTACIÓ
INTRODUCCIÓ
PRIMERA PART- LES CORTS DE 1604
I. LA CONVOCATÒRIA DE LES CORTS
EL SERVEI DE 1602: EL PUNT DE PARTIDA
LAMBAIXADA A LA CORT
CONVOCATÒRIA I CONVOCATS
II. LOBERTURA I ELS TREBALLS DE CORT
LES PRIMERES PRÒRROGUES I EL CANVI DE SEU
EL SOLI DOBERTURA A VALÈNCIA
HABILITACIONS, PRECEDÈNCIES I ELECCIONS DE CÀRRECS
PETICIONS DE NATURALITZACIÓ I LEGITIMACIÓ
III. DE LA PARTICIPACIÓ DEL BRAÇ MILITAR
IV. EL SOLI DE CLAUSURA I LA PUBLICACIÓ DELS FURS
LA CONCESSIÓ DEL SERVEI
LES PETICIONS DE PERDÓ
PUBLICACIÓ DELS FURS
SEGONA PART- LES LLEIS VALENCIANES PACTADES
V. ELS CAPÍTOLS DE CONTRAFUR
VI. OBSERVANÇA I COMPILACIÓ DE LA LEGISLACIÓ VALENCIANA
COMPLIMENT I RESPECTE ALS FURS
NOU INTENT DE COMPILAR LES LLEIS
NATURALS DEL REGNE
VII. FURS I ACTES DE CORT SOBRE LES INSTITUCIONS DEL REGNE
LA REIAL AUDIÈNCIA
CAPITANIA GENERAL
GOVERNACIÓ
BATLLIA
GENERALITAT
EL CAP I CASAL
ALTRES MUNICIPIS
VIII. LA DEFENSA DE LA COSTA I LA JUNTA DELS CINQUANTA-QUATRE
LORGANITZACIÓ DE LES GALERES
FINANÇAMENT DE LA DEFENSA COSTANERA
IX. LEGISLACIÓ SOBRE LORDRE PÚBLIC I ALTRES QÜESTIONS
LORDRE PÚBLIC
LA QÜESTIÓ MORISCA
QÜESTIONS SENYORIALS
ELS INTERESSOS DEL BRAÇ ECLESIÀSTIC
DRET CIVIL
RETRIBUCIONS I PETICIONS DOFICIS
EPÍLEG: EL PAGAMENT DEL SERVEI
ELS PROBLEMES DEL REPARTIMENT DEL TERÇ DEL SERVEI ORDINARI
EL PAGAMENT DEL SERVEI
CONCLUSIONS
APÈNDIX DOCUMENTAL
ÍNDEX DE MATÈRIES CONTINGUDES EN LA LEGISLACIÓ
BIBLIOGRAFIA
PRESENTACIÓ
Ja el 1933, al si del Congrés Internacional de Ciències Històriques que tingué lloc a Varsòvia, es va cridar latenció sobre la importància de les Corts. Després dun temps en què la tendència historiogràfica sorgida als anys cinquanta era decantar-se pels estudis de tipus econòmic i social, arraconant la història de les institucions i la política, els treballs institucionals han ressorgit amb força, encara que amb un caire més novedós, en emmarcar-se en lestudi del poder i les relacions que shi estableixen. Ara per ara, el seu estudi constitueix un dels temes clau per a la historiografia, tal i com ho prova linterès i la preocupació creixents pel coneixement daquesta institució a fi de desvetllar tots els aspectes relatius a la seua evolució, molt lligada a lavanç del poder de la monarquia. Mostra daquesta inclinació historiogràfica, daltra banda no exclusiva del nostre país, són els darrers congressos monogràfics que shan celebrat sobre el tema, dels quals cal mencionar els realitzats a Castella i Lleó en 1986-1987, el celebrat a Catalunya el 1988, el dAragó el 1991, així com el seminari destudis sobre el Parlament sard el 1984, el col·loqui sobre les assemblees representatives de lAntic Règim, celebrat a Polònia el 1991, o la ja encetada publicació de les actes de les Corts de Navarra.
A la dècada del setanta, sota el magisteri de Joan Reglà i Campistol, i en la línia de recerca per ell oberta, un grup dinvestigadors E. Belenguer Cebrià, E. Salvador Esteban, R. García Carcel, E. Císcar Pallarés, D. de Lario Ramírez i Lluís Guia Marín, va fer possible que el Departament dHistòria Moderna de la Universitat de València publicàs, en edició facsímil, els furs i actes de Corts amb un estudi preliminar de cada una de les convocatòries realitzades al llarg de lèpoca foral moderna. De totes elles, sols les convocatòries de 1626 i 1645 reberen un tractament molt més exhaustiu, que anava més enllà del mer contingut legislatiu i sendinsava en els processos de Corts i altra documentació complementària. En aquest sentit, lanàlisi acurada de lúnica convocatòria de Corts celebrada al Regne de València durant el regnat de Felip III, ha intentat omplir un buit historiogràfic i completar alhora lestudi detallat daquesta institució al segle XVII valencià.
Daltra banda, des de les tendències historiogràfiques més actuals, un estudi daquest tipus no pot oblidar lanàlisi sociològica del grup de poder, és a dir el tractament exhaustiu de la presència del braç militar, el grup quantitativament i qualitativament més important. Mitjançant la seua assistència, no sols és possible conèixer i definir el grup polític més actiu, sinó, fins i tot, els seus interessos socials, econòmics i polítics; aquesta és una de les aportacions més rellevants i fins ara no realitzada. Des que iniciàrem la investigació, volíem conèixer quines eren aquelles persones que, en un moment important per al regne, es congregaven per a manifestar protestes i aspiracions. Donat que la documentació no ens permetia assabentar-nos de les actuacions particulars de cada un dells, pararem esment en la magnífica, encara que esgotadora, font dels llistats dassistència a les reunions del braç militar, sistemàticament registrats a linici de totes les sessions parlamentàries. Sols la possibilitat de poder intentar definir aquest grup polític, quantitativament i qualitativament més important, ens va fer superar la treballosa i tediosa tasca dorganitzar una multitudinària participació tot al llarg de les 58 reunions que hi hagué durant el període parlamentari; tasca no exempta dentrebancs, conseqüència de la reiteració de noms i duna absoluta manca de normalització dels mateixos. No contents, però, amb conèixer nom i cognom dels participants, així com la seua assiduïtat a les reunions, volguérem saber qui, malgrat gaudir del dret dassistència, no va participar, la qual cosa va ser possible mitjançant el llistat dhabilitats a les Corts. Així doncs, en una primera relació de 554 persones que havien fet acte de presència, shi foren afegint més i més noms que desbordaven qualsevol previsió, puix que obtinguérem com a resultat una relació de 814 membres del braç militar, que creiem de gran interés per al coneixement dels integrants de la noblesa valenciana a inicis del Disset.